Resultats de la cerca

Fundat a la dècada de 1970, fou impulsat per Jaume Miró Montoliu Club referent en la formació de gimnastes, els primers que destacaren en l’àmbit estatal i internacional foren Aurora Morata i Josefina Gomáriz Al final dels anys setanta Jaume Miró i algunes de les esportistes més rellevants abandonaren el club, però aquest fet no implicà una decaiguda de l’activitat Montserrat Ubia i Cèlia Hernández en prengueren les regnes i aconseguiren un Campionat d’Espanya de clubs i una dotzena de títols individuals estatals en diverses categories Algunes de les seves gimnastes participaren en uns Jocs…

Creat a l’empara del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, fou el primer intent del catalanisme polític per regular la política esportiva de Catalunya Tenia per objectiu orientar i dirigir la cultura física i els esports de Catalunya a través de la creació d’una base infraestructural esportiva i de plataformes per a atletes i preparadors físics N’assumí la presidència Romà Sol i en foren vocals Alfred Pereña, Enric Ràfols, Josep Martínez Vallespí i Josep Anton Trabal A causa de l’inici de la dictadura de Primo de Rivera l’any 1923, les seves polítiques no arribaren a desplegar…

Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del jugador de hoquei patins Santi Garcia Arnalot, començà com a redactor de Ràdio Nacional d’Espanya El 1962 entrà a treballar a Televisió Espanyola, en què fou director administratiu i de personal del grup operacional d’Eurovisió per als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, la Copa del Món de futbol 1970 i els Jocs Olímpics d’Hivern de Sapporo 1972 Va ser, entre altres càrrecs, creador i responsable del departament de programes esportius de TVE, secretari general de RTVE i cap de serveis de TVE a Catalunya 1974-78 El 1978 deixà TVE per treballar…

Dirigida per Josep Planas i Argemí 1904-48, Adolf Cabané i Pibernat 1948-75, Francesc Olivella i Company 1975-77, Edmon Colomer i Soler 1977-1980, Jordi Colomer i Soler 1980-82, Josep Colomer i Somoza 1982-89, Gregorio Salvador Rodríguez 1989-2000, Joan Martínez Colàs 2000-05, Llorenç Castelló i Garriga 2005-13 i Francesc d’Assís Pagès des del 2014 L’Orfeó de Sabadell constituí la primera entitat artística i musical de Sabadell Ha actuat a diverses poblacions catalanes, de l’Estat espanyol i d’altres països europeus, respectivament, i també als Estats Units Organitza diverses activitats…

De caràcter explícitament nacionalista, responia a la intenció d’ésser una plataforma comuna a les diverses tendències ideològiques del valencianisme d’aquell moment Fou dirigit per un consell que constituïen Joaquim Reig i Rodríguez, Adolf Pizcueta, Pasqual Asins, Francesc Caballero i Muñoz i Enric Navarro i Borràs, i hi collaboraren, entre d’altres, Ernest i Eduard Martínez-Ferrando, Carles Salvador, Eduard Ranch, Emili Gómez-Nadal, Francesc Bosch i Morata, Manuel Sanchis i Guarner, Antoni Igual i Úbeda, Robert Moròder, etc Desplegà una campanya permanent a favor de l’autonomia del País…

La revolució espanyola del setembre del 1868 facilità les intencions dels grups nacionalistes, dirigits per Carlos Manuel Céspedes, que es pronunciaren el 10 d’octubre de 1868 Grito de Yara en nom d’una Cuba lliure de la dominació espanyola Tanmateix, l’aixecament no tingué un suport unànime els conreadors de canya de les províncies occidentals formaven una oligarquia identificada amb les autoritats espanyoles Els insurgents, de majoria criolla, eren essencialment nacionalistes i només plantejaren molt tímidament el problema de l’abolició de l’esclavatge El moviment degenerà en una guerra…

Format a Llotja i amb Jeroni Suñol Presentà un Pacientíssim Job a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 i un bust de Pius IX a la del 1878 i a l’Exposició Universal de París A l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1891 presentà Madona de Ripoll , a la del 1896 Sant Lluís Gonzaga i a la del 1898, dos retrats Té diverses estàtues al cementiri de Buenos Aires i altres obres a Montevideo És autor d’escultures públiques a Barcelona, com la d’ Alonso Martínez i l’allegoria del Ferrocarril , a la façana del palau de justícia, una Allegoria, a la cascada del parc de la Ciutadella i l’estàtua…

S'establí a Cuba i allà fou fundador i director del setmanari “La Honorata”, publicat a l’Havana a la darreria del segle XIX i principis del XX Era una revista nacionalista, que reivindicava els ideals autonomistes i regionalistes, amb una extensa secció literària i una de notícies En fou un reconegut collaborador, sobretot per la seva erudició històrica Reialista convençut, era partidari de Carles de Borbó com a pretendent al tron Es considerava delegat del carlisme a Cuba i formava part del seu exèrcit, amb el grau de general Manifestà les seves idees polítiques contràries al centralisme…

Forma part dels Premis Literaris de Girona Relació de guardonats Any Obra i autor 1980 Entre la ploma i el fusell , de Miquel Berga 1981 desert 1982 Assaig d’ètica , de Josep Maria Terricabras 1983 desert 1984 Memòria d’un apassionat , de Joan Julià, i Martí Luter , de Joan Busquets 1985 desert 1986 L’evolució del pensament periodístic a Catalunya , de Josep Maria Casasús i Guri 1987 desert 1988 desert 1989 Els catalans de Churchill , de Daniel Arasa i Favà 1990 Ocèanides, una constant del pensament orsià , de Mercè Rius 1991 La raó moral de Joan Fuster Notes per a una lectura , d’Antoni…

Es defineix autonòmic, progressista, solidari, humanista, obert i democràtic, “recuperando el espíritu del mayo del 68, y adoptando como filosofía el Existencialismo”