Resultats de la cerca

Vida Iniciat en la música a l’Escolania de la Mercè, l’ingrés a la secció infantil de l’Orfeó Català li obrí les portes a la carrera musical Més tard estudià diferents disciplines al Conservatori Superior de Música de Barcelona, i obtingué els títols de professor de solfeig, composició i direcció orquestral La seva obra compositiva no es donà a conèixer fins el 1970, any en què, a Molins de Rei, s’interpretà la seva Cançó de bressol Guanyador d’alguns certàmens de composició, com el Premi València de Música de Cambra 1973, el Premio Asturias 1978 o l’Enric Morera 1980, desenvolupà un estil…

És un subdialecte del català insular o balear català oriental, pel tancament que fa de la o àtona en u i la reducció de la a i la e àtones al so e Coincideix amb el mallorquí i el menorquí en la conservació del so de e neutra tònica é més vital a Vila que no a la resta de l’illa, on ha estat substituïda per e, i en divergeix en la no monoftongació en - o del diftong - ua final aigua, llengua , etc i en el manteniment de l’accent damunt el verb evitant el desplaçament als pronoms enclítics Conserva, com el valencià, la n etimològica del plural d' ase, jove, etc…

Fill d’una família benestant del Vendrell, estudià dret a Barcelona, on exercí Apassionat pel món de la filatèlia, fou un gran colleccionista i expert en la matèria, que destacà com a conferenciant i articulista Fou president del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona, cap del Servei Filatèlic de Correus i un dels promotors de la Federación Española de Sociedades Filatélicas, de la qual fou el primer president el 1964 Tingué un càrrec important dins de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, des d’on endegà l’edició del primer segell en català en època franquista, l’any 1967, amb la…

S’ignora el lloc -potser l’Escolania de Montserrat- i la direcció de la seva formació musical L’any 1623 ingressà al monestir de Montserrat, on esdevingué deixeble del pare Joan Marc, anomenat Joan Marquès en algunes fonts documentals, mestre entre el 1625 i el 1641 Ultra la seva bona fama de músic, documentada per B Saldoni en la seva faceta de mestre de capella, organista i compositor "de gallardes i tocates per a xeremia", Romanyà ocupà diversos càrrecs administratius al monestir prior de Castellfollit i de Riudebitlles i mestre de juniors també destacà per la seva formació en teologia…

El llatí la prengué de l’alfabet grec a través dels itàlics La O romana és un cercle format per dos trets arcuats que es toquen pels extrems Era traçada en dos temps, començats per dalt, bé que, a causa de la velocitat, les formes cursives i les derivades posteriors consten sovint d’un sol traç circular tancat per sobre De vegades els nexes amb les lletres anterior i posterior apareixen com uns segments superiors que li donen l’aspecte d’unes banyes El doble traç, però, es manté durant tota l’edat mitjana de vegades el segon semicercle esdevé una línia diagonal recta i fins i tot còncava o…

Es tracta gairebé sempre de préstecs de tipus lexical i afecten principalment el castellà, l’occità, el sard i l’italià, és a dir, llengües de territoris que formaren part de la corona catalanoaragonesa o bé que per llur situació geogràfica són continguts als Països Catalans Els catalanismes del castellà, que han estat de molt els més estudiats, són, així i tot, un camp de recerques on encara resta molt a fer els de les altres llengües amb prou feines si han estat presos en consideració Hi ha també abundosos catalanismes al sud d’Itàlia i Sardenya sovint hom els ha atribuïts a influència…

Senyor de les baronies de l’Albi i Cervià Fill i hereu de Lluís de Mur Fou armat cavaller el 1399 en les festes de la coronació del rei Martí a Saragossa Participà en l’expedició a Sardenya del 1409, i durant l’interregne milità en el partit de la reina Violant, fins que el 1412 el parlament català l’envià amb tropes a Sardenya, com a capità general de l’illa Mantingué la situació militar a la regió de Càller, de la qual fou nomenat governador pel rei Ferran I el 1413, càrrec que ocupà fins a la mort Es casà 1403 amb Elfa de Cardona i de Luna, filla del comte Hug II de Cardona…

La N majúscula llatina és derivació directa de la lletra grega i etrusca corresponent d’origen fenici La N clàssica romana constava de tres pals traçats en tres temps el primer baixava vertical el segon arrencava de la part superior del primer i baixava en diagonal cap a la dreta el tercer traç, parallel al primer, finia a l’extrem inferior del segon El primer traç tenia un reforç estètic a l’extrem inferior, i el tercer el tenia a sobre Amb la velocitat, aquests traços originaris es redueixen a dos 1,2+3 i fins a un de sol ondulat en l’escriptura més cursiva dels segles I i II La duresa del…

La C llatina deriva gràficament de la C etrusca, transformació de la Γ grega, arrodonida i inclinada cap a l’esquerra Prescindint de la confusió de sons oclusius palatals sord i sonor, comesa inicialment pels etruscs i resolta després per aquests i pels llatins amb la distinció de C , K , Q , d’una banda, i de G , de l’altra, l’evolució gràfica de la C és bastant simple, comparada amb la d’altres lletres La C clàssica és un semicercle una mica tancat, obert a la dreta només presenta reforços estètics en l’escriptura capital romana d’inscripcions monumentals En l’escriptura comuna clàssica,…

Base, fitxà pel Picadero JC de Barcelona 1970-73 procedent del Club Estudiantes de Madrid Posteriorment jugà al Club Joventut de Badalona 1973-76, amb el qual aconseguí una Copa del Rei 1976, al FC Barcelona 1976-78 i al Bàsquet Manresa 1978-81 Disputà 31 partits amb la selecció espanyola i acabà la seva carrera a l’Estudiantes