Resultats de la cerca
Es mostren 15976 resultats
baronia de Francofonte
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1394 pels reis Martí I i Maria I a Berenguer de Cruïlles i de Mosset, senyor de Calonge, després que fou confiscada a Nicolò Lamia.
Passà als Acuña i als Montcada El 1565 fou erigida en marquesat de Francofonte a favor de Girolamo Gravina, baró de Paflagònia, marit de la setena comtessa Comtessina de Montcada i d’Acuña
comtat de Trigona
Història
Títol concedit al ducat de Parma el 1749 al mariscal de camp Beringario de Trigona y Frangipani, noble sicilià, governador de Guastalla i d’El Gran Puerto de Santa María.
L’any 1830 fou convertit en títol del regne d’Espanya, a favor del seu besnet i quart comte, el capità de cavalleria Josep Mayans i Fernández de Mesa Continua en la mateixa família
Susterris
Història
Comanda de l’orde de l’Hospital fundada a l’antiga església de Santa Maria de Susterris, dedicada més tard a sant Antoni Abat, del municipi de Talarn (Pallars Jussà).
L’església era situada, sota la vila de Talarn, prop de la Noguera Pallaresa, a l’indret de l' estret de Susterris o de Sant Antoni de Susterris , que dóna nom al pantà de Sant Antoni, i es troba actualment coberta per les aigües Existia ja el 1051, i el 1122 fou cedida a l’orde de l’Hospital, que ja hi tenia comunitat i priors el 1141 La llista dels seus comanadors és coneguda des del 1146, els quals des del s XIV tenien casa i residència a Talarn Era la principal comanda del Pallars, i per això es digué també comanda de Pallars , i passaren a dependre'n les altres comandes de Costoja, Isot…
Cita de narradors
Literatura catalana
Llibre d’assaig i crítica literària que guanyà el premi d’assaig Josep Yxart 1957 i fou publicat l’any 1958, els autors del qual són Jordi Sarsanedas, Maria A.
Capmany, Manuel de Pedrolo, Josep M Espinàs i Joan Perucho El llibre té la particularitat i la novetat que cada un dels cinc narradors escriu sobre l’obra d’un altre, la qual cosa dona unitat al volum i serveix d’acte de presentació conjunta dels cinc autors i de les seves obres Així J Sarsanedas analitza l’obra de MA Capmany Capmany, l’obra de M de Pedrolo Pedrolo, l’obra de JM Espinàs Espinàs, l’obra de J Perucho, i aquest, l’obra de J Sarsanedas Cita de narradors tanca i segella aquest acte d’afirmació d’uns autors que se saben diferents però que coincideixen en edat i en una mateixa…
Sant Climent
Poble
Poble (santclimenters o santclimentins) del municipi de Maó (Menorca), situat 5 km al SE de la ciutat.
Les produccions agrícoles són els cereals, les hortalisses, el farratge i el bestiar boví i porcí El nucli urbà és format per carrers agrupats rectilíniament al voltant de l’església parroquial i la plaça El pariatge de Jaume II de Mallorca disposà el 1303 l’erecció de la capella de Musuptà a la garriga de Musuptà, com a sufragània de Santa Maria de Maó El 1641 es bastí una nova església, reformada al s XVIII El 1818 Sant Climent passà a vicaria, i el 1877 a parròquia El temple actual, de tres naus i estil neogòtic, fou començat el 1889 i acabat el 1950 A la seva demarcació hi ha…
comtat de Salona
Geografia històrica
Territori a Grècia —prop del mont Parnàs—, el més ferm puntal de la dominació catalana, que comprenia la ciutat (l’antiga Amphyssa) i castell de Salona, el castell de Lidoríkion i el de Veteranitza.
Pertangué —com a senyoria— a la família franca dels Autremencourt, fins que el 1311 fou pres a Thomas d’Autremencourt, mariscal d’Acaia, pels catalans comandats per Roger Desllor, que el senyorejà i sembla que el tingué fins que fou adquirit per Alfons Frederic d’Aragó Des d’aleshores fou un comtat, en el qual el succeïren els seus fills Pere Frederic d’Aragó, que navegà com a corsari i lluità contra els venecians, i Jaume Frederic d’Aragó Aquest fou pare de Lluís Frederic d’Aragó, la filla del qual, Maria Frederic d’Aragó, fou la darrera comtessa, car el castell caigué en poder dels turcs el…
Murano

Canal al cor de Murano
© Corel - Richard Dupont
Ciutat
Antic municipi del Vèneto, Itàlia, incorporat, des del 1923, a la ciutat de Venècia.
És establert al damunt de cinc illes separades per un gran canal i rius menors Hi ha la basílica bizantina de Santa Maria segles VII-XII, amb rics mosaics Té una indústria molt important de vidres des del segle XIII, moment en què els forns de vidre situats a Venècia foren traslladats a Murano per evitar perills a la ciutat El cristall obtingut en aquests forns té la qualitat d’ésser molt lleuger i, a causa de la necessitat d’ésser polit lentament, es presta a ésser treballat al pinzell Al segle XIII existí ja un comerç important d’aquest cristall amb el Pròxim Orient i amb tot…
serra de Milany
Serra
Serra situada al sector meridional del Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.
Constitueix el sector occidental del sinclinal de direcció E-W continuat, des del coll de la Creu de l’Espinal, per la serra de Santa Magdalena de Cambrils i que limita pel S la vall de Vallfogona Els cims l’Obiols, 1 533 m alt són constituïts per pudingues calcàries dures, bartonianes, i formen una cresta, a causa d’un fenomen d’erosió diferencial del flanc del sinclinal Aquesta cresta constitueix el termenal dels municipis de Vallfogona de Ripollès, al N, i de la Parròquia de Ripoll i de Vidrà, al S El vessant meridional, el més suau, forma la capçalera del torrent de Milany més avall dit…
Nueva Barcelona
Denominació antiga de l’actual Barcelona veneçolana.
Ciutat fundada, el 12 de febrer de 1638 per Joan Orpí i del Pou , governador i capità general de la província de Cumaná Orpí, després d’organitzar una expedició i fundar els establiments de Santa María de Manapire i San Pedro Mártir 1632-33, cercà un indret per a una nova fundació més important, i, finalment, el lloc escollit fou Cerro Santo Hi foren presents 201 soldats i el capellà, 109 cumanagots i 92 acompanyants Acabada la fundació oficial, el capità català nomenà alcalde, regidor i procurador general Després de la mort d’Orpí 1645 a la mateixa Nueva Barcelona, aquesta fou…
vil·la romana de Torre Llauder
Vil·la romana situada al terme municipal de Mataró (Maresme).
Coneguda des del s XVIII, el 1961 Marià Ribas hi dirigí la primera campanya d’excavacions Malgrat ésser monument historicoartístic d’interès nacional, el 1965 el jaciment fou destruït per l’extracció comercial de sorres i pels anivellaments de terreny, a excepció del nucli central adquirit per l’ajuntament, i fet visitable El 1982 hom reprengué els treballs d’excavació i restauració sota la direcció de Marta Prevosti i Joan FClariana Han estat conservades la part noble de la villa, residència del propietari, i les termes adjacents Hom hi coneix també l’existència d’un sector d’…