Resultats de la cerca

Net d’Antoni Oller i Biosca S'educà a París, on anà a viure el 1841, i a Bilbao Viatjà per tot el món Tornà a París i el 1865 creà un sistema d’apostes a l’hipòdrom de La Marche que el 1867 perfeccionà i convertí en un sistema d’apostes mútues, nom amb el qual batejà l’agència que obrí a París Le Pari-Mutuel El mateix any fundà el Bulletin des Courses , primera publicació periòdica dedicada a les curses de cavalls Acusat pels competidors, hagué de tancar l’agència 1874, bé que el 1887 pogué restablir-la Alhora s’interessà pels espectacles musicals lleugers i fundà la sala d’…

La bicicleta de bicicròs es caracteritza per no tenir fre davanter ni suspensió ni canvis, i n’hi ha de tres tipus segons les polzades de les rodes 18, 20 i 24 categoria cruiser La indumentària és la pròpia dels practicants de motocròs, pràctica referent del bicicròs En competició els primers circuits es disposaren sobre grans rectes i premiaren la velocitat amb el temps s’inclogueren corbes i peralts per incentivar l’habilitat, els salts i les piruetes El recorregut té una llargada de 350 m, i l’amplada permet el concurs de vuit participants, que fan la sortida des d’una rampa de 8 m d’alt…

Debutà en motociclisme de velocitat el 1977, guanyà la Copa Ossa i participà en el Trofeu Yankee L’any 1978 fou subcampió d’Espanya de 250 cc i el 1981 guanyà el Superprestigio Internacional de 250 cc Disputà set edicions de les 24 Hores de Montjuïc, i aconseguí dues victòries amb Ducati 1983, 1984, la darrera de les quals, fent equip amb Benjamí Grau i Enrique de Juan, suposà el Campionat d’Espanya de resistència 1984 Participà en el Mundial de velocitat en les categories de 250 cc 1983, 1984, 1985, 80 cc 1986, 1987 i 125 cc 1988-91 i disputà un total de cinquanta-dues curses…

Especialitzada en crol, en proves de velocitat Arribà al Club Natació Sabadell provinent de la Residència Blume de Madrid Fou cinc vegades campiona de Catalunya dos cops en 50 m lliure 1989, 1995, un cop en 100 m lliure 1995 i dos cops en 200 m lliure 1989, 1995 Aconseguí onze Campionats d’Espanya a l’estiu, dos en 200 m lliure 1989, 1992 i un en 400 m lliure 1992, i a l’hivern, dos en 50 m lliure 1987, 1989, dos en 100 m lliure 1987, 1989, tres en 200 m lliure 1987, 1989, 1990 i un en 400 m lliure 1989 A més, en les curses de relleus 4 × 100 m estils, 4 × 100 m lliure i 4 × 200…

És l’esdeveniment atlètic vigent més antic de Catalunya, només interromput durant la Guerra Civil, i els anys 1955 i 1967, quan fou suspesa puntualment Organitzada per Mundo Deportivo  —en diverses ocasions des del 1926 i anualment des del 1941—, el seu origen respon a la iniciativa d’un grup de periodistes amants de l’atletisme Josep Anton Trabal, Luis Meléndez i Rossend Calvet, guanyador de la primera edició, que batejaren la cursa amb el nom d’un mític atleta francès de la dècada de 1910, Jean Bouin , plusmarquista mundial de 10000 m i subcampió olímpic Estocolm, 1912 en la…

El 1909 guanyà les curses de 50 km i 100 km de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i el Campionat d’Espanya per a amateurs L’any següent repetí èxit en la cursa de 50 km de la UVE i el Campionat d’Espanya de 100 km El 1912 fou segon en la segona edició de la Volta Ciclista a Catalunya, cursa que guanyà un any després El mateix 1913 s’imposà novament en el Campionat d’Espanya de fons, en les Sis Hores de Sants fent parella amb Rubio, en dues etapes de la Volta al País Basc, en la Gran Cursa de Granollers junt amb Tomàs Fuentes, en la Copa Stadium-Campionat de Barcelona i en el…

En desaparèixer el traçat urbà de Montjuïc el 1975, fou l’impulsor del circuit de Calafat, inaugurat el 1974, que dirigí fins el 1981 Fou també director general del circuit madrileny del Jarama i de les activitats esportives del RACE 1978-88, on s’encarregà de l’organització de diverses curses, com els grans premis d’Espanya de Fórmula 1 i de motociclisme que es feren en aquest circuit A la vegada, organitzà el Ralli d’Espanya i creà el Campionat d’Espanya de rallis de terra i l’equip de rallis de Ford Espanya, amb el qual Carlos Sainz debutà en el Campionat del Món de l’…

S’inicià a la Unió Esportiva d’Horta, amb la qual fou campió d’Espanya i de Catalunya en categoria júnior en 50 m, 100 m, 200 m, 400 m i 1500 m lliure L’any 1997 marxà al CN Hospitalet i, alhora, gaudí d’una beca al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Després passà pel CN Catalunya 2003 i el CN Sant Andreu 2005 Especialitzat en proves de fons, en el seu palmarès figuren dues medalles de bronze 2000 en les curses de 5 i 25 km i una medalla de plata en 800 m lliures 2001, aconseguides en els Campionats d’Espanya, i una medalla d’or en els 5 km dels Campionats d’Espanya de llarga…

Establí nou rècords del món en els 800 m, 1500 m imbatut del 1981 al 1997, 1 milla, 1000 m i 4 × 800 m Als Jocs Olímpics de Moscou 1980 i als de Los Angeles 1984 guanyà la medalla d’or en 1500 m i la medalla d’argent en 800 m El 1981 obtingué la copa del món d’atletisme en els campionats de Roma, i el 1986 la medalla d’or als campionats d’Europa de Stuttgart La seva rivalitat amb els corredors també britànics Steve Ovett i Steve Cram dominà les curses de mig fons els anys vuitanta Es retirà el 1990 Afiliat al Partit Conservador, fou diputat al Parlament britànic en 1992-97…

Installat a Catalunya, competí com a professional de la carretera amb els equips ONCE 1991-95 i US Postal 1998, i guanyà una etapa a la Volta a Andalusia 1993 i el trofeu de Mallorca 1994 Com a ciclista de pista obtingué els seus millors resultats Fou set vegades campió del món, quatre en puntuació 1996, 1998, 2000, 2007 i tres en cursa a l’americana 1997, 1999, 2006, el primer títol del qual el guanyà amb Miquel Alzamora i els altres dos amb Isaac Gálvez En els Campionats del Món també fou medalla d’argent 2003 i de bronze 1997, 2005 en la modalitat puntuació i medalla d’argent 2000, 2001 en…