Resultats de la cerca
Es mostren 2006 resultats
Camil Oliveras i Gensana
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres (1869) i arquitecte (1876).
Formà part, amb LDomènech i Montaner i AMGallissà, de la primera generació d’arquitectes modernistes catalans La seva obra més important és la Casa Provincial de Maternitat 1883-1902, a les Corts de Sarrià, on el seu domini dels elements constructius —totxo vist, revestiments ceràmics policromats— aconsegueix una acurada perfecció, a la vegada que representà un antecedent del projecte de l’Hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner, mitjançant pavellons exempts Projectà l’església del convent dels jesuïtes amb JMartorell i Montells, 1883-85 i l’església major de Santa Anna 1887…
Yago Vilamanyà i Sala
Escultura
Escultor.
Fill del músic i compositor Honorat Vilamanyà i Serrat i de la poetessa Mercè Sala i Vidal, amb només onze anys s’installà a Mataró 1954 amb la família Estudià dibuix, modelat al natural i gravat a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics La Llotja de Barcelona Durant dos anys treballà al taller de l’escultor Josep Viladomat i completà la seva formació al Cercle Sant Lluc i al Reial Cercle Artístic Les seves tècniques preferents eren la terracota, el bronze i la pedra, tot i que també explorava materials contemporanis La seva producció artística evolucionà de la figuració realista cap a…
Manuel Casamada i Comella
Literatura
Educació
Cristianisme
Eclesiàstic i pedagog.
Mercedari, fou canonge de Santa Anna a Barcelona i examinador sinodal a Girona Se secularitzà el 1822 Fou regent d’estudis del collegi de Sant Pere Nolasc de Barcelona, de l’Acadèmia Cívica i de les escoles de cecs i sord-muts 1822-23 i catedràtic de literatura i història a la Universitat de Segon Ensenyament 1822 Segons Jaume Collell, el 1802 recità una de les crides del bou per a les festes patronals de Vic Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1815, en la qual llegí diversos treballs sobre gramàtica i retòrica Amb Aribau , fundà un periòdic liberal moderat, El…
,
Hans Ruf Giménez
Atletisme
Atleta i entrenador.
S’inicià en l’atletisme amb Nemesi Ponsati, al CN Barcelona Fou campió d’Espanya de salt de perxa en categoria juvenil 1957 i júnior 1961, i en proves absolutes assolí dos subcampionats estatals 1958, 1959 i dos títols catalans 1960, 1961 Competí també a les files de l’Stuttgart WFD alemany en el període 1961-65 En tornar a Catalunya, exercí d’entrenador al CN Barcelona 1966, on entrenà a Xavier Macián, i en diverses escoles d’atletisme, on preparà velocistes com Loles Vives, Conxita Minguella i Josep Carbonell saltadors com Martí Perarnau i Amanda Naval, i fins i tot llançadores com Dolors…
Gran Premi Ciutat de Tarragona de cros
Atletisme
Prova de cros disputada a Tarragona des del 1969 i organitzada pel Club Gimnàstic de Tarragona.
Patí algunes intermitències l’any 1974 no es feu, i s’aturà de nou a partir del 1995 L’any 2011 es reprengué amb un caràcter més popular i escolar, amb la collaboració de l’Escola Cèsar August i el Consell Esportiu del Tarragonès, a la mateixa zona del Parc del Francolí on havia tingut lloc l’última edició de la primera època 1995 L’any 1969 se celebraren les dues primeres edicions, una al gener guanyada per Mariano Haro i una altra al desembre Josep Molins Fins el 1989 es corregué gairebé sempre al voltant del camp del Nàstic, i del 1990 al 1993, a la Rambla Nova de Tarragona A l’historial…
Coordinadora Corbera Alternativa
Partit polític
Partit local progressista de Corbera inscrit a l’abril de 1999 i promogut per Joan Rigol, M. Mercè Anguera, Anna-M. Cañellas i Ferran Royo.
En les eleccions municipals de 1995 obtingué 392 vots 11,5% i 2 regidors en les de 1999, 215 vots 5,6% i cap regidor
La moneda del comtat de Barcelona
Art romànic
La moneda del comtat de Barcelona El comtat de Barcelona destaca de tots els altres comtats per un grup de característiques diferencials que li són pràcticament exclusives — És l’únic comtat on consta l’emissió monetària de manera ininterrompuda a partir de les encunyacions carolíngies — Només a Barcelona es van fer emissions d’or d’una certa importància i durant un període llarg — Els comtes de Barcelona eren també comtes d’Osona i Girona Això determinà l’existència d’amonedaments comtals en parallel a les sèries episcopals d’aquests darrers comtats També emeteren al Llenguadoc, almenys a…
Cabrera

Els Cabrera
©
Llinatge vescomtal del Principat de Catalunya que prové originàriament del castell de Cabrera, al Cabrerès (Osona).
El primer senyor documentat del castell és Gausfred de Cabrera 1017 Pel matrimoni del seu fill i hereu Guerau I mort vers el 1050 amb Ermessenda de Montsoriu, filla del vescomte de Girona Amat de Montsoriu, aquest vescomtat es vinculà al llinatge dels Cabrera Ambdós consorts fundaren el monestir de Sant Salvador de Breda 1038 En cessar en la jurisdicció vescomtal de Girona, però no en el títol, ja hereditari, aquest vescomte es titulà de Cabrera, i alguna vegada vescomte de Montsoriu Els seus dominis augmentaren pel casament del seu fill Ponç de Cabrera amb Letgarda, pubilla del senyor d’Àger…
Piles de Mar
El passeig marítim de Piles de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la plana al·luvial costanera.
El caràcter pla del terme i l’aigua derivada del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna d’Oliva i la dels pous permeten el regadiu de tot el territori, gairebé tot dedicat al taronger Hi ha una petita activitat metallúrgica La població, que tingué un fort creixement als s XVIII i XIX com tota la comarca, s’ha estabilitzat al s XX a causa de la saturació de l’activitat agrícola és tradicional l’emigració a França El poble 2 132 h 2006, pilers 8 m alt és a uns 2 km de la costa L’església parroquial de Santa Bàrbara, erigida el 1535 amb els annexos de Palmera i Rafelsinén, data de la fi del s…
Montsió
Convent
Convent de monges dominiques de Barcelona (Santa Maria de Montsió), fundat el 1351 amb monges vingudes de Prulha (Llenguadoc), gràcies al llegat de Sibil la de Saga (1320).
Vers el 1354 la comunitat s’installà prop del Palau Menor, d’on passaren el 1357 al convent de SantPere Màrtir, establert a l’antic mas Bissanya, prop de les Drassanes El 1371 s’establiren dintre la ciutat, a la casa d’en Porta, fins que el 1423 passaren a l’antic convent augustinià de Santa Eulàlia del Camp dels anomenats frares del sac, situat prop de la plaça de Santa Anna, el qual adoptà el nom de Santa Maria de Montsió El convent fou ampliat, respectant l’antiga església i el claustre gòtics La comunitat fou reformada el 1568 i continuà residint a Montsió fins…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina