Resultats de la cerca

Llicenciat en medicina el 1847, doctorat el 1869, i colleccionista Aprengué dibuix a Llotja Barcelona, d’on esdevingué catedràtic d’anatomia aplicada a les arts 1851 Publicà diverses obres sobre la seva especialitat Reuní una important collecció de gravats, avui als Museus Municipals d’Art de Barcelona

Juntament amb ACournand, fou l’introductor als EUA de la tècnica del cateterisme cardíac, que permet diagnosticar moltes afeccions del cor que abans passaven desapercebudes El 1956 rebé per aquest motiu el premi Nobel de medicina, compartit amb ACournand i amb WForssmann, inventor d’aquella tècnica

Compartí el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1968 amb HGKhorana i MWNirenberg, pel descobriment de l’ARNtransferidor de l’alanina, que isolà i de la qual desxifrà la seqüència de bases Estudià també els factors de control de la divisió cellular en els mamífers

Fou deixeble de Bichat i de Corvisart A De l’auscultation médiate 1819 proposa un nou mitjà de diagnosi, amb l’ajut d’un rudimentari estetoscopi de paper Fundà la medicina anatomicoclínica, que compara els símptomes de la malaltia amb les lesions que produeix a l’organisme

Fou professor d’anatomia i de medicina teòrica S'especialitzà en operacions cutànies i, especialment, en rinoplàsties El seu mètode, conegut com a tagliacozzià , fou prohibit per l’autoritat eclesiàstica, però serví de base posteriorment per als cirurgians anglesos i alemanys del començament del s XIX

Situada a les vores del Reut, a la conca del Dnièster, és un nus important de comunicacions Té sobretot indústria alimentària olis, vins, etc Fundada al segle XV, és un centre cultural important És equipada amb escola politècnica i de medicina disposa també de diversos teatres

Es graduà en medicina a Barcelona És autor d’un treball en el qual combat l’abús de les sagnies en el tractament de les malalties, freqüent entre els metges valencians Adversus valentinos et quosdam alios nostri temporis medicos, de ratione mitendi sanguinem in febribus putridis 1592

Mestre en arts i medicina És autor, juntament amb Andreu Martí Pineda i Jaume Siurana , de l’obra humorística Procés o disputa de viudes i donzelles , publicada a València el 1561, debat sobre quines són més aptes per al matrimoni, si les unes o les altres

Cinquè membre d’una família de metges —l’origen de la qual es remunta al 1792, en la persona de Juan Barcia y la Cueva, catedràtic de clínica mèdica a la Universitat de Santiago—, fou catedràtic d’anatomia humana i de tècnica anatòmica a Salamanca 1927-29 i València 1929-71, degà de la Facultat de Medicina i rector 1965-71 de la Universitat de València Fou president de la Reial Acadèmia de Medicina de València, cap del servei de Neuropsiquiatria de l’Hospital Provincial de València, i cap de la secció de Neurologia de l’Institut Cajal del Consell Superior d’…