Resultats de la cerca
Es mostren 4552 resultats
diferencial
Electrònica i informàtica
Dit dels circuits, dispositius electrònics, etc, enquè llur funcionament i, per tant, la resposta donada, depenen de la diferència entre dos senyals d’entrada.
estratificació tèrmica
Geologia
En masses d’aigua, especialment en llacs, superposició horitzontal per diferència de densitat de capes d’aigua més calenta sobre altres de més freda.
complement
Matemàtiques
Diferència entre la potència de base 10 i d’exponent igual al nombre de xifres de què consta un nombre i el dit nombre.
gravamen
Dret processal
Diferència entre el que ha demanat una part i el que se li ha concedit en la resolució judicial i que fonamenta un recurs.
saldo
Economia
Diferència en un compte entre el dèbit i el crèdit o, si es tracta de diversos comptes, entre el total de dèbits i crèdits.
El saldo pot ésser creditor o deutor segons que el deure sigui l’haver, o a l’inrevés
caseria
Geografia humana
Agrupament de cases separades del nucli principal d’una població, sorgit amb una certa independència respecte a aquest (cosa que el diferencia del barri).
Ars magna
Dues figures de l’Ars magna lul·liana: a l’esquerra la figura S completa amb setze cambres; a la dreta la figura A simplificada amb nou cambres
© Fototeca.cat
Obra de Ramon Llull, escrita entre el 1305 i el 1308, que fou publicada amb el títol d’Ars magna generalis ultima, versió definitiva de l’art lul·liana que ja havia explicat en diverses obres anteriors (principalment Art abreujada d’atrobar veritat, o Art major).
Les primeres temptatives d’una art combinatòria es troben ja cap al final del Llibre de contemplació en Déu , el qual és una de les obres més exactes de Ramon Llull La finalitat de l’art consisteix a proposar un sistema de principis generalíssims, aplicables a totes les ciències, que serveixi d’ajuda per a cercar la veritat i resoldre així els diversos problemes científics Concretament, però, aquesta recerca sistemàtica de la veritat anava encaminada a la conversió dels musulmans i dels jueus L’art lulliana pot ésser resumida en sis elements característics, dins els quals els principis…
el Subpirineu
Nom donat a un sector del Prepirineu meridional català per L.Solé i Sabarís, ja el 1938 i sistemàticament el 1958 (Geografia de Catalunya).
Es basa en la suavitat poc pirinenca dels relleus que accidenten el baix Ripollès i un sector de l’alta Garrotxa Els materials mesozoics, predominantment calcàries, dels Prepirineus típics desapareixen a l’E del Llobregat i no reapareixen fins a la capçalera de la Muga, substituïts per materials eocènics de fins a 3 000 metres de potència margues i gresos margosos, alternant amb bancs de gresos i conglomerats calcaris La menor resistència d’aquests materials una vegada esventrats els anticlinals, les margues són erosionades fàcilment, el caràcter més recent del plegament no eocènic, sinó…
utilitarisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que fonamenta el sistema moral en el principi de la utilitat, individual o general.
Bé que tradicionalment hom ha referit sovint l’utilitarisme a l’hedonisme d’Aristip, a l’eudemonisme antic i àdhuc a la teoria de Hobbes, convé restringir l’aplicació del terme al corrent aparegut a Anglaterra a la darreria del s XVIII i desenvolupat al s XIX i que té com a màxims representants JBentham, JMill, JStuart Mill i HSpencer Bentham fonamentà la seva moral en una aritmètica dels plaers l’objecte de tota moral és la felicitat, entesa simplement com a augment de plaer i disminució de dolor atenent només a llurs aspectes quantitatius intensitat, durada, etc, sense establir cap…
tovera
Tecnologia
Conducte adequadament perfilat per tal que el fluid que hi circula augmenti de velocitat, amb pèrdua de pressió, o augmenti la pressió, amb disminució de la velocitat.
Si la velocitat del fluid és inferior a la de propagació del so en el seu si, la tovera és convergent, és a dir, s’estreny en el sentit del corrent per a augmentar la velocitat, i és divergent, és a dir, s’eixampla per a augmentar la pressió En el cas, però, que la velocitat del fluid sigui superior a la de propagació del so, els perfils, en cada cas, són els inversos Hom recorre a l’acoblament d’una tovera convergent i d’una de divergent, conegut com a tovera Laval , quan la velocitat del fluid és inicialment subsònica i després supersònica, com en el cas dels coets, en la zona d’acoblament…