Resultats de la cerca
Es mostren 2955 resultats
moderar
Disminuir la violència, la desmesura (d’un fenomen, una acció, un sentiment, etc), reduir a una justa mesura (allò que és excessiu).
accés delirant
Fenomen psiquiàtric caracteritzat per l’aparició brusca d’un quadre de deliri que té una evolució curta i que es resol favorablement.
Es presenta en dèbils mentals, en hiperemotius, en individus amb predisposició caracterològica
epístasi
Biologia
Fenomen que consisteix en l’emmascarament per un gen (epistàtic) del genotip corresponent a un altre gen (hipostàtic) no al·lel del primer.
epifenomenisme
Psicologia
Teoria segons la qual la consciència és un fenomen accessori i sense eficàcia i té com a element essencial els processos nerviosos.
xenoglòssia
Esoterisme
Fenomen consistent en el fet que un mèdium parli o escrigui en una llengua que no coneix o en més d’una.
Alguns casos han estat explicats per una suposada memòria oculta criptomnèsia , i altres per telepatia o per una percepció extrasensorial Els espiritistes solen atribuir-la a l’acció dels esperits dels difunts
desviació del complement
Biologia
Fenomen que demostra la capacitat d’unió del complement amb les cèl·lules sensibilitzades per l’addició de dosis creixents d’anticossos sensibilitzants.
supleció
Lingüística i sociolingüística
Fenomen que consisteix a cobrir, en una sèrie morfològica, algunes formes que li falten, amb formes que pertanyen a una altra sèrie.
Per exemple, en el verb ésser , el participi estat , pres del verb estar En glossemàtica , la noció de supleció s’estén als casos de sinonímia gos / ca
relleu
Mineralogia i petrografia
Fenomen consistent a destacar un mineral del medi en què és submergit per poder-lo observar millor (generalment mitjançant bàlsam del Canadà).
Hom el fa servir per a determinar l’índex de refracció del mineral considerat mètode de les línies de Becke
antòlisi
Botànica
Fenomen teratològic que consisteix en l’allargament extraordinari de l’eix d’una flor i la regressió dels òrgans que la componen.
alternança
Lingüística i sociolingüística
Fenomen morfològic que consisteix en la permutació d’elements fonològics en mots que pertanyen a la mateixa sèrie, grup o categoria morfosintàctica.
Aquestes permutacions es classifiquen sovint en temàtiques llatí, eo/ivi i més generalment en consonàntiques i vocàliques aquestes són subdividides en quantitatives, qualitatives i accentuals, si les modificacions afecten la quantitat fonemàtica, els mateixos fonemes i la intensitat, respectivament per exemple llatí, věnit/vēnit català, canto/canta fugi/fugí