Resultats de la cerca
Es mostren 7017 resultats
Nectaneb II
Història
Faraó d’Egipte (360-343 aC).
Tercer i darrer faraó de la dinastia XXX, el nom egipci del qual era Nekhtḥareḥbe Durant una expedició contra els perses a Fenícia, destronà el seu oncle Teos 362-361 aC amb l’ajut d’Agesilau, rei d’Esparta, el qual l’ajudà també a sufocar la insurrecció de la vila de Mendes a la seva tornada a Egipte El 350 aC afrontà, amb èxit, Artaxerxes III, però el 343 aC fou derrotat completament pel sobirà persa, el qual tornà a ocupar Egipte i fundà la dinastia XXXI Fou un gran constructor
Comédie-Française

Exterior de la Comédie-Française, París
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Teatre
Societat teatral creada a París el 1680.
És el resultat de la fusió de les companyies del Théâtre du Marais i de l' Hôtel de Bourgogne , gràcies a l’actor La Grange, home de confiança de Molière, i la vídua d’aquest darrer, Armande Béjart Dissolta el 1792 pel Comitè de Salvació Pública, el 1812 ocupà el local actual Palais Royal que té unes mil dues-centes places, construït el 1790 per Victor Louis Hom hi representa autors francesos, clàssics i moderns, amb criteri conservador, i la plantilla d’actors consta de 30 sociétaires i d’altres actors eventuals o pensionnaires
correccional
Dret penal
Establiment penitenciari on predomina la tendència de la readaptació social del delinqüent, dedicat generalment als menors i a persones, no delinqüents, de conducta antisocial, anomenat també establiment correccional
o presó correccional
.
Als països amb sistemes penals avançats, els correccionals tendeixen a ésser de règim obert o a desaparèixer en aquest darrer cas, la readaptació social del jove és realitzada en nuclis reduïts sota la cura d’educadors i en habitatges normals Als Països Catalans cal esmentar l’Asil Duran de Barcelona, fundat el 1890, per a la reeducació de joves delinqüents, el correccional per a joves de Xàtiva, la Casa Asil de Sant Josep, a Tarragona, i, en certs aspectes, els establiments correccionals femenins de les religioses adoratrius adoratriu
condicionament
Alimentació
Tecnologia
Operació d’humectació controlada del blat.
Aquesta és seguida d’un temps més o menys llarg de repòs abans de la molta, a fi de posar-lo en bones condicions físiques i provocar directament o indirectament certs canvis estructurals que facilitin de separar després el segó de l’endosperma per obtenir una farina més blanca Pot ésser efectuada en fred o bé per acció de la calor humida En aquest darrer cas, el tractament és dut a terme amb l’ajuda d’aparells especials anomenats condicionadors , amb els quals hom aconsegueix alhora de millorar les qualitats panificables de la farina
coalició
Economia
Política
Acord concertat temporalment entre grups diversos sobre la base d’un programa, amb la finalitat d’aplegar llurs recursos comuns per obtenir la presa d’una sèrie de decisions.
En el terreny polític, la coalició entre partits pot donar-se en un pla purament electoral, parlamentari o bé governamental En aquest darrer cas té lloc la creació d’un govern de coalició En el camp de l’economia, les coalicions mai no canvien el subjecte econòmic que controla cadascuna de les empreses en qüestió, i, doncs, es diferencien del trust Quan la coalició té com a fi primordial de reduir la competència, hom acostuma a denominar-la càrtel Aquestes coalicions són expressament prohibides per la legislació antimonopolista de la major part dels estats
art flavi
Art
Art de l’època dels emperadors flavis.
Entre els principals monuments construïts en aquell període hom troba l’amfiteatre flavi, inaugurat per Tit l’any 80, l’arc de Tit, el fòrum, i el temple de Vespasià i de Tit divinitzats, acabat en època de Domicià, el qual feu construir el Forum Transitorium i el palau flavià al Palatí Aquest darrer era de planta semblant a la dels palaus hellenístics, amb un peristil, al voltant de la qual hi havia les estances del palau al nord hi havia la sala del tron, amb volta de canó
dubte
Filosofia
Incertesa entre el sí i el no o respecte a l’adopció d’una entre dues o més proposicions, que porta a la suspensió del judici.
Hom l’anomena natural quan és espontani i ametòdic, i filosòfic quan és deliberat i metòdic Aquest darrer és qualificat d' escèptic quan es converteix en una actitud definitiva escepticisme que sosté la impossibilitat de la certesa sobre res, i d’específicament metòdic quan és exercit d’una manera provisional i voluntària com a mitjà per a descobrir la veritat El dubte metòdic per antonomàsia, el cartesià, consisteix a prendre com a fals tot allò que pugui ésser objecte del més petit dubte, fins a trobar alguna cosa d’absolutament indubtable
Carles I d’Àustria
Història
Emperador d’Àustria i rei d’Hongria (Carles IV) del 1916 al 1918.
Darrer sobirà de la Monarquia Austrohongaresa Carles d’Àustria era net de l’arxiduc Lluís, germà de Francesc Josep I, i esdevingué hereu al tron a la mort de l’arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo 1914 Tingué diversos comandaments durant la Primera Guerra Mundial Intentà, sense èxit, de signar una pau separada amb els aliats Al novembre del 1918 renuncià a formar part del govern, i el 1919 s’exilià a Suïssa, des d’on intentà de reprendre el poder a Hongria 1921 Es retirà a Madeira, on morí
Mateu Ferrer i Oller

Mateu Ferrer i Oller, en un gravat de Ferran Xumetra
© Fototeca.cat
Música
Organista, director d’orquestra i compositor.
Fou anomenat Mateuet Estudià composició amb Francesc Queralt i orgue amb Carles Baguer Succeí aquest darrer el 1815 com a organista de la catedral El 1830 fou nomenat mestre de capella de la mateixa catedral El 1827 dirigí el Teatre de la Santa Creu, quan el deixà Carnicer Fou mestre dels músics Saldoni, Manent, Rovira i Porcell Era un gran improvisador a l’orgue, especialment sobre temes de cant pla De la seva producció religiosa es destaquen un Benedictus i un responsori Compongué obres escèniques i vocals, i composicions per a instruments de tecla
Banūḏī-l-Nūn
Família berber originària de Santaver (Conca).
Des de temps antic s’havia significat pel signe de la revolta Ibn Ḏī-l-Nūn, 890 Els seus membres instauraren una taifa a Toledo 1036-85 quan desaparegué el califat de Còrdova Aquest regne, sotmès a pressions considerables per la seva privilegiada situació geogràfica, restà esgotat per la conquesta cristiana i la gelosia dels veïns musulmans El darrer sobirà, al-Qādir, abandonà la ciutat a Alfons VI de Castella i assolí el govern de València, malgrat l’actuació del comte Berenguer Ramon II de Barcelona i gràcies a les forces del Cid
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina