Resultats de la cerca

De primer cunyada i després segona muller del rei Manuel I de Portugal, amb el qual es casà a Alcácer do Sal el 30 d’octubre de 1500 Tingué deu fills, entre els quals el rei Joan III de Portugal, Isabel, muller de l’emperador Carles V, i el cardenal Enric, que regnà a Portugal després de la mort del rei Sebastià I Molt religiosa, aconseguí el perdó dels lisboetes, castigats per la gran matança de jueus del 1506

Germà d’Antoni M Marcet i Poal, ingressà, com ell, en l’orde benedictí, i residí a Montserrat Obtingué el títol de perit agrònom, i es dedicà a la botànica Estudià la flora montserratina, i publicà un gran nombre d’articles al “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural” i la “Revista Montserratina” Collaborà a l' Enciclopedia Espasa , i publicà algunes obres pietoses Fou membre corresponent 1946 de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans

Fou un dels còmics més populars del cinema mut Creà un personatge mig ingenu mig optimista, caracteritzat físicament per les ulleres rodones i el barret de palla, i tingué un gran èxit entre el 1922, i la fi del cinema mut Actuà a Safety Last 1923, Hot Water 1924, The Kid Brother 1927, Welcome Danger 1929, Movie Crazy 1932, etc Harold Lloyd’s World of Comedy 1961 fou un muntatge antològic de seqüències de les seves pellícules

Es formà a Olot, a l’Escola de Bells Oficis dirigida per Iu Pascual, on fou company de D Carles Estudià a París, Bèlgica i Itàlia, i exposà a Barcelona, Girona i Figueres Fou un personatge d’una certa dimensió mítica, de caràcter apassionat i un gran afeccionat als esports Com a pintor, conreà diversos gèneres —marina, figura, composició—, però es destacà en el paisatge, especialment l’empordanès, que interpretà amb objectivitat tenyida d’un cert fauvisme

Féu la primera exposició individual a Barcelona 1927, però desenvolupà la major part de la seva activitat professional a Manresa, ciutat on residí i d’on fou professor de l’Escola de Belles Arts fins el 1939 Formà part del grup Art Nou La seva obra comprèn una gran varietat de gèneres, com ara paisatges, retrats o pintura religiosa, en els quals és patent el seu domini de la tècnica És ben representada al Museu Comarcal de Manresa

Militar francès Fou un dels millors generals de Lluís XIV, que el féu mariscal de França 1733 Participà en la guerra de Successió espanyola, en la qual obtingué les victòries de Friedlingen 1702, Höchstadt 1703 i Denain 1712, i fou derrotat a Blenheim 1704 i Malplaquet 1709 Reprimí la revolta dels camisards 1705 Fou plenipotenciari a Rastatt Participà també en la guerra de successió polonesa 1733 Fou creat par de França 1710 i gran d’Espanya

Collaborà en diaris i revistes literàries de Madrid La Lectura , La Pluma La seva obra crítica estudia les arts plàstiques i la literatura Traduí Montaigne, Francis Jammes, Verlaine, etc La seva poesia, sempre mediocre, es mantingué dins el Modernisme fins el 1928, que Epigramas Americanos obre una segona època, fortament influïda per l’obra de Whitman Traduí poetes catalans, i tingué una gran amistat amb López-Picó i J Carner, el qual, en morir ell, li dedicà un poema

Formà part de l’oposició democràtica al parlament, i fundà el periòdic North Briton Adquirí una gran popularitat amb motiu d’un procés per atacs a la política autoritària de Jordi III, però fou absolt Més tard, tanmateix, hagué d’exiliar-se a França 1764 Tornà l’any 1768, i després de guanyar diverses eleccions, que foren anullades, i de produir-se alguns aldarulls, pogué reincorporar-se al parlament 1774, on intervingué a favor de les colònies americanes

Creadora del personatge de la vampiressa sensual, provocativa en l’aspecte físic i el llenguatge i, alhora, amb un gran sentit de l’humor, que triomfà sobretot els anys trenta Alguns dels seus films són She Done him Wrong 1933, I'm no Angel 1933, Belle of the Nineties 1934, Klondike Annie 1936 i Every Day's a Holiday 1937 Encara el 1970 reaparegué a Myra Breckinridge Deixà escrita una autobiografia Goodness has nothing to do with it

De tendències classicitzants, amb represes més o menys originals de temes i de formes dels diversos períodes clàssics, aquest art reelaborà motius arcaïtzants i reproduí còpies d’originals famosos, de relleus decoratius, craters, canelobres i vasos, destinats, en gran part, a l’exportació Fou conreat per diverses famílies d’escultors actives a partir del s II aC que manifesten una mestria considerable i una tècnica refinada Es difongué per Àsia, Grècia i Roma, on florí molt, particularment sota Adrià