Resultats de la cerca

Aparegué el 1572 en dues edicions simultànies, una d’elles fraudulenta El nucli del poema és el viatge de Vasco da Gama a l’Índia 1497-98 Té 10 cants, 1 102 estrofes i 8 816 versos és compost en octava rima els versos són decasíllabs heroics, amb cesura a la segona, la tercera o quarta, sisena i la desena síllabes El poema reflecteix l’esperit renaixentista, per la seva curiositat científica —és una suma de coneixements botànics, astronòmics i geogràfics—, pel seu sentit nacionalista i pel seu mateix tema, molt característic de l’època El protagonista del poema no és realment Vasco da Gama,…

De família benestant, visqué de jove la ruïna física i material dels seus descrita a La cançó de la meva germana, 1937 La casa morta , 1962 etc Membre del partit comunista, sofrí llargs períodes de presó i deportació sota els règims feixistes del seu país La seva obra, molt extensa més de 60 títols, que abracen la producció realitzada del 1934 al 1977, obre camí al realisme líric en contra de la poesia hermètica i palesa uns sentiments vius d’humanitarisme, de preocupació per totes les situacions de repressió i d’injustícia i un amor fidel pel seu país i pels seus homes La poesia…

L’any 1965 començà a cantar en públic i enregistrà el primer disc Establert a França el 1968 per motius polítics, hi actuà sovint al costat de destacats intèrprets Brassens, Moustaki, Béart i en diversos locals, i també en alguns circuits de televisió actuacions que alternà amb altres recitals a Mèxic 1972, l’Argentina 1972-74, Àustria, Itàlia, etc Ha musicat poemes de poetes catalans que enregistrà a Tot l’enyor de demà 1970, Cançons anònimes 1972, i Onze cançons amb esperança 1974 El 1975 féu un recital a l’Olympia de París i reaparegué el mateix any a Barcelona D’aquesta època són els…

Publicà poemes a En Patufet i Mont-Sant , collaborà a El Llamp  i dirigí la revista de Falset  Priorat  1931-36 La seva poesia, impregnada de religiositat i d’amor al camp, evoluciona des d’un estil i una temàtica vuicentistes cap a una expressió lírica de to simbolista És autor de Les hores dolces 1920, Elegia del Priorat i altres versos 1927, La mala collita 1930 i El Crist de la solitud 1936 En prosa publicà La gent d’“El Llamp” 1929, Instants 1932 i les impressions de viatge Terra castellana 1935 També estrenà les obres de teatre La vida de Santa Rosalia i El viure que no…

Estudià cant amb Mariano Beut, i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori del Liceu Debutà el 1927 al Teatre Victòria de Barcelona amb Cançó d’amor i de guerra La temporada 1931-32 debutà al Gran Teatre del Liceu com a Gilda Rigoletto , personatge emblemàtic que definí la seva carrera Compaginà els papers operístics amb els personatges de sarsuela, i realitzà gires arreu de l’Estat espanyol La temporada 1933-34 participà en l’estrena de Don Gil de Alcalá al Teatre de la Zarzuela de Madrid, on el 1935 arribà a interpretar Rigoletto Entre el 1941 i el 1944 feu els…

El nom és d’origen budista, basat en el simbolisme del lotus, flor pura tot i que arrela al fang Té una doctrina basada en l’amor, en la pietat i en l’esperança de renéixer al País pur, sobre el lotus místic, als peus d' Amitābha El seu caràcter esotèric i l’adventisme dels seus fidels, que esperaven l’arribada del bodhisattva Maitreya, l’havia de fer inspiradora d’una societat secreta, Bailianjiao Féu la primera aparició important al s XIV i collaborà en l’expulsió dels mongols i en la instauració de la dinastia nacional Ming Sota els manxús, tractà de restaurar els Ming en…

Feu els primers estudis a les escoles dels jesuïtes i dels escolapis Fou relligador de llibres i mestre d’aixa S’inicià en el món del teatre en els grups d’afeccionats, i arribà a fer d’actor ocasional en algunes funcions del Principal de València En aquest mateix teatre, el 1862 estrenà el sainet en dos actes Al sa i al pla , que el situà en un primer lloc del teatre català al País Valencià D’entre les seves obres costumistes posteriors cal destacar Aixarop de llarga vida 1862, Més fa el que vol que el que pot 1871, Misèria i companyia 1872, Fugint de les bombes en collaboració amb Eduard…

Estudià amb el seu oncle Felip Pedrell —primer a Barcelona i després a Madrid— i amb V d’Indy a París En tornar a Amèrica, visqué a Buenos Aires, on fou inspector de música del Consejo Nacional de Educación Al Teatro Colón de la capital argentina estrenà la comèdia lírica Ardid de amor 1917 El 1921 s’installà a París És autor de l’òpera de cambra La Guitarra , les obres simfòniques Danza de Aixa , En el estrado de Doña Beatriz , Obertura catalana i Fantasía argentina També són notables les peces per a guitarra Lamento , Página romántica , Guitarreo , En los jardines de Arlaja ,…

Fou un dels últims minnesänger , i en particular un dels últims poetes que conreà el Spruch cortès D’origen burgès, es creu que el seu motiu prové de les cançons que dedicà a la Mare de Déu, malgrat que també cantà a la dona, sempre dins les convencions de l’amor cortès Rebé la protecció, entre d’altres, de Venceslau II de Bohèmia, el marcgravi de Brandenburg i el bisbe Giselbert de Bremen Des del 1312 i fins a la fi dels seus dies residí a Magúncia, on estigué al servei del bisbe Pere d’Aspel Tant la seva música com la seva poesia estan fermament ancorades en la tradició Destaca…

Vida Edith Giovanna Gassion, més coneguda com a Edith Piaf o "El petit rossinyol", començà a cantar a l’edat de quinze anys pels carrers de París, i més endavant als cafès i cabarets Fascinà moltíssims francesos amb la seva veu trencada, plena de melangia i dramatisme, tot parlant sobre l’amor, el desamor i la mort Accentuava el caràcter dramàtic de les cançons vestint-se sempre de negre quan actuava Entre les cançons que escriví i que la feren més popular hi ha La vie en rose o L’himne a l’amour També convertí en èxits temes d’altres autors, com Milord -de Georges Moustaki- o…