Resultats de la cerca
Es mostren 45043 resultats
Jordi de Manuel i Barrabín
Literatura catalana
Escriptor.
Doctor en biologia, matèria que imparteix en l’ensenyament secundari, ha participat en projectes pedagògics que han guanyat els premis Barcanova 1992, Eudald Maideu 1995, Fundació Enciclopèdia Catalana 1997 i Abacus 2007 Com a escriptor, s’inicià en la narrativa infantil i juvenil, públic per al qual ha publicat les narracions El somni de la nena bruna 2000, premi Ciutat d’Eivissa de narrativa infantil i juvenil, De tots colors 2001, Els ulls d’Abdeslam 2001, Set de llops 2003 i Un niu de formigues 2008, i les novelles El pes de la por 1998, amb Sílvia Vega i El beuratge 2003 També ha…
,
Maite Salord i Ripoll
Literatura catalana
Política
Escriptora, professora i política.
Professora de llengua i literatura catalanes a l’institut de secundària M Àngels Cardona de Ciutadella Menorca, ha publicat, entre d’altres, I del somni, tot 1998, premi de narració novellada de la XVI Biennal Literària i Artística de les Festes de Sant Joan 1997, Flor de gessamí 1999, premi l’Illa de Menorca de narració curta, Com una nina russa 2002, Omplir la nit 2003, premi Contarella de literatura juvenil 2003, Mar de boira 2004, premi Ciutat d’Olot de novella juvenil 2004, Freqüències 2006, La mort de l’ànima 2007, finalista del premi Sant Jordi de novella 2006, en què mostra les…
,
colesterol
Patologia humana
Fisiologia
Principal esterol dels animals superiors.
La seva fórmula és Es troba principalment en el teixit nerviós fins al 10% en pes sec És insoluble en aigua i poc soluble en alcohol fred Se sintetitza al fetge a partir d’acetil-CoA El colesterol és l’esteroide principal del qual deriven els altres esteroides que hi ha a l’organisme El metabolisme del colesterol és exogen i endogen El colesterol exogen procedeix dels aliments rovell d’ou, greixos animals, etc i és absorbit en l’intestí prim en presència de bilis, àcids, greixos i suc pancreàtic, necessari per a la seva emulsió i solubilització El colesterol endogen és…
pantomima
Teatre
Representació escènica muda que es basa en el gest i en l’expressió corporal, sovint acompanyada de música.
A Grècia era simple accessori de la dansa, però entre els romans, malgrat que el mim era famós gràcies al tràgic Pílades de Cilícia i al còmic Batille d’Alexandria, no s’establí en la seva forma definitiva fins a l’època d’August El ballarí, anomenat chironomus , acompanyat d’una nodrida orquestra flauta, siringa, címbal, cítara, lira, trompa i el scabillum , interpretava des del pulpitum una obra d’acord amb un llibret més o menys detallat Valorada o menyspreada amb deliri, fou objecte de persecució o d’exaltació per part dels emperadors Per la seva lascívia fou censurada pels pretors i…
Andrea Fuentes i Fache
Natació
Nedadora i entrenadora de natació sincronitzada.
S’inicià al Club Natació Kallipolis i, a tretze anys, passà a la Residència Blume a les ordres de Bet Fernández El 1999 ingressà al CAR de Sant Cugat i debutà amb la selecció espanyola, sota la direcció tècnica d’Anna Tarrés Fou campiona del món júnior 2001 en duo amb la seva germana Tina Des d’aleshores ha format part de l’equip absolut que ha pujat al podi en totes les competicions internacionals L’any 2008 substituí Paola Tirados com a companya de Gemma Mengual en el duo, i el 2010 la substituí en el solo i formà parella amb Ona Carbonell en el duo Disputà els…
,
Joaquim Albareda i Salvadó

Joaquim Albareda i Salvadó
© JAS
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en història moderna i contemporània 1979 i doctor en història 1990 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtic d’història moderna de la Universitat Pompeu Fabra, dins de la qual ha estat director de l’Institut Universitari d’Història Vicens Vives 2007-13 Els seus estudis se centren en la política i la societat a la Catalunya del segle XVIII i, molt especialment, en la Guerra de Successió a Catalunya i a l’Estat espanyol Ha publicat, entre altres treballs, Els catalans i Felip V 1993, Premi Internacional Jaume Vicens Vives de Ciències Socials, Escrits polítics del segle…
Xavier Pla i Barbero
Literatura catalana
Historiador de la literatura i crític literari.
Llicenciat en filologia catalana i en filologia francesa, és doctor en lletres per la Université Paris-Sorbonne Paris IV 1996 En 1989-90 fou lector de llengua i literatura catalanes a la Université Lumière Lyon 2 França, i en 1990-93, a la Université Paris-Sorbonne És professor de literatura catalana a la Universitat de Girona, on ocupa la càtedra Josep Pla Especialitzat en literatura catalana del segle XX, publica estudis i anàlisis en revistes literàries, així com articles de crítica a la premsa diària i en revistes generalistes Avui , La Vanguardia , El Temps De les seves aportacions,…
,
Jaume Benavente i Cassanyes

Jaume Benavente i Cassanyes
Literatura catalana
Escriptor.
Visqué els primers anys de la seva infantesa al Brasil, on la seva família havia emigrat Llicenciat en belles arts, ha exercit com a dibuixant, documentalista, bibliotecari i conservador de museu En la seva obra destaquen l’interès pel paisatge i la seva influència en l’individu, la recreació d’atmosferes, el retrat psicològic dels personatges i el viatge literari Alhora, dibuixa un univers malenconiós i enigmàtic, i dedica una atenció especial al món portuguès i atlàntic, i també al de l’Europa central Debutà amb les narracions El factor climàtic 1990, al qual seguí la novella…
,
Mercè Ibarz

Mercè Ibarz
© Carme Esteve
Literatura catalana
Escriptora.
Feu estudis de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha treballat en diferents mitjans de comunicació Avui i, sobretot, La Vanguardia i Vilaweb, entre d’altres Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona 1991-93 i, des del 1994, imparteix classes de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra Es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Buñuel Buñuel documental Tierra sin pan i el seu temps , 1997 i es donà a conèixer com a escriptora amb un estudi sobre el nacionalisme basc Breu història d’ETA 1959-1979 1981 Ha publicat diferents assaigs biogràfics sobre Mercè…
,
tutela
Dret civil
Poder atorgat per la llei a persones determinades (tutor), que té com a objecte la protecció i defensa dels menors d’edat orfes i dels incapacitats i de llur patrimoni.
Càrrec de dret privat la representació de l’incapaç es refereix només als seus drets civils, té un interès públic o general, que en fa l’exercici obligatori i gratuït Les funcions del tutor depenen del grau d’incapacitat del menor o incapaç, bé que generalment es refereixen al fet de tenir cura de l’incapaç i de la seva educació i protecció generals, a la seva representació en tots els actes civils i administratius que puguin afectar la seva persona i els seus béns La tutela pot ésser testamentària quan en el testament dels pares ja hi ha determinada la persona que ha d’ocupar el càrrec de…