Resultats de la cerca
Es mostren 4528 resultats
Max Weber
Música
Sociòleg alemany.
La qüestió central dels escrits musicals de Weber, recollits principalment en Els fonaments racionals i so ciològics de la música 1921 -text inacabat i publicat pòstumament-, és la següent quines són les condicions socials i tècniques que expliquen la racionalització del material musical, base de l’emergència de la singular teoria i pràctica musical que caracteritza la tradició musical occidental Weber proposa quatre àmbits d’investigació la mesura dels modes, el desenvolupament de principis de composició com la polifonia, la fixació d’una notació musical i la confecció de nous…
Bonifacio Gil García
Música
Musicòleg, director i compositor espanyol.
Rebé la seva formació musical a Burgos, on, influït pel musicòleg Nemesio Otaño, s’interessà per la música popular espanyola Fou director de la banda de l’exèrcit espanyol 1923-60 a Badajoz El 1927 fundà el conservatori de música d’aquesta ciutat, del qual fou director i professor d’harmonia Fou membre de nombroses institucions i societats musicals, com el Centro de Estudios Extremeños 1926-46 i l’Instituto Español de Musicología 1944 Dedicà gran part de la seva vida a compilar material folklòric en castellà Les seves dues obres més importants són Cancionero popular de…
límit de Roche
Astronomia
Distància mínima a la qual pot trobar-se un satèl·lit del seu planeta.
Si la densitat del satèllit és la mateixa que la del planeta al voltant del qual gira, aquesta distància val 2,44 vegades el valor del radi planetari Si el satèllit estigués a una distància més petita, les forces de marea exercides pel planeta sobre el satèllit serien més grosses que les forces gravitacionals que mantenen unides les distintes parts del satèllit, i aquest es desintegraria Cal assenyalar que els anells de Saturn són constituïts per un material que no es pogué agregar en un sol cos celeste pel fet d’ésser situat a una distància del planeta inferior al límit de Roche
Unió Colomenca d’Atletisme
Atletisme
Club d’atletisme de Santa Coloma de Gramenet.
Fou fundat el 1995 per la fusió dels dos clubs d’atletisme que hi havia a la ciutat, l’Atlétiko Santa Coloma, creat el 1965, i el Corredors de Fons, creat el 1985 d’una escissió del primer Prengué el relleu de les dues entitats en l’organització del cros Antoni Amorós i la cursa de les Dues Pedres També organitza la Mitja Marató de Santa Coloma i la Milla Urbana Gestiona l’Escola Colomenca d’Atletisme Promou la construcció d’unes pistes reglamentàries de material sintètic i 400 m de corda a la zona esportiva municipal de Can Zam
Estadi Atlètic Municipal d’Igualada
Atletisme
Estadi d’atletisme d’Igualada.
És una installació de vuit carrers de material sintètic, construïda i homologada l’any 1998, que substituí l’antiga pista de cendra de la ciutat, que datava del 1970 La inauguració se celebrà amb un partit Catalunya-Llombardia Dona servei bàsicament al Club Atlètic Igualada, que hi celebra una gran quantitat d’activitats, com la Mitja Marató de l’Anoia, els 10 Quilòmetres Ciutat d’Igualada, el duatló i les 12 Hores de Resistència L’any 2002 acollí els Campionats de Catalunya absoluts d’atletisme També disposa d’un camp de gespa natural i de dues sales de gimnàstica
Ignacio Rubio y Cambronero
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver.
Fill de l’arqueòleg Manuel Rubio y Borrás Doctor en filosofia i lletres, fou arxiver general de la Diputació de Barcelona, director de la Biblioteca Universitària i professor de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i de l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, on fou alcalde 1928-30 Publicà treballs de biblioteconomia i paleografia i llibres de divulgació Sobresurten La Generalitat de Catalunya 1920, La Deputació del General de Catalunya en los siglos XV y XVI 1950 i El palacio de la Excelentísima Diputación Provincial de Barcelona 1952 Aportà material de documentació per…
Pietro Tacca
Escultura
Escultor italià.
Deixeble i collaborador de Giambologna, continuà les obres que aquest havia deixat inacabades, entre altres les estàtues de Ferran I 1608, Piazza dell’Annunziata, Florència, Felip III 1606-13, Madrid i Enric IV 1613, París, avui perduda Autor dels relleus a la base del monument a Ferran I 1615-24, Liorna i de l’estàtua de Felip IV a cavall 1634-40, Madrid, executada sobre un esbós de Velázquez i un bust del rei obra de JMartínez Montañés Utilitzà quasi exclusivament el bronze, material que li facilità el traspàs des de les fórmules rígides del corrent manierista al naturalisme…
prima
Música
La corda més aguda dels instruments cordòfons amb mànec.
Les cordes d’aquests instruments s’anomenen amb els nombres ordinals seguint l’ordre de la seva disposició d’agut a greu prima, segona, tercera, etc La prima, la corda més aguda i de so més penetrant, és generalment la més emprada per a usos melòdics És la que suporta una major tensió i generalment és única, encara que els altres ordres ordre 2 siguin dobles El material de què és feta influeix decisivament sobre el timbre de l’instrument En els instruments moderns, les antigues cordes de budell han estat substituïdes per niló o metall, per la necessitat de major potència sonora
heteroglot
Música
Instrument idiòfon amb llengüetes vibrants construïdes amb materials aliens a les parts estructurals i als ressonadors.
El terme és usat en oposició a idioglot En alguns instruments, principalment de l’àmbit popular, una o més llengüetes fixades a un marc rígid o una taula de ressonància actuen com a generadors de so en ser pinçades amb els dits o amb plectres Si aquests generadors són fets d’un material diferent, l’instrument rep aquest nom en la classificació Hornbostel-Sachs És el cas de les sanses africanes o les caixes de música, on les llengüetes metàlliques estan fixades sobre ressonadors de fusta En algunes guimbardes també es poden trobar llengüetes de metall fixades a marcs d’altres…
Tennis Museum
Tennis
Museu de Barcelona dedicat al tennis català.
Fou creat el 1997 per la Federació Catalana de Tennis en collaboració amb el Museu Olímpic de Lausana, el qual ha cedit diverses peces Inclou material gràfic, trofeus, raquetes i altres objectes que serveixen per a explicar la història del tennis a Catalunya i al món, fent especial atenció a esdeveniments com els Campionats del Món en pista coberta celebrats a Barcelona l’any 1923 i la victòria de l’equip espanyol en la Copa Davis celebrada a Barcelona el 2000 Es nodrí de colleccions privades, entre les quals destaquen les de Jaume Bartrolí, Josep Mir, Bonaventura Plaja i Eduard…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina