Resultats de la cerca

Fill de l’historiador de la literatura Julius Paludan D’ideologia conservadora, després d’un viatge a Amèrica adoptà la defensa d’una tradició humanística religiosa contra el materialisme i la influència nord-americana en els costums de Dinamarca, i que ataca amb un estil refinat en les novelles De vestlige veje ‘Els camins occidentals’, 1922 SFgelys ‘Projector’, 1923 En Fugle omkring fyret ‘Els ocells al voltant del far’, 1925 i en Markerne modnes ‘Els camps maduren’, 1927 insisteix en el tema de la destrucció de la natura per la tecnologia moderna Jorgen Stein og hans kreds ‘El…

Arquitecte municipal de Girona des del 1875, també exercí com a arquitecte diocesà des del 1878 i provincial des del 1882 A la ciutat de Girona projectà, entre d’altres, la casa Llach 1878, la casa Almeda 1895 i l’església del Sagrat Cor 1897 Igualment fou destacada la seva activitat a Sant Feliu de Guíxols, on, en el període comprès entre el 1878 i el 1895, dissenyà trenta-quatre edificis particulars, un edifici social i un de religiós Hi destaca la capella del cementiri, l’habitatge d’Agustí Ribas 1881, el de Clara Jubert de Patxot 1883, el Casino La Unión 1889 i la casa de Josep Batet i…

Estudià a la Llotja de Barcelona i, des del 1860, amb Fèlix Cagé, amb qui treballà cinc anys al Liceu Treballà a Lleida 1865, on fou escenògraf del Teatre dels Camps Elisis A Igualada pintà el retaule figurat destruït el 1936 de la Mare de Déu de la Cinta a l’església del Roser Amplià estudis a Madrid 1868, on fou escenògraf del Teatro Príncipe Alfonso Satanella, Ellionor i s’hi installà Treballà després al Teatro Real Il re di Lahore , 1880 Des d’allà féu decoracions per al Teatre de l’Ateneu d’Igualada 1881 i per a diferents teatres de València, Sevilla, Còrdova, Bilbao, etc…

Fill de Francesc Hernández i Sanz Cursà estudis a la Universitat de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres Madrid, 1921 i en dret Barcelona, 1946, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Maó Fou un dels fundadors, a Menorca, de Nostra Parla , juntament amb el seu pare, Joan Mir i Mir, Marçal Pascuchi, Ferran Soldevila i altres collaboradors És autor de Menorca prehistórica 1924 Collaborador de la Revista de Catalunya 1930-31, la seva biografia del doctor Mateu Orfila li valgué el premi Orfila, convocat per única vegada per l’Institut d’Estudis Catalans, el 1953 Publicà…

Fundat el 1965, nasqué gràcies a la inauguració del camp de tir Can Piqué, situat als terrenys del restaurant del mateix nom Fou un dels primers camps de tir al plat de l’Estat, també utilitzat per altres entitats com la Societat de Caçadors El Tordo Disposa d’un fossat universal, un fossat olímpic i un camp de Compak Sporting El camp de tir ha acollit el Campionat d’Espanya de fossat olímpic 1980, el Gran Premi Internacional de Barcelona de fossat olímpic 1989 i diverses edicions de la Copa d’Espanya i del Campionat de Catalunya de l’especialitat El 2012 tenia uns 150 socis L’…

Exercí el càrrec de veguer episcopal d’Andorra És autor de la recopilació historicojurídica  Manual Digest de les valls neutres d’Andorra  1748, que tracta de la història, de la forma de govern i dels usos i els costums de les valls d’Andorra, escrita a requeriment i per a l’ús del Comú General, per a l’elaboració de la qual Fiter feu un ús abundant de la documentació d’arxiu Fou utilitzada per autors posteriors, com Antoni Puig Politar andorrà , 1763, entre d’altres Malgrat el seu interès com a testimoni de la tradició i l’autoritat que li era atribuïda en els camps legislatiu…

La primera investigació teòrica de magnetoestàtica fou feta per ChA Coulomb , que enuncià la llei que és anàloga a la de l’electroestàtica segons la qual dos pols magnètics s’atreuen o es repelleixen amb una força directament proporcional al producte de les masses magnètiques dels pols anomenades també valors dels pols i inversament proporcional al quadrat de la distància entre els pols

Acabà amb la victòria de l’exèrcit castellà comandat per Alfonso de Cárdenas, mestre de Santiago, sobre el portuguès a les ordres de García Meneses, bisbe d’Évora