Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
transgènic | transgènica
L’obtenció de plantes transgèniques
© fototeca.cat
Biologia
Dit dels animals i les plantes que contenen algun gen aliè en totes les seves cèl·lules somàtiques i germinals, que ha estat introduït artificialment en alguna cèl·lula d’aquests dos tipus o en un embrió primerenc mitjançant un fag transductor.
Els organismes transgènics són particularment útils en l’estudi de la regulació de l’expressió gènica específica de teixits durant el desenvolupament
lacandó | lacandona
Etnologia
Dit de l’individu d’una tribu indígena de l’Amèrica Central, de la família maia, que habita al NW de Guatemala i a l’E de l’estat mexicà de Chiapas, a la regió muntanyosa de l’alt riu Usamacinta.
La selva tropical d’aquesta zona hi fa difícil l’accés, i per això els lacandons han viscut aïllats dels altres grups maies i la seva cultura ha conservat molts dels costums i ritus dels antics maies
nominatiu | nominativa
Economia
Dit del títol, l’efecte comercial o el valor mobiliari en què consta el nom de la persona o l’entitat a favor de la qual són estesos, en oposició a aquells en què el tenidor és indeterminat (efectes al portador).
posicional
Escacs
Dit del sistema tàctic, en el joc d’escacs modern, segons el qual durant la partida hom dóna preferència a l’aconseguiment d’una posició de les peces, especialment les menors, que permeti a l’última fase un desenllaç victoriós.
Aquesta concepció del joc lent i poc espectacular però pràctic fou desenvolupada a partir de Steinitz, tot bandejant tant els esquemes romàntics de sacrifici com els de joc combinatori i brillant, en favor d’una efectivitat final positiva
africada
Fonètica i fonologia
Dit del fonema propi d’algunes llengües, la realització genètica del qual es compon de dos moments, un d’oclusiu i un altre, subsegüent, de fricatiu, essent ambdós homorgànics i formats en un lloc d’articulació, si més no, molt proper.
El català, segons Antoni Maria Badia i Margarit Antoni Maria Badia i Margarit , presenta aquests fonemes africats /z/ do tz e, /s/ co tx e i /z/ plaja
endocèntric | endocèntrica
Lingüística i sociolingüística
Dit de la construcció en la qual un grup de mots té la funció d’un nom (les claus del pis), d’un verb (treballar per a altri), d’un adjectiu (tocat i posat) o d’un adverbi (ara mateix).
vespertiliònids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters, de mides molt variables (de 25 cm a més d’1 m de longitud), caracteritzats pel fet de tenir una sola falange rudimentària al segon dit de la mà i tres al tercer.
Són bàsicament insectívors La família agrupa gairebé tres-centes espècies, repartides per tot el món hi pertanyen les tres quartes parts de les ratapinyades europees
tornejant
Dansa i ball
Dansador d’un ball popular d’Algemesí (Ribera Alta) dit ball dels tornejants, de caient militar, en què els dansaires, armats de bastons prims, fan variades evolucions que recorden passos d’esgrima, simulen una brega i acaben alçant una torre humana.
tetraònids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels fasianiformes, de 30 a 88 cm, que tenen els orificis nasals coberts de plomes, les potes parcialment o totalment cobertes de plomes, els tarsos desproveïts d’esperons i el dit posterior rudimentari o absent.
Presenten un acusat dimorfisme sexual, llevat del gènere Lagopus , tant de coloració com de dimensions i formes, nien a terra i habiten a les zones fredes i temperades de l’hemisferi nord Comprèn 17 espècies, repartides entre 10 gèneres, els més importants dels quals són Tetrao , Lyrurus , Tetrastes , Lagopus , Centrocercus i Tympanuchus