Resultats de la cerca
Es mostren 2195 resultats
Àngela de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada
Història
Filla de Joana de Montcada i de Jofré de Borja-Llançol de Romaní, baró de Vilallonga (nebot, per part de mare, d’Alexandre VI).
Àngela fou promesa el 1500 al futur duc d’Urbino, Francesco della Rovere nebot del futur papa Juli II, però el matrimoni no s’arribà a celebrar Passà a Ferrara com a dama de Lucrècia de Borja, i són ben coneguts els violents i tràgics amors que sentiren per Àngela els dos cunyats de Lucrècia, Hipòlit i Juli d’Este El 1506 Àngela es casà amb Alessandro Pio di Savoia, senyor de Sassuolo
malvasia
Viticultura
Raïm molt dolç i fragant, de grans grossos, tendres i ovoides.
És conreat especialment a la península Ibèrica, Grècia, Occitània i el sud d’Itàlia El nom prové del port del Peloponès de Monembasía , que els venecians anomenaven Napoli di Malvasia La producció catalana de malvasia devia ésser poc important, car el 1403 hom n'importava de Creta, bé que sembla que, avançat el s XV, ja n'exportava a Anglaterra A Mallorca i a Garraf s’acredità el raïm dit malvasia de gra gros
Aldo Palazzeschi
Literatura italiana
Pseudònim d’Aldo Giurlani, poeta i contista italià.
Adherit als moviments literaris avantguardistes, participà en diverses revistes i escriví un manifest futurista Il controdolore , 1914 Provinent dels Crepusculars , atent a tot allò que és quotidià, polemitzà enmig d’una estètica que anava fins al grotesc Publicà Poesie recull de la seva producció poètica jovenívola, 1905-30, Il codice di Perelà 1911, novella sintètica futurista i, posteriorment, Le sorelle Materassi 1931, I fratelli Cuccoli 1948 També tornà a la poesia Viaggio sentimentale , 1955
Les noces de Fígaro
Música
Comèdia de P.A.C.de Beaumarchais (la segona de les dedicades a Fígaro), en la qual el protagonista, després d’haver combinat el matrimoni del comte Almaviva amb Rosina, es disposa a casar-se amb Susanna, cambrera d’aquesta.
Compta, però, amb la disposició contrària del pare de Rosina, que el vol fer casar amb la vella Marcellina, que, sense saber-ho, és la seva mare Al final, resolts els nombrosos embolics ocasionats, Fígaro aconsegueix de casar-se amb Susanna Servint-se d’un llibret que li féu LDa Ponte, Mozart convertí aquesta obra en una òpera molt notable Le nozze di Figaro , estrenada a Viena el 1786 al Liceu de Barcelona el 1916
Ventura Salimbeni
Pintura
Pintor italià conegut també com Il Cavaliere Bevilacqua
.
Format amb el seu pare Arcangelo i influït per FBarocci, l’obra del qual conegué a Roma, treballà a Florència, Pisa, Perusa i principalment a Siena frescs a l’església del Santo Spirito i a la catedral 1608-11 La seva producció, dins el corrent manierista, es caracteritzà per un cert to gràvid i malenconiós i per un adotzenament formal Mare de Déu amb l’Infant Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols
Mario Tobino
Literatura italiana
Escriptor italià.
Metge psiquiatre, en 1948-80 fou director de l’hospital psiquiàtric de Lucca S'inicià en la literatura amb llibres de poemes Poesia 1934, Amicizia 1939 i Veleno e amore 1942, on el fet humà és estudiat amb afectuosa disposició Publicà narracions Il deserto della Libia , 1952 i novelles Le libere donne di Magliano 1953, La brace dei Biassoli 1956, Il clandestino 1962, Per le antiche scale 1972, La ladra 1984, etc
Robert Allan
Literatura
Poeta occità.
La seva poesia, molt personal i a voltes d’una gran fantasia, es feu mereixedora del premi de les Lletres Occitanes 1955 Cal destacar Lei cants dau deluvi 1967 Altres reculls són Lo cantic dau brau 1956, Lo poèma de l’ametla 1957, La cantada di cantadas 1960, Lo poèma dis amics 1963, Dichas d’un occitan dau sègle atomic 1967 i Poèmas politics 1959-74 Fundà l’editorial Comptador Generau dau Libre Occitan
Carles Grassi
Música
Oboista.
Fill d’un professor d’oboè italià establert a Barcelona A divuit anys guanyà la plaça d’oboè de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu Fou músic major de regiments a Barcelona i a Madrid, ciutat on residí des del 1865, oboista de la capella reial i professor d’aquest instrument al conservatori de Madrid Compongué l’òpera Il proscritto di Altemburgo 1843 i una peça per a quatre orquestres 1852
Francesc Xavier Llampilles
Cristianisme
Historiografia
Literatura
Assagista i historiador de la cultura.
Vida i obra Nom amb què és conegut Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà Fill de Josep de Cerdà i Güell i d’Antònia de Cerdà i Llampilles, de qui prengué el cognom, fou professor d’humanitats, retòrica i filosofia al collegi de Betlem de Barcelona Entrà a la Companyia de Jesús el 1748 s’hagué d’exiliar conjuntament amb els seus companys de religió La seva obra principal són els sis volums vindicatius publicats a Gènova del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola contro le pregiudicate opinioni di alcuni moderni scrittori italiani Dissertazioni del signor abate D Saverio Lampillas…
, ,
Francesco Feo
Música
Compositor i pedagog italià.
Vida Des del 1704 fins al 1712 estudià al Conservatorio della Pietà dei Turchini a Nàpols, on fou alumne d’Andrea Basso i Nicola Fago El 1723 succeí Niccolò Grillo com a mestre del conservatori i, durant setze anys de servei, aconseguí una excellent reputació com a pedagog fins a esdevenir un dels professors napolitans més distingits de la seva generació Entre els compositors que formà destaquen Nicola Sabatino, Niccolò Jommelli i Gaetano Latilla El 1713 estrenà la seva primera obra escènica, Amor tirannico ossia Zenobia , al Teatro di San Bartolomeo de Nàpols En aquesta obra adoptà alguns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina