Resultats de la cerca
Es mostren 3879 resultats
Francesc Mas i Ros
Música
Compositor i editor català.
S’inicià en la música a la Fundació Escolar de Sant Josep de Cluny de Caldes de Malavella, i complementà els seus estudis de manera autodidàctica Fou pianista de l’orquestra popular Jadris Es destacà com a compositor de ballables, gènere que abandonà els anys quaranta en entrar al gènere sardanístic Ajudat inicialment per Pere Mercader, anà esdevenint l’autor més programat en les ballades de sardanes El seu estil, senzill i fortament influït pels ballables, especialment el pasdoble, feu que el sardanisme popular de l’època de la dictadura el convertís en un ídol Mas i Ros fou l’…
Ramon Bonet i Vallverdú
Música
Organista i compositor català.
Vida Format inicialment a Valls, es traslladà a Barcelona, on fou deixeble de Josep Barba Exercí d’organista a Montblanc des del 1857 fins al 1861, any en què obtingué aquest mateix càrrec a la catedral de Tarragona Compaginà aquesta activitat amb la de mestre de capella, i tingué com a deixebles famosos organistes de l’època, entre els quals JM Benaiges, J Roig i J Galves Era un gran admirador de la música de Wagner, i escriví una obra escènica, la sarsuela Moisés y Aarón Compromès amb el moviment cecilianista, compongué música religiosa a cappella a l’estil de GP da Palestrina…
Miguel Groba Groba
Música
Director d’orquestra i cor i compositor gallec, germà de Rogelio Groba.
Es formà inicialment a la seva població natal i continuà els estudis musicals a Vigo i Madrid Al conservatori d’aquesta ciutat fou deixeble, entre altres, d’E García Asensio Posteriorment estudià a Itàlia amb I Markevitch, F Ferrara i S Celibidache Després d’haver dirigit diverses bandes municipals a Burgos, Ciudad Real i Segòvia, estigué al capdavant de la Banda de Música Provincial de Madrid 1967-83 El 1984 i el 1987 creà, respectivament, el Cor i l’Orquestra de la Comunitat de Madrid, institucions de les quals ha estat titular i amb les quals ha actuat arreu de l’Estat…
Clement Marot
Música
Poeta occità d’expressió francesa.
El 1519 entrà al servei de Margarida d’Angulema, reina de Navarra des del 1527, que el protegí de les dificultats amb la justícia francesa que li ocasionà la seva condició de calvinista Acollit a les mesures de tolerància, romangué a França del 1536 al 1542 Una nova onada de persecucions l’obligà a fugir, i morí a l’exili L’obra poètica de Marot és estretament relacionada amb la seva confessió religiosa La seva traducció del Llibre dels Salms fou encoratjada pels reis de Navarra, correligionaris seus, i pel mateix Calví, que declarà les versions de Marot com a canòniques en la litúrgia…
Abu-Bakr Khaïrat
Música
Compositor i arquitecte egipci.
S’inicià de nen en la música, etapa durant la qual rebé classes de violí d’un professor turc Més tard, ja adult, compaginà la formació musical amb els estudis d’arquitectura Abandonà el violí i es dedicà al piano Un cop acabada la carrera d’arquitectura, amplià els seus coneixements en aquesta matèria a França, on aprofità per continuar els seus estudis de música Una altra vegada a Egipte, tingué una brillant carrera com a arquitecte entre les seves obres destaquen el Conservatori i l’Acadèmia de les Arts Pel que fa a la música, el seu llenguatge, inicialment romàntic, incorporà…
Peggy Glanville-Hicks
Música
Compositora australiana naturalitzada nord-americana.
Formada inicialment al Melbourne Conservatorium, el 1931, gràcies a una beca, ingressà a la Royal Academy of Music de Londres, on estudià composició amb R Vaughan Williams i piano amb A Benjamin Entre el 1936 i el 1938 tingué E Wellesz com a mestre a Viena, i N Boulanger, a París Residí als Estats Units entre el 1942 i el 1959, país en el qual donà a conèixer part de la seva obra compositiva, i el 1948 obtingué la nacionalitat nord-americana Es comprometé en nombroses iniciatives destinades a divulgar la nova música i a promocionar els compositors joves Exercí la crítica en el "…
Étienne Joseph Floquet
Música
Compositor francès.
Es formà inicialment a l’església de Saint Sauver de la seva ciutat natal Palesà la seva capacitat compositiva ja de ben jove a deu anys compongué un Motet à grand choeur , i a dotze, una missa solemne El 1760 es traslladà a París, on anà guanyant fama i èxit per les seves composicions religioses motets, misses, concerts espirituals També fou famós per L’union de l’Amour et des arts 1773, una opéra-ballet que es representà una seixantena de vegades El 1774 esdevingué violista de l’Òpera de París Més tard viatjà a Itàlia a Nàpols estudià composició i harmonia amb Nicola Sala,…
Maurice Chevalier
Música
Cantant i actor francès.
S’inicià de molt petit en el circ, però aviat es dedicà a la cançó, que interpretà inicialment pels cafès de París fent parella amb Mistinguett Tot i no tenir gaire veu, el seu posat de comediant fi i elegant, romàntic i ple d’encant el convertí en una gran estrella a França i als Estats Units Obtingué el seu primer èxit el 1925, amb la cançó Valentine El 1928 començà a interpretar pellícules a Hollywood amb el seu corbatí i canotier característics Destacà a Love me tonight R Mamoulian 1932, on cantà Mimi i Isn’t it romantic al film de Billy Wilder Love in the Afternoon 1957 i…
dipol
Física
Química
Sistema format per dues càrregues elèctriques puntuals de signes distints i col·locades a una petita distància l’una de l’altra; aquest sistema és conegut com a dipol elèctric
.
Per extensió, hom parla també de dipol megnètic , que fou definit inicialment de manera anàloga al dipol elèctric quan hom creia en l’existència de càrregues magnètiques, però que actualment és definit mitjançant corrents elèctrics Si en lloc de càrrgues puntuals hom treballa amb distribucions de càrregues, el dipol elèctric és definit d’un manera anàloga, però tenint en compte la distància als centres de la distribució de cadascuna de les càrregues El dipol es caracteritza pel moment dipolar , producte del valor absolut d’una de les càrregues constituents per la distància que…
balletto
Música
Dansa instrumental sorgida a Itàlia a la segona meitat del segle XVI i estesa a altres països d’Europa, especialment Alemanya, durant el segle XVII.
Inicialment s’escrivien exclusivament per a llaüt, però posteriorment esdevingueren peces per a conjunt de cambra A Itàlia, el terme s’aplicà en un primer moment a qualsevol dansa d’origen estranger, tant si era un ballo francese com un bal boemo o, molt especialment, un balletto tedesco , d’on prové l’estreta relació amb l' allemande , dansa de la qual a penes es podia distingir en aquella època A poc a poc, se n’anaren concretant les característiques compàs binari -ocasionalment ternari-, tempo molt variable -des de largo fins a presto -, forma binària amb repeticions, estil…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina