Resultats de la cerca

És autor dels assaigs Grandeses i misèries dels premis literaris 1991, Un tramvia anomenat text El plaer en l’aprenentatge de l’escriptura 1998, i De Robinson Crusoe a Peter Pan Un cànon de literatura juvenil 2006, una selecció dels vint-i-vuit millors títols del gènere També de les narracions breus Cercles d’infinites combinacions 1990, premi Ciutat de Palma, En companyia de l’altre 1999, premi Documenta 1998, narracions que giren entorn del tema del doble, i El poeta i altres contes 2005, premi Mercè Rodoreda 2004 Reuní una selecció dels seus contes en Exorcismes Antologia personal 2018 El…

Des del 1984 fou professor numerari i des del 1989 és catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Barcelona S'ha especialitzat en l’estudi del món romà i ha centrat la seva tasca de recerca en l’antiguitat tardana i en la numismàtica Des del 1987, a més, ha iniciat una línia de recerca sobre arqueometria amb la creació de l’Equip de Recerca Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona Ha dirigit i participat en diferents treballs d’excavació, sobretot a la ciutat romana de Clunia Burgos Entre les seves publicacions destaca La romanización de la Meseta Norte a través de la circulación…

Mestra d’ensenyament secundari, ha destacat en el camp de la literatura infantil i juvenil amb obres com Un armariet, un cofre i un diari 1981, premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil, 1982, En Gilbert i les línies premi Folch i Torres, 1983, Els ulls del drac 1988, premi nacional de literatura infantil i juvenil, 1991, Les ulleres màgiques 1992, Bèsties petites 1993, El mar i el desig premi Joaquim Ruyra, 1993, La pluja del sud 1996, Si la lluna parlés 1997, El mestre de dibuix 1998, Les ulleres màgiques 1998 i Història d’un arbre 1998

Advocat, es doctorà a París en ciències polítiques i econòmiques Milità des de jove a la Lliga Regionalista i fou elegit regidor 1905, diputat per Barcelona 1914 i 1918-23 i senador 1916-18 Durant la Primera Guerra Mundial creà una societat d’amics de França i participà activament en la campanya de formació de batallons de voluntaris catalans pro aliats L’any 1923 el govern francès li concedí la Légion d’Honneur Presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, i l’any 1924 dimití la presidència de l’Ateneu Barcelonès en solidaritat amb l’Ateneu de Madrid Processat dos cops…

Vida i obra Fill d’una família de Cadaqués, es traslladà a Girona a tres anys, on visqué fins a la seva mort Fou autodidacte El seu pare, pescador, fundà l’any 1896 una impremta de la qual s’ocupà el seu germà Darius qui, dos anys més tard, fundà el diari El Autonomista , d’orientació republicana i federal, on Carles feu l’aprenentatge i desenvolupà, després, la faceta d’escriptor L’any 1898 ingressà a la Diputació de Girona, càrrec que compatibilitzà amb les seves tasques en El Autonomista Més endavant, estengué la seva activitat en nombroses publicacions diàries i revistes de Barcelona,…

A tretze anys treballà al laboratori de colors de L’Espanya Industrial Format a la Llotja de Barcelona i amb Carlos de Haes Fou director de la secció de dibuix de L’Espanya Industrial Concorregué des del 1871 a exposicions de Belles Arts de Barcelona El 1874 guanyà medalla d’honor a l’Ateneu Barcelonès i el 1876 fou premiat a l’Exposición Nacional de Madrid i a la Universal de Filadèlfia Residí uns quants anys a Buenos Aires Conreà eminentment el paisatge dins una estètica realista

Format a l’Escola de Sant Carles de València, fou pensionat per la diputació provincial per a completar estudis a Madrid El 1889 anà també pensionat a Roma, on s’estigué fins el 1900 Passà per París i per Barcelona i el 1905 s’establí a Vinaròs El seu estil s’inclou en el fortunyisme Fou un eminent aquarellista Una important collecció d’obres seves fou donada pels seus fills 1975 a la Diputació de Castelló de la Plana, destinada al futur Museu Provincial de Belles Arts

Fou fundador del Casal Català de París 1902 i animador de les relacions literàries catalanooccitanes durant els anys vint Exercí diversos càrrecs polítics durant els anys de la República com a president de la Federació Republicanosocialista de l’Empordà i cònsol de la República Espanyola a Lió i a Perpinyà S’exilià el 1939 Collaborà a Joventut , Illustració Llevantina , L’Autonomista  i l’ Empordà Federal  Publicà els llibres de narracions Tragèdies de veïnat 1923, Besllums 1923, La fi de Don Joan 1929 i Contes de la viu-viu i de la xiu-xiu 1936 És autor de dues novelles — La planeta d’en…

Fill del notari figuerenc Bonaventura Prats i Valls Lluità a la defensa de Barcelona 1697 contra els francesos Més tard se significà com a filipista i fou empresonat pel govern del rei arxiduc Carles III alliberat, anà a la zona filipista i esdevingué secretari particular del duc de Berwick En entrar aquest a Barcelona 1714, fou secretari de la Junta que es formà per a governar interinament la ciutat més tard fou secretari general i escrivà de cambra principal de l’Audiència, càrrec des del qual s’oposà sovint a l’autoritat dels capitans generals i en el qual cometé abusos per lucrar-se…

De família de petits terratinents el pare, metge d’ideologia liberal, estudià a Figueres i medicina a Barcelona, però no acabà la carrera Es casà a vint anys amb Mercè Gómez Illa, i el problema de constituir una família el feu decidir a tornar a Avinyonet de Puigventós per a dedicar-se a la propietat familiar Foren anys de meditació i de treball en els quals perfilà la seva ideologia, republicana i catalanista Collaborà en Catalunya Artística 1900 com a crític teatral signant Joseph Piula  Installat a Barcelona 1903, s’accentuaren els seus lligams amb el periodisme polític i collaborà en la…