Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
concili d’Efes
Tercer concili ecumènic, celebrat a Efes l’any 431.
Fou convocat per l’emperador Teodosi II per superar les tensions doctrinals i polítiques entre les seus d’Antioquia i Alexandria i les controvèrsies suscitades per Nestori sobre la persona de Crist i la dignitat de Maria El concili, presidit per Ciril d’Alexandria, condemnà i deposà Nestori, definí que en Crist hi ha una sola persona i dues natures i que Maria és veritable mare de Déu
prefecte
Història
A la Roma antiga, nom donat a alguns oficials que acomplien funcions jurisdiccionals per manament o delegació dels magistrats superiors.
Entre tots ells, es destacaven el praefectus iure dicundo encarregat de la jurisdicció de les ciutats allunyades de Roma, el praefectus urbi que havia de substituir els cònsols en llurs absències i el praefectus praetorio , delegat de l’emperador en el comandament de les cohorts pretòries Aquests darrers, sota Dioclecià, en nombre de quatre, presidiren les noves prefectures en què fou dividit l’Imperi i acompliren funcions judicials i militars
Calixt II
Cristianisme
Nom que adoptà Guiu de Borgonya
en ésser elegit papa (1119-24).
Fou arquebisbe de Viena del Delfinat 1088 i legat papal a França Després de signar amb l’emperador Enric V el concordat de Worms , que posà fi a la lluita de les investidures, convocà el concili I del Laterà 1123, on nomenà Oleguer de Barcelona legat per a la croada contra els sarraïns Ajudà el bisbe de Roda, Ramon Guillem, contra les reclamacions territorials dels bisbes d’Osca i d’Urgell
Jeroni de Cabanyelles i Gallac
Història
Governador general de València (1523-50) i ambaixador, senyor de Benissanó, Alginet i Bolbait i comanador de Sant Jaume.
Era fill del també governador de València Lluís de Cabanyelles, i succeí en aquest càrrec el seu germà Lluís Fou ambaixador de Ferran II prop de Lluís XII de França 1509-12 per a les qüestions italianes Fou conseller de guerra i d’estat de Carles V i capità de la seva guàrdia El 1535 acompanyà l’emperador a la campanya de Tunis El seu fill Jeroni fou també governador
Esteve Uroš III de Sèrbia
Història
Rei de Sèrbia (1321-31).
Fill illegítim d’ Esteve Uroš II , amb l’ajut del clergat aconseguí la corona 1321 després d’enfrontar-se als altres pretendents Perdé Zakhlumia 1322 i ajudà l’emperador bizantí Andrònic II En derrotar els búlgars a Velbužd 1330 convertí Sèrbia en la primera potència balcànica no obstant això, cedí Bulgària a la seva germana, Anna, com a regent 1331 Fou destronat per la noblesa i morí assassinat
Esteve II de Sèrbia
Història
Gran jupan (1196-1217) i després primer rei de Sèrbia (1217-27).
Fill segon d’ Esteve I , fou expulsat de Sèrbia 1202 pel seu germà gran Vukan, però recuperà el tron 1203 amb l’ajut bizantí Canvià l’aliança bizantina per la veneciana amb aquest fi repudià la seva muller Eudòxia, filla de l’emperador Aleix III, i es casà amb Anna, filla del dux venecià Enrico Dandolo El 1220 fou coronat rei de Sèrbia per un legat del papa Honori III
Boemond I d’Antioquia
Història
Príncep d’Antioquia (1098-1110).
Fill de Robert Giscart, duc de Pulla Fou cap de les forces normandes de la primera croada Després d’assolir la victòria en el difícil setge d’Antioquia 1097, es proclamà deslliurat del vassallatge a l’emperador i inicià l’expansió del principat d’Antioquia, però fou derrotat pels turcs 1104 El 1107 inicià una lluita contra l’Imperi Bizantí, sense èxit Morí retirat a les seves possessions de la Pulla
dèspota
Història
Sobirà amb poders absoluts.
El nom era aplicat pels grecs a tots els sobirans orientals De Grècia passà als emperadors romans segle III i, més tard, als bizantins Als segles XI i XII fou aplicat als fills, germans i gendres de l’emperador amb dret de successió, però des del segle XIII designà els prínceps que governaven províncies semiindependents, com el dèspota de l’Epir Alguns dèspotes subsistiren dins l’imperi turc
tractat de Viena
Història
Conveni establert a Viena que acabà la guerra de successió de Polònia (2 de maig de 1738, amb data del 18 de novembre següent) i recollí un seguit d’acords entre Àustria i Lorena, i entre França, Espanya, Nàpols, Sardenya i l’exrei de Polònia Estanislau Leszczynski.
Estanislau hi obtingué Lorena i el Barrois com a vitalici —mort ell, havien de passar a França—, i Lorena obtingué Parma, Piacenza i Toscana l’infant Carles —fill de Felip V d’Espanya— assolí Nàpols, Sicília i els Presidis de Toscana Àustria rebé el Milanesat, i Sardenya obtingué Novara, Tortona, Longha i Tesino La clàusula que reconeixia la pragmàtica sanció de l’emperador no hi fou ratificada per algunes potències
Sidoni Apol·linar
Literatura
Cristianisme
Bisbe i escriptor gal·loromà.
Fill d’un prefecte del pretori i gendre de l’emperador Avit 452, fou prefecte de Roma 468 Elegit bisbe de Clarmont ~471, organitzà a l’Alvèrnia la resistència contra el visigot Euric Els seus escrits — 24 poemes en hexàmetres, dístics elegíacs i hendecasíllabs i 147 cartes — , sense gaire valor literari, constitueixen l’única font per a la història d’aquell període La seva festa se celebra el 23 d’agost
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina