Resultats de la cerca

Fou deixebla d’Elvira de Hidalgo a Atenes, on debutà a 15 anys amb Cavalleria rusticana , de Mascagni El 1947 començà a Verona la seva carrera internacional interpretant La Gioconda , de Ponchielli La seva veu, tècnicament discutible, però d’una extensió tan formidable la 2 a fa 5 que li permetia de cantar des de papers d’agilitat Lucia di Lammermoor fins als de soprano dramàtica Tristan und Isolde , juntament amb l’expressivitat punyent de què era capaç i el seu talent com a actriu dramàtica la convertiren en la diva indiscutible de l’òpera mundial durant els anys cinquanta i en el gran…

De formació teatral i televisiva, realitzà una filmografia sòlida i sincera sobre diversos problemes socials Edge of the City 1956, Hud 1963, Hombre 1966, The Molly Maguires 1969, Norma Rae 1979, Back Roads 1981, Murphy's Romance 1985, etc El seu darrer film fou Stanley & Iris 1989

Graduat 1952 i doctorat 1956 pel Massachusetts Institute of Technology, fou professor a la Universitat de Stanford, on del 1984 al 1999 estigué al capdavant de l’Stanford Linear Accelerator Center de Califòrnia En aquest càrrec, dissenyà l’accelerador de partícules SPEAR Stanford Positron-Electron Asymmetric Ring, amb el qual el 1972 descobrí una nova partícula atòmica elemental, la J/ψ psi Per aquest descobriment rebé el premi Nobel de física el 1976, compartit amb Samuel ChaoTing, el qual, independentment, havia fet la mateixa troballa El 2012 rebé també els premis Enrico Fermi i la Medalla…

Fou professor a la Universitat de Princeton EUA des del 1906 i director del departament de física del King's College de Londres 1924-44 Estudià especialment l’emissió electrònica dels metalls incandescents que després fou investigada també per Saul Dushman i donà a conèixer l’equació que duu el seu nom llei de Richardson-Dushman Investigà també l’efecte fotoelèctric i l’espectre molecular de l’hidrogen Publicà The Electron Theory of Matter 1914, The Emission of Electricity from Hot Bodies 1916 i altres obres El 1928 li fou atorgat el premi Nobel de física

Estudià a la Juilliard School of Music i posteriorment amb D Milhaud i L Berio Influït per tradicions musicals no occidentals, les seves composicions, entre les quals Music 1964, per a piano i cinta enregistrada, Phase Patterns 1970, per a orgues electrònics, i Drumming 1979, per a percussió i veu, són formades per estructures repetitives que es van transformant gradualment Combina sovint mitjans tradicionals i electrònics

Construí diversos instruments de física, sobretot d’òptica micròmetres, teodolits, ulleres, etc, i el 1768 inventà un tipus de màquina electroestàtica, proveïda d’uns discs de vidre, que fou una de les més conegudes al seu temps També estudià l’expansió dels metalls i establí un mètode per a traçar cercles graduats

Durant la depressió dels anys trenta treballà en feines ocasionals Entre el 1943 i el 1945 fou corresponsal de guerra a Europa i s’afilià al partit comunista americà La temàtica més freqüent de les seves novelles és de tipus social El 1953 li fou atorgat el premi Stalin Entre les seves obres cal esmentar The Last Frontier 1941, Spartacus 1952, portada al cinema per SKubrick el 1960, la biografia Citizen Tom Payne 1943, la saga protagonitzada per la família Lavette The Immigrants , 1977 The Legacy , 1981 An Independent Women , 1999 i Greenwich 2000 També publicà novella policíaca, sota el…

Els seus inicis professionals se centraren en el teatre de Broadway, on la seva actuació de més èxit fou com a protagonista del drama The Petrified Forest 1935, la versió cinematogràfica de la qual, dirigida per A Mayo, també interpretà 1936 Casat amb l’actriu Laureen Bacall 1945, amb la qual interpretà algunes de les seves pellícules de més èxit, esdevingué un nou tipus de “dur” i de gàngster del cinema americà, amb una personalitat rica i de dimensió tràgica Treballà, entre d’altres, sota la direcció de W Wyler Dead end , 1937, R Walsh High Sierra , 1941, J Huston The Maltese Falcon ,…

El 1976 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb Daniel Carleton Gajdusek , pels seus treballs sobre les proteïnes sèriques en tant que marcadors genètics Aquests treballs el conduïren a la descoberta de l’antigen anomenat Austràlia, i la seva relació amb l’ hepatitis vírica B , la coberta del virus de la qual correspon a la proteïna de l’antigen Austràlia

Realitzà estudis de conservatori i treballà per al teatre i la televisió abans de lliurar-se a una prolífica carrera cinematogràfica que inicià amb Sudden Fear 1952, David Miller The Man with the Golden Arm 1955, Otto Preminger, The Ten Commandments 1956, Cecil B De Mille, The Magnificent Seven 1960, John Sturges, The Great Escape 1963, John Sturges, Thoroughly Modern Millie 1967, George Roy Hill —Oscar de l’Acadèmia—, The Shootist 1976, Don Siegel, The Blues Brothers 1980, John Landis, Heavy Metal 1981, Gerald Potterton, etc