Resultats de la cerca

És l’acadèmia més antiga dels EUA i fou constituïda seguint el model de les europees La institució ha tingut un notable paper en el desenvolupament tant de les lletres com de les ciències del seu país És dividida en cinc seccions ciències exactes, ciències naturals, ciències socials, humanitats i membres en general Financia i dirigeix recerques en tots els camps de les ciències, i la seva activitat principal en les humanitats ha estat la investigació històrica Concedeix el Magellanic Premium, que és el premi científic més antic de l’Amèrica del Nord Té 600 membres, 100 dels quals són…

Era del cos d’artilleria Fou diputat als estats generals 1789 i membre de la Convenció, on votà la mort de Lluís XVI de França Ascendit a general de divisió 1798, lluità a Itàlia, a Hannover i a Catalunya Home de confiança del mariscal Augereau, restà com a governador de Barcelona quan aquest en partí abril del 1810 mantingué la mateixa actitud humanitària d’aquest, però augmentà les contribucions i allotjà tropes als domicilis abandonats o d’insolvents Creà una Comissió de Ciències i Arts per a formar una biblioteca amb els llibres procedents dels convents suprimits Per l’agost…

A Estrasburg fundà la societat de concerts Académie de Musique Formà una biblioteca musical riquíssima, amb un catàleg crític S'interessà per la notació des d’un punt de vista científic, i publicà Dictionnaire de musique contenant une explication des termes grecs, latins, et italiens et français 1703 i Lettre sur la nouvelle méthode d’écrire le plain-chant et la musique 1729 La seva música, poc original, és dominada per l’estil dramàtic de l’època Compongué sonates Symphonie de Noël , peces per a llaüt Airs sérieux et à boire , cantates Élévations et motets, 1695 Lamentations…

Jesuïta, professor d’història eclesiàstica a la Facultat de Teologia de Barcelona secció Sant Francesc de Borja, fou director de la Biblioteca Borja i de l’Arxiu Palau-Requesens Publicà Contribución a los orígenes del bandolerismo en Cataluña 1953, El bandeig dels moriscs i el collegi de Sant Sebastià de Gandia 1967, El Collegi de Cordelles i la Companyia de Jesús 1965, La història de l’art religiós 1967, Luis de Requesens Cataluña y Lepanto Nuevos documentos 1971, Escriptors jesuïtes de Catalunya 1979, en collaboració, Ús i abús d’autoritat al Concili Vaticà I 1981, El Collegi…

Fou cantor de la catedral de Lleida, on possiblement es formà El 1738 obtingué per oposició la plaça de mestre de capella de la seu lleidatana, com a successor de Domènec Teixidor Sala fou mestre de Joan Prenafeta, el qual, el 14 d’abril de 1781, li succeí en el magisteri musical de la catedral La seva producció musical es conserva a l’arxiu de la catedral de Lleida i a la Biblioteca de Catalunya Cal destacar-ne el salm a onze veus Exaudi orationem meam , el motet O quam pulchra per a solista amb acompanyament de violins i un villancet a vuit veus amb violins

El seu nom apareix com a baixonista de la capella de la Seu d’Urgell el 1654, mentre n’era mestre Josep Vinyals Durant els anys 1655 i 1656 fou mestre de cant de l’esmentada catedral, i torna a aparèixer-hi amb la mateixa comesa durant els anys 1664-76 La seva obra es conserva a la Biblioteca de Catalunya Missa a dues veus i continu, de 5è to, 1684 antífona Sancta Maria succurre miseris , a dues veus i continu en dues versions diferents i al monestir de Montserrat villancet a vuit veus i continu, No quiero, madre , amb la nota " en la Seo de Urgel, año 1666 "

La manca de notícies sobre la vida i l’obra d’aquest compositor en dificulta la recerca, atès que el seu nom tan sols està documentat gràcies a algunes poques obres conservades dos motets - Corde et animo , a cinc veus, i Regali ex progenie , també a cinc veus-, escrits en el llenguatge de transició del manierisme renaixentista cap al Barroc i que es guarden a l’arxiu del Reial Collegi del Corpus Christi, i sis tonos a tres veus, guardats a l’antiga Biblioteca de Medinaceli de Madrid, que representen un estil típic de la música de romanç dels primers decennis del segle XVII

L’any 1528 fou admès com a cantor a la catedral de Lleida L’any següent succeí Antoni Escolà en el càrrec de mestre de cant i dels nens del cor Ocupà el magisteri de capella de la catedral lleidatana durant quaranta-un anys El seu nom apareix documentat per darrer cop el 5 de gener de 1570 Fou enterrat a la capella del Salvador, de la Seu Vella de Lleida El mateix any apareixen els noms dels seus successors, Gabriel Mont-roig i, poc després, Cristòfor Telles A la Biblioteca de l’Orfeó Català es conserva un motet a quatre veus d’aquest mestre, Ave regina coelorum

L’any 1502 és documentat com a cantor de la capella de la reina Isabel la Catòlica Després de la mort d’aquesta, l’any 1504, entrà a formar part de la capella de Ferran II de Catalunya-Aragó Se’n conserven algunes composicions religioses, un magníficat i tres motets, a més d’un total d’onze villancicos a tres veus Totes les obres religioses són recollides en el Cançoner de Segòvia i en un manuscrit conservat a la Biblioteca de Catalunya, l’anomenat Cançoner de Barcelona Un dels motets no duu el text La major part de les composicions profanes són afegits tardans al Cancionero…

Fou autor de música escènica, especialment de sainetes i tonadillas , activitat per la qual estigué relacionat amb la casa dels ducs d’Alba Josep Subirà el considera un músic important, que es troba entre els principals iniciadors del gènere de la tonadilla entre els anys 1751-57, tot i que la seva activitat en aquest camp abraçà també l’època posterior, en la qual es consolidà el gènere La majoria de les seves composicions es conserven a la Biblioteca Municipal de Madrid es tracta de 15 tonadillas i 47 sainetes , com també música per a entremesos i comèdies les dates de…