Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
Allauch
Ciutat
Ciutat del departament de les Boques del Roine, a la regió de Provença-Alps-Costa Blava, França, al peu del massís d’Allauch.
Wetterau
Regió
Regió d’Alemanya, estesa entre el massís del Taunus i el Vogelsverg, a l’extrem oriental de Magúncia i al NE de Frankfurt.
Regada pel Wetter, és una tradicional via de pas entre el nord i el sud Produeix bleda-raves i cereals
la Torre-ramona
Vista del nucli de la Torre-ramona
© MPG
Poble
Poble del municipi de Subirats (Alt Penedès), al NE del terme, a la dreta de l’Anoia, al peu del massís d’Ordal.
La seva església, des del 1930 parroquial de Subirats, és l’antiga sufragània de Sant Joan Sesrovires o de Subirats El nom del poble és el del casal que presideix el poble, la torre Ramona o torre Ramon , obra del segle XVI, molt relacionat amb el castell de Subirats, que pertangué als Gralla i que Gastó de Montcada i Gralla vengué el 1611 a Josep de Milsocós i, anys després, passà a la família Ramon
serra de la Capcida
Serra
Serra del massís de Cardó, al S de la creu de Santos, amb al qual s’uneix a través de la roca Foradada.
El barranc de la Capcida , que hi neix, desguassa a l’Ebre, per l’esquerra, prop de Tivenys Baix Ebre
pic de Camporrells
Cim
Cim (2 750 m) de la carena que separa el Capcir de la vall de l’Arieja, al N del massís del Carlit.
Al seu vessant oriental hi ha els estanys de Camporrells on hi ha el refugi de Camporrells , capçalera de la vall de Lladura
roc de la Campana
Cim
Pic (1 438 m) del massís del roc de Frausa, al SE del cim, al límit entre l’Alt Empordà i el Vallespir.
Puig Barbet
Cim
Pic del massís de Canigó, a l’est de la pica (2 748 m alt), termenal dels municipis de Vallmanya i Taurinyà (Conflent).
Entre aquest cim i el Puig Sec s’obre el coll Barbet uns 2 600 m alt, que comunica Vallmanya i la vall de Cadí
vall d’Anglos
Vall d’origen glacial situada al SE del massís de la Maladeta, a la vall de Barravés, dins el municipi de Montanui (Ribagorça).
Es troba entre les valls de Salenques, de Llauset i de Riueno, i aflueix al riu de Salenques per la dreta Els estanys d’Anglos ocupen la part més ampla de la vall l’inferior, que és el més gran, es troba a 2 222 m d’altitud A la capçalera de la vall, sota el pic d’Anglos 2 815 m alt, es troben els estanyets de cap d’Anglos
Juià
Juià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, al sector N del massís de les Gavarres, als vessants septentrionals del puig de la Mare de Déu dels Àngels.
Situació i presentació Confronta al N amb el municipi de Bordils, a l’E amb Sant Martí Vell, al S amb Quart, al SW amb Girona i a l’W amb Celrà El terme comprèn una part del vessant septentrional de la serra de la Mare de Déu dels Àngels, o serra de Vall-lloreda, la vall de la qual és drenada per la riera dels Màrtirs o de Vall-lloreda, que desguassa a la riera de Sant Martí, afluent del Ter, ja al terme veí de Sant Martí Vell Comprèn, també, una petita part de la plana propera al Ter, però sense arribar al riu Aquesta part septentrional del terme és regada per altres rieres, com la de Juià,…
txibtxa
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí que habitava als altiplans del massís oriental dels Andes colombians (actuals departaments de Cundinamarca i de Boyacá).
Habitaven en pobles envoltats d’estacades, i llurs construccions eren de canya i fang, sovint adornades exteriorment amb làmines d’or Agricultors sedentaris, conreaven patates, blat de moro i llegums Classes especialitzades es dedicaven a l’orfebreria i a la terrisseria les filigranes d’or, les làmines, les estatuetes i les peces de ceràmica, constitueixen l’únic llegat d’aquesta gran cultura La font de riquesa principal eren els jaciments de sal gemma, que exportaven fins al Perú i l’istme de Panamà la intercanviaven sovint amb l’or, que explotaven els quimbayas del Cauca El sistema polític…