Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
grafiosi
Fitopatologia
Greu malura de l’om, anomenada també mal holandès de l’om, propagada per escolítids i causada pel fong Ceratocystis ulmi, que li causa un esgrogueïment inicial de les fulles, l’assecament posterior de les branques i la mort.
verdolaga
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les portulacàcies, ajaguda, de branques de 10 a 30 cm, de fulles simples, carnoses i espatulades, de flors amb dos sèpals fugaços i amb cinc pètals grocs, i de fruits en pixidi.
Es fa en hortes i en terrenys ruderals Menjada crua té propietats antiescorbútiques, diürètiques i refrescants
verbenàcies
Botànica
Família de tubiflores que comprèn plantes herbàcies o llenyoses, de branques quadrangulars, de fulles simples o excepcionalment palmaticompostes, oposades o verticil·lades, de flors zigomorfes, tubulars i corbades, pentàmeres o tetràmeres, d’ovari súper, reunides en inflorescències racemoses i cimoses.
Els fruits són normalment en drupa Són conegudes unes 800 espècies, la majoria termòfiles Verbenàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Lippia triphylla marialluïsa Tectona grandis tec Verbena sp berbena Verbena hybrida carmelitana Verbena officinalis berbena Vitex agnus-castus aloc , agnocast, ximbla
capcetes
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija erecta, de 10 a 30 cm, pilosa, dividida en de 1 a 3 branques, fulles ovades, piloses, i flors grogues, agrupades en capítols grans, envoltats de fulles florals.
Viu en erms de la regió mediterrània
atzeroler
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 5 a 10 m d’alt, de branques espinoses, fulles pubescents, amb 3 a 5 lòbuls, flors blanques i fruits comestibles, les atzeroles
, conreat i subespontani a la regió mediterrània.
La seva fusta, dura i resistent, s’usa per a fer peces que han de suportar esforços de tracció i de flexió
La flora i el poblament vegetal de les selves plujoses
L’estructura de les plantes i la captació de la llum Sota el sol equatorial, la selva plujosa, càlida i permanentment humida, produeix nous teixits vegetals amb més rapidesa que qualsevol altra comunitat terrestre Aquesta alta producció s’equilibra i es manté gràcies a la mort, ja que cada dia mor tant de teixit com se’n produeix i, en descompondre’s, la matèria que fou viva genera nutrients que permeten el nou creixement La selva plujosa és en equilibri dinàmic, i la seva taxa de reciclatge és vertiginosa comparada amb la d’altres formacions forestals de regions més eixutes o més fredes…
velluts
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies, robusta, de 80 a 100 cm d’alt, de fulles simples alternes, ovades i acuminades, amb coloracions vermelles, grogues i verdes, i de flors apètales petites, disposades axil·larment en branques fulloses.
És una planta de jardí molt decorativa, originària de l’Amèrica tropical
en paral·lel
Electrònica i informàtica
Dit de la disposició d’una sèrie d’elements, generadors, etc, similars tal, que els borns de la mateixa polaritat o homòlegs són connectats entre ells, i per tant el corrent total exterior es reparteix entre les diverses branques formades.
principi de superposició
Electrònica i informàtica
Principi segons el qual, en un sistema elèctric lineal (circuit complex o xarxa elèctrica), els corrents de les diferents branques produïts pels diversos generadors existents són iguals a la suma o superposició dels corrents produïts per cadascun dels generadors actuant separadament.
falla
Folklore
Manat de branques seques, brins, estelles o d’altres matèries combustibles que hom encén per fer claror, per anar a calar foc, etc., o també en determinades festes, com ara la de Sant Joan, a les comarques pirinenques (Falles dels Pirineus).