Resultats de la cerca
Es mostren 6973 resultats
batalla d’Almenar
Història
Militar
Victòria de les tropes de Carles VI, comandades per Guido von Starhemberg i James Stanhope, durant la guerra de Successió, sobre les de Felip V i el marquès de Villadarias (27 de juliol de 1710).
Després d’una sèrie de maniobres d’ambdós exèrcits al front lleidatà juny-juliol, centrades especialment entorn de Balaguer, les forces de l’arxiduc Carles passaren la Noguera Ribargorçana per Alfarràs i ocuparen aquella població 26 de juliol L’endemà formaren en ordre de batalla prop d’Almenar Segrià i atragueren les tropes borbòniques La batalla fou una victòria decisiva que permeté la darrera contraofensiva carolina i obligà les tropes filipistes a abandonar Catalunya En la campanya que seguí, Carles ocupà Saragossa 20 d’agost i entrà a Madrid 28 de setembre
tractat d’Auloron
Història
Conveni establert a les converses de pau d’Auloron, pel juliol de 1287, entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Carles II de Nàpols, presoner seu, amb la mediació d’Eduard I d’Anglaterra.
Alfons II exigí, per l’alliberament del seu presoner, un pagament en metàllic, el lliurament com a ostatges dels fills de Carles, el reconeixement de la sobirania damunt el comtat de Provença fet que hom considera el darrer intent català de reivindicar-ne el domini Eduard I intervingué per tal d’estendre l’armistici de París un any més, a fi de donar temps a un acord de pau definitiva Si el pla fracassava, Carles II havia de tornar a constituir-se presoner El papat i el rei de França no acceptaren el tractat, però les converses continuaren l’any següent a Jaca i a…
Anna d’Aragó i de Navarra
Història
Filla legitimada de Carles, príncep de Viana, i de María de Armendáriz, senyora de Berbínzana i de Pueyo, muller (1471) de Luis de la Cerda, duc de Medinaceli.
Carles havia donat paraula de casament a María si d’ella tenia descendència 1451, i en un testament 1453 havia reconegut Anna hereva de Navarra Valent-se d’aquests documents, el duc de Medinaceli pretengué infructuosament de reivindicar els drets de la seva esposa al regne navarrès
tractat de Cefalù
Història
Pacte signat per Carles de Salern (1285), presoner de Pere II de Catalunya-Aragó a Cefalù, pel qual renunciava a l’illa de Sicília a favor de Jaume, germà del futur Alfons II de Catalunya-Aragó, en canvi del seu alliberament.
El pacte preveia, a més, el casament de Jaume amb una filla de Carles, i el de la infanta catalana Violant amb un dels fills d’aquest Carles fou obligat a ratificar-lo quan fou traslladat a Catalunya, però ni França ni el papa Honori IV no acceptaren la cessió de Sicília i hi adreçaren un nou atac 1286
Ofèlia Dracs
Col·lectiu d’escriptors iniciat al començament dels anys setanta i integrat, inicialment, per Miquel Desclot, Carles Reig, Pep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler (Dracs).
En formaren part, en un moment o altre de la seva trajectòria, Miquel Desclot, Carles Reig, Pep Albanell, Jaume Cabré, Joaquim Soler, MAntònia Oliver, Jaume Fuster, JMIlla, Joaquim Carbó, Xavier Romeu, Quim Monzó, Joan Rendé, Isidre Grau, Josep LlSeguí, Antoni Serra, Joana Escobedo, Margarida Aritzeta i Assumpció Cantalozella Dedicat a la narrativa de gènere, obtingueren el premi La Sonrisa Vertical amb un recull de contes eròtics i d’humor, Deu pometes té el pomer 1980 Conrearen també els gèneres de terror Lovecraft, Lovecraft , 1981, policíac Negra i consentida , 1983,…
Sau
Música
Grup de rock format a Vic el 1987 per Pep Sala, guitarrista i compositor, i Carles Sabater, cantant.
Fou un dels quatre grups protagonistes del fenomen del rock català al principi dels anys noranta S’inicià amb un pop-rock que s’anà endurint progressivament El seu pop elegant i la capacitat de seducció de Sabater dalt de l’escenari captivaren un nombrós públic La seva discografia és constituïda per No puc deixar de fumar 1987, Per la porta de servei 1989, Quina nit 1990, El més gran dels pecadors 1992, Concert de mitjanit 1993, Junts de nou per primer cop 1994, Cançons perdudes, rareses i remescles 1995 i Amb la lluna a l’esquena 1998 Parallelament a l’activitat del grup, Pep Sala inicià una…
,
Civilitzats, tanmateix!
Literatura catalana
Obra teatral en un acte de Carles Soldevila, publicada el 1921 dins del recull Una atzagaiada i altres contes, i estrenada el 1922.
La peça aborda, de manera volgudament sintètica, trets característics de l’alta comèdia com el triangle amorós, la fidelitat a les convencions socials burgeses i el manteniment de les aparences Els personatges són tres nàufrags la muller Rosina el marit, enginyer i home pràctic Oriol, i l’amant, advocat i home mundà Eduard Tots tres són barcelonins i arriben a una illa deserta del Pacífic Eduard té la necessitat de comunicar al marit el seu amor per Rosina Oriol, ateses les circumstàncies, s’avé a parlar-ne, tot i admetre que aquesta actitud obeeix a una nova manera d’entendre la vida i les…
Editorial Lletres Valencianes
Historiografia catalana
Editorial fundada per Ricard Sanmartín (1889 – 1974), que dirigí en col·laboració amb Carles Salvador, i que publicà entre el 1948 i el 1956.
Desenvolupament enciclopèdic L’anagrama era el mateix de la publicació Pensat i Fet , revista fallera de prestigi i molt popular Edità una trentena de títols –de temàtica literària, filològica, folklòrica i de divulgació històrica– centrats en el País Valencià, d’entre els quals destaquen Gramàtica valenciana 1952, de Carles Salvador Diccionari de la rima 1956, de Francesc Ferrer i Pastor, amb la collaboració de Josep Giner, i Breu compendi de la història del regne de València 1953, de Frederic Moscardó Bona part de les edicions foren autofinançades i, en casos especials, com un tiratge…
Equip Crònica
La família de Carles IV (múltiple), de l' Equip Crònica
© Fototeca.cat
Equip d’artistes valencià, integrat per Rafael Solbes (València 1942 — 1981), Manuel Valdés (València 1940) i, inicialment, per Joan Antoni Toledo.
Foren els primers practicants del corrent anomenat Crònica de la Realitat, efectivament actiu des del 1965 Els elements del seu art s’iniciaren com una superació ètica de la frivolitat pop i derivaren després —amb una gran brillantor d’imatges— vers formulacions de tipus satíric en què fan conviure elements iconogràfics procedents de la cultura artística històrica i de la contemporània La seva tasca ha tingut una àmplia repercussió Del 1970 al 1981 el grup pintà uns tres-cents llenços aplegats en catorze sèries, els temes centrals de les quals són art i societat, el llenguatge…
principat d’Ascoli
Història
Títol concedit a Nàpols per Carles V el 1532 a Antonio de Leiva y Hurtado de Mendoza, marquès d’Atella i comte de Monza, el qual era casat amb Castellana de Vilaragut.
La grandesa d’Espanya li havia estat atorgada el 1530 A la mort del sisè titular el principat revertí a la corona El 1679 Carles II concedí el ducat d’Ascoli als Marulli, que encara el posseeixen
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina