Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
arioso
Música
A la manera d’una ària.
Estil de cant a mig camí entre el recitatiu i l’ària Aquest terme s’usa, generalment en les òperes, oratoris i cantates, per a designar els fragments d’un recitatiu en què el compositor abandona l’estil declamat habitual per una expressió més lírica El terme aparegué a Itàlia durant la primera meitat del segle XVII Les expressions in aria , alla battuta , i el terme cavata s’usaren també en aquest sentit Händel va designar amb aquest nom algunes àries curtes Per extensió, es pot aplicar també a moviments instrumentals d’estil semblant
basse danse
Música
Dansa lenta de compàs binari i temps compost, molt ballada a les corts europees dels segles XV i XVI.
El nom fa referència al moviment reposat dels balladors, que deixaven lliscar els peus per damunt del terra, en lloc de saltar, com es feia en l' haute danse Generalment escrita en compàs ternari, solia anar seguida d’una dansa de caràcter viu com el saltarello o el tourdion Musicalment es basava en un cantus firmus amb valors llargs, al qual s’afegien un o dos intèrprets que improvisaven parts de caràcter més animat Ja al segle XVI fou abandonada per altres danses de concepció més harmònica, com ara la pavana
sonata da camera
Música
Al Barroc, tipus de sonata -oposada a la sonata da chiesa- destinada a un ús no litúrgic.
Es caracteritza per estar formada per una successió de danses, totes en la mateixa tonalitat, sovint precedides d’un preludi La introducció ocasional de moviments d’altres tipus per exemple l' adagio , sense relació directa amb cap dansa, fa que no sempre es pugui distingir clarament la sonata da camera de la da chiesa Al principi del segle XVIII, la forma originalment coneguda per sonata da camera rebé el nom de suite , partita o altres d’equivalents, conservant el principi de reunir danses de tempi i caràcters contrastats, tots en una sola tonalitat
novellette
Música
Peça breu, generalment per a piano.
Aquesta denominació prové del títol novelletten que R Schumann donà al recull de vuit peces breus per a piano que integren el seu opus 21 1838 Com altres peces característiques del segle XIX impromptu , fantasia, balada, etc, peça de caràcter , la novellette no implica una determinada estructura formal, sinó que respon, segurament, a algun motiu o estat d’ànim que inspirà la seva composició Posteriorment, altres compositors, com NW Gade, A Glazunov o F Poulenc, han donat també el nom de novellette a obres seves, sobretot per a piano
voluntary
Música
Peça de música instrumental -usualment per a orgue- típicament anglesa, d’estil i forma lliures, interpretada en el culte religiós anglicà, abans, durant o després del servei religiós.
Molts dels exemples de Th Tomkins, J Blow, GF Händel i altres compositors són estilísticament molt similars a la fantasia, el verse , les variacions corals, la fuga o el preludi i fuga De fet, fou molt habitual l’ús de l’estil fugat, amb preludi o sense, com es troba ja en la primera composició que portà el nom de voluntary , continguda en el Mulliner book ~1560, de R Alwood Durant el segle XVIII la majoria de voluntaries s’estructuraren en dos moviments, però també n’hi ha exemples en tres i quatre moviments
Centre de Documentació de la Música Contemporània
Música
Organisme fundat l’any 1986 per Joan Guinjoan, sota els auspicis de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de crear un fons documental de la música contemporània catalana, amb partitures, escrits i documents fonogràfics.
El 1987 el Centre basà la seva activitat en la difusió musical i inicià l’organització de les Setmanes Internacionals de Música Contemporània, que tingueren una gran repercussió internacional L’èxit d’aquesta manifestació feu decidir l’Ajuntament a transformar-la, l’any 1994, en el Primer Festival de Música del Segle XX, que posteriorment rebé el nom de Festival de Músiques Contemporànies Aquesta fou la darrera activitat que organitzà el Centre, que es clausurà el 1994 La documentació recollida durant els anys de funcionament passà al fons del Conservatori Superior de Música de…
Acatist
Música
Himne acròstic, d’acord amb les vint-i-quatre lletres de l’alfabet grec, en lloança de la Mare de Déu.
El nom akàthisto fa referència al fet que es canta dempeus, ’sense seure' Pertany al gènere kontàkion D’autor anònim, segurament del final del segle V o començament del VI, i molt popular, és cantat el dissabte de la cinquena setmana de Quaresma en les esglésies de tradició bizantina És format per un conjunt de dotze grups de dues estances cadascun, precedit d’un kontàkion en què la ciutat de Constantinoble dedica aquest poema a la Mare de Déu, en record de l’alliberament de la ciutat del setge dels àvars
Jaime López de Egea Morera
Atletisme
Atleta.
Competí pel Club Natació Barcelona, amb l’equip del qual establí el rècord català dels 4 × 1500 m 1981 Fou campió de Catalunya de 800 m 1973, 1975 i d’Espanya de 1500 m 1977 i 5000 m 1987 En pista coberta també es proclamà campió estatal dels 3000 m 1985, 1986 Fou vint vegades internacional amb la selecció espanyola, i disputà quatre Campionats d’Europa en pista coberta 1983-86 El 2012 gestionava una escola de promoció d’atletisme a Santa Coloma de Gramenet que porta el seu nom
Club de Beisbol Siemens
Beisbol
Club de beisbol de Cornellà de Llobregat.
Fundat el 1954 per treballadors de la fàbrica Siemens, nasqué amb el nom de Club de Béisbol Dinámico Siemens Durant la dècada de 1960 guanyà diversos Campionats d’Espanya en categoria juvenil, així com un Campionat de Catalunya 1965 Destacà l’entrenador Joan Bonich i els jugadors José Giménez, Juan Antonio García, José Merino, Licesio Fernández, Enrique de la Torre, José Ramón Quadrado i Juan Lorenzo Fuentes Entre els presidents destacà Manel Baiges i Masip, president de la Federació Catalana de Beisbol durant els anys vuitanta Desaparegué el 1995
Club Bàsquet AESC Ramon Llull
Basquetbol
Club de basquetbol de Barcelona.
Fundat el 1983, nasqué com a Associació Esportiva Sagrat Cor en el si del collegi del carrer de la Diputació de Barcelona L’any 2002 ascendí a la categoria de Copa Catalunya i arribà a un acord amb el CEIP Ramon Llull perquè gestionés l’activitat esportiva La temporada 2004-05 prengué el nom actual La temporada 2006-07 assolí l’ascens a la Lliga EBA i, després d’un pas efímer per la categoria, retornà a la Copa Catalunya Centrat en la formació, disposa de nombrosos equips de categories inferiors