Resultats de la cerca

En la dècada dels anys cinquanta implantà nous sistemes d’ensitjament i d’estabulació a l’aire lliure del bestiar boví Esdevingué un destacat especialista en reproducció bovina fecundació artificial i transplantació d’embrions Fou president del Collegi de Veterinaris de Girona 1979-87, vicepresident de la Federació Catalana de Collegis Veterinaris de Catalunya i vicepresident del Consell de Collegis Veterinaris d’Espanya

S’inicià a la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona fent marxa atlètica, però la influència del seu germà Xavier la decantà cap al triple salt També competí pel Futbol Club Barcelona i l’Agrupació Atlètica Catalunya Fou campiona catalana júnior 1995, 1996, promesa 1998, 1999, 2000 i absoluta, a l’aire lliure 1998, 2000 i en pista coberta 1998, 1999

Ha aconseguit multitud de medalles en competicions internacionals, entre les quals una plata en els Mundials a l’aire lliure 2011, plata en els Mundials en pista coberta 2006, or 2005, 2010, plata 2003, 2005 i bronze 2003 en Europeus, i plata en els Jocs Mediterranis 2005 Ha participat també en tres edicions dels Jocs Paralímpics Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012

Germana dels jugadors de bàsquet Rafael i Tomàs Jofresa, començà a fer atletisme a 17 anys Fou cinc cops campiona de Catalunya de triple salt a l’aire lliure 1993, 1995, 1996, 1997, 1999 i quatre en pista coberta 1993, 1994, 1996, 1997 El 1994 guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya i establí el rècord català de la prova

Sorgit de les files del Canaletes, fou campió de Catalunya de 800 m a l’aire lliure 1991, 1992 i de 3000 m en pista coberta 1992, quan ja competia amb el CN Montjuïc i a les ordres de Domingo López També destaca el tercer lloc en els 1500 m dels Campionats Iberoamericans 1995 Aleshores militava en el CN Poble Nou

Les assecadores, en llurs diverses concepcions, són àmpliament emprades en processos industrials i en usos domèstics entre aquests darrers hom troba, per exemple, l’assecadora de roba Les assecadores industrials, aparells o installacions destinats a assecar diverses matèries o productes, tals com cuirs, tèxtils, productes alimentaris, químics, etc, han de resoldre operativament tres problemes fonamentals crear les condicions termodinàmiques necessàries per a l’eliminació del líquid sense alterar les qualitats desitjades del producte que hom asseca, eliminar el vapor produït en l’assecatge i…

Definició Són anomenats traumatismes toràcics els trastorns causats per un impacte mecànic produït sobre la regió del tòrax Freqüència, causes i tipus Els traumatismes toràcics són molt freqüents en els accidents greus de trànsit que de vegades causen un impacte important sobre el tòrax Aquests traumatismes poden ésser mortals pel fet que el tòrax conté òrgans vitals, com els pulmons i el cor, la funció dels quals és imprescindible per al manteniment de la vida S’esdevenen traumatismes toràcics de diversa gravetat en més de la meitat d’accidents de trànsit mortals i la quarta part de les…

En els polvoritzadors de sòlids finament dividits, la pols és arrossegada per un corrent d’aire a pressió El líquid pot ésser polvoritzat fent-lo sortir a pressió d’un recipient per un eixamplament ple de petits forats o per un broquet especialment dissenyat als quals arriba vehiculitzat per aire comprimit o a pressió, o bé fent xocar violentament el raig de líquid contra un obstacle, com en els aerògrafs, els aerosols, els injectors dels motors, els aspersors, etc, que són tipus concrets de polvoritzadors En agricultura els polvoritzadors són molt emprats per a fumigar els camps, les plantes…

Cal no confondre sufix amb desinència, malgrat que alguns parlin de sufixos flexionals o desinencials Les desinències indiquen els morfemes de gènere i de nombre en la flexió nominal, i els de temps, nombre i persona en la flexió verbal mentre que els sufixos donen lloc a la derivació de mots a partir de radicals d’altres Són molts, en català, els sufixos per a formar noms derivats, amb una significació comuna segons els grups diminutius et, eta, ell, ella, ill, illa, í, ina, ic, ó, ol, ola , augmentatius às, assa, arro, arra, ot, ota , noms de persona o d’oficis er, era, aire, à, ana,…

Atès que els planadors es basen en llur lleugeresa, en la poca resistència oposada per l’aire a llur avanç i en llur elevada sustentació, no solen disposar de tren d’aterratge que ha estat substituït per patins, ni d’instruments, etc de tal manera que alguns tipus de planador monoplaça pesen menys que el pilot, i solen ésser d’unes línies aerodinàmiques molt estudiades i tenir una envergadura d’ala molt gran Després dels balons, els planadors són els primers aerodines de la història de l’aviació, puix que abans de la invenció del motor ja havien estat efectuats diversos vols, entre els quals…