Resultats de la cerca
Es mostren 2188 resultats
Terrats
Municipi
Municipi del Rosselló, a la vall de la Canta-rana, a la zona de contacte entre la plana i els Aspres.
La vinya, que és la principal font de riquesa del terme, ocupa 595 ha 586 de les quals destinades a la producció de vins de qualitat superior els arbres fruiters ocupen 19 ha 10 d’albercoquers i 9 de cirerers, 2 ha les hortalisses escaroles i enciams i el farratge 3 ha Hi ha un important celler cooperatiu El poble 490 h agl 1982 129 m alt és situat a l’esquerra de la Canta-rana, al voltant de l’església parroquial Sant Julià i Santa Basilissa, que conserva part de les seves fortificacions d’origen medieval Dins el terme, a la vora del riu, aigua amunt de Terrats hi ha l’indret on…
Friül
Geografia històrica
Regió històrica de la Itàlia septentrional.
Conquerida pels romans s II aC, el 586 fou convertida en ducat llombard Ocupada per Carlemany 775, formà part de la marca de Friül Fou conquerida pels germànics 922 i annexada al Sacre Imperi 962 fins que fou venuda al patriarcat d’Aquileia, tret del comtat de Gorízia 1077, i el 1420 passà a Venècia El comtat restà independent fins a la seva compra per Maximilià I 1500 Annexat a Àustria 1815, el Friül tornà a Itàlia el 1886 El 1947 aquesta cedí la Gorízia oriental a Iugoslàvia llevat de la ciutat de Trieste, on formà part de la República d’Eslovènia fins el 1992, que…
Guadix
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, drenat pel riu homònim.
És centre de la comarca de l’Hoya de Guadix Hi ha agricultura oliveres, cereals, plantes i bleda-rave sucrera i indústries derivades Actualment és en plena decadència demogràfica a causa de l’emigració de la població als centres industrials i la manca de potencialització econòmica Colònia romana —Julia Gemella Acci—, fou una de les primeres diòcesis de la Hispània romana En època musulmana constituí, juntament amb Baza, un brillant regne de taifes 1145-56 Conquerida pels almohades, fou incorporada al regne nassarita de Granada 1238 el 1500 s’uní a la revolta dels moriscs Davant…
Fred Zinnemann
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà d’origen austríac.
Estudià tècniques de cinema a París i el 1929 anà als EUA, on destacà pel contingut crític de les seves pellícules De la seva filmografia cal esmentar The Search 1948, The Men 1950, Teresa 1951, High Noon 1952, From Here to Eternity 1953 Oscar al millor film i a la millor direcció, Oklahoma 1955, A Hatful of Rain 1957, The Nun's Story 1958, A Man of all Seasons 1956 Oscar al millor film i a la millor direcció, The Day of the Jackal 1973, Julia 1977 i Five Days on Summer 1982 Behold a Pale Horse 1964, sobre el retorn d’un exiliat polític espanyol, provocà, per part del govern espanyol, la…
Teresa Pasqual i Soler
Literatura
Poeta i traductora.
El seu primer poemari fou Flexo 1988, premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987, al qual han seguit Les hores 1988, premi Vicent Andrés Estellés, Arena 1992, Curriculum Vitae 1996 i El temps en ordre 2002, finalista del Carles Riba 2000 i premi Crítica Serra d’Or 2003 La seva obra ha estat recollida en diverses antologies Camp de mines Poesia catalana del País Valencià 1980-1990 1991, Paisatge emergent Trenta poetes catalanes del segle XX 1999 o Contemporànies Antologia de poetes dels Països Catalans 1999 Com a traductora ha traduït el narrador alemany Hans Magnus Enzensberger i la…
Esglésies del Baix Ebre anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Baix Ebre i el Montsià anteriors al 1300 C Puigferrat L’Aldea Santa Maria de l’Aldea Alfara de Carles Sant Julià de Carles L’Ametlla de Mar Sant Jordi d’Alfama Benifallet Santa Maria de Benifallet Paüls Santa Maria de Paüls Tivenys Sant Miquel de Tivenys Tortosa Santa Maria de Tortosa Sant Joan de la Suda Sant Joan del Camp Jaciment de la plaça de Sant Jaume Sant Nicolau Santa Maria de la comanda del Temple Santa Llúcia Convent de la Santa Trinitat o de Sant Blai Convent de la Mercè o de Santa Caterina Convent de Sant Francesc Sant Llàtzer Santa Maria de la Fullola…
Mario Savioni
Música
Compositor i cantant italià.
Tota la seva vida transcorregué a Roma Entre el 1621 i el 1623 fou nen cantor a la Capella Júlia de Sant Pere Posteriorment estudià amb Vincenzo Ugolini i Virgilio Mazzocchi El 1642 interpretà el paper d’Alcestis en l’òpera Il palazzo incantato , de Luigi Rossi Cantà en el cor papal i el dirigí del 1659 al 1668 En aquesta època aconseguí també una excellent reputació com a professor Savioni fou un compositor important de cantates, que van des de simples àries fins a obres més extenses i ambicioses amb diverses àries i recitatius Compongué també motets i madrigals El significat…
rellotge calendari

Rellotge calendari
Tecnologia
Rellotge que, a més d’indicar l’hora, mostra el dia del més i, eventualment, el de la setmana.
Alguns rellotges amb calendari incorporen també la indicació del més i de l’any, i és normal que tinguin prevista, mecànicament o electrònicament, la durada variable dels mesos, incloent-hi la dels mesos de febrer dels anys de traspàs En aquests casos, hom diu que el rellotge porta un calendari perpetu Aquesta denominació és discutible des del moment en què, habitualment, hom no hi preveu les excepcions a la regla dels quatre anys contingudes en el calendari gregorià i que són les que el diferencien del calendari julià Hom coneix almenys un rellotge que conté un calendari perpetu, pròpiament…
Ervigi
Història
Rei dels visigots d’Hispània (680-687).
Noble de probable origen bizantí, fou acollit a la cort de Wamba, del qual fou favorit La seva posició, però, el portà a ambicionar la corona Aprofitant una debilitat del rei, Ervigi el féu tonsurar, que equivalia a fer-lo monjo i incapacitar-lo per a governar, i l’arquebisbe Julià de Toledo, que havia defensat Wamba fins aleshores, ungí rei Ervigi Aquest intervingué en els concilis de Toledo del seu temps, els quals convertí en assemblees del regne on legislava a favor seu i dels seus successors Modificà sensiblement les lleis contra els jueus Casat amb Liubigoto, no tingué fills mascles, i…
Birgit Regnhild Cullberg
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa sueca.
Després d’estudiar a la Universitat d’Estolcolm, amplià estudis a l’escola de Dartington Hall a Anglaterra Fou cofundadora del Svenska Dansteater 1946 i es destacà com a coreògrafa, especialment en La Senyoreta Júlia , de Strindberg 1950 Fou coreògrafa del Ballet Reial Suec 1952-57, del New York City Ballet i de l’American Ballet Theatre 1958-64 El 1967 fundà el Ballet Cullberg, que ella mateixa dirigí fins al 1987, i també fou directora artística de la segona cadena de televisió sueca Collaborà també amb IBergman Entre les seves obres es destaquen les tres versions de Romeu i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina