Resultats de la cerca

Dissolta el 1850, del 1851 al 1885 se succeïren Francesc Fremont, Rafael Berga 1858, Joan Capdevila 1863 i Josep Sampere 1870 en la direcció d’una banda d’una quarantena de músics L’any 1886 fou reestructurada o creada —si hom considera les característiques actuals— la Banda Municipal, i fou creada al mateix temps l’Escola Municipal de Música, amb la qual s’havia de trobar íntimament lligada, sota un sol director i amb la collaboració, en general, dels mateixos professors Durant deu anys assolí una perfecció notable, dirigida per Josep Rodoreda Aquest fou succeït el 1896 per Antoni Nicolau,…

Estudià filosofia amb els caputxins de Sarrià i d’Arenys de Mar Reconsideracions d’ordre íntim el dugueren a adherir-se a la causa de la reconciliació històrica entre l’Església catòlica i l’Església ortodoxa grega Es traslladà a Atenes, on féu estudis de teologia Ordenat sacerdot a Atenes 1954, aquell mateix any fou elegit arximandrita i es traslladà a Constantinoble, on el patriarca Atenàgores I el nomenà abat i vicari patriarcal del monestir de Sant Nicolau Traduí textos litúrgics de l’Església ortodoxa al castellà, basant-se en els còdex bizantins de la Biblioteca Patriarcal Treballà…

Durant la guerra del Francès es distingí en els setges de Girona i dispersà una columna francesa a Ribes de Freser, fet que li valgué el títol de marquès de la Vall de Ribes Serví en l’exèrcit sota Ferran VII, però es retirà arran de l’afusellament del general Lacy 1817 No intervingué en el Trienni Constitucional el 1823 s’uní a les tropes franceses del duc d’Angulema que hi posaren fi El duc el nomenà governador militar de Bascònia i, més tard, de Lleida El 1825 fou fet inspector general d’infanteria tingué una actuació moderada davant les depuracions militars de la reacció absolutista i una…

Situació Un dels escassos vestigis del que fou la capella F Baltà Les ruïnes són al cim d’un penyal erm i ventós 349 m d’altitud, al sud del castell d’Eramprunyà S’hi accedeix des del peu del castell, per un corriol que hi va pel dret Mapa 36-17448 Situació 31TDF128741 Història Les notícies referides a la primitiva capella de Bruguers són tardanes, com una àpoca del 1321 feta per Guillemona, que n’era deodata, o la designació d’un prevere per celebrar-hi la missa el 1328 El 1347, Pere Marc II hi fundà un benefici i el dotà Es reservà per a ell i per als seus hereus el dret de patronat, i…

S’especialitzà en la història de l’Església del període medieval, orientació en què tingué un paper cabdal Heinrich Fincke, el qual li feu conèixer la importància dels fons documentals catalans Com a resultat de la seva recerca –sobretot a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, però també als arxius de Roma i a d’altres–, publicà Staat und Kirche in Katalonien und Aragon während des Mittelalters 1931, Documenta selecta mutuas civitatis Arago-Cathalaunicae et ecclesiae relationes illustrantia 1936 i Zur Vorgeschichte der Spanischen Inquisition in Aragon, Katalonien, Mallorca und Valencia während des 13…

Era fill del conestable de Castella Ruy o Rodrigo López de  Ávalos , que fou desposseït dels seus béns i desterrat, juntament amb la seva família 1422, pel rei Joan II de Castella per haver conspirat a favor de l’infant Enric d’Aragó Installat a València, Enyego i els seus germanastres esdevingueren patges del rei Alfons el Magnànim  a les corts de València 1422-30, Saragossa, Lleida i Barcelona 1430-32 El 1432 s’incorporà a la campanya d’Itàlia Capturat a la batalla de Ponça  1435, passà al servei del duc de Milà Filippo Maria Visconti, de qui fou cambrer ducal 1436-44, i tingué…

Ingressà al monestir el 1975 i féu la professió solemne el 1980 El 1984 anà a Roma, on el 1987 obtingué la llicenciatura en Teologia Patrística a l'Institut Patrístic Augustinianum De nou a Montserrat, en 1987-89 hi impartí teologia, patrologia, introducció a les litúrgies orientals i grec a l'Escola Teològica Tornà a Roma 1989 i, un cop doctorat per l’institut Augustinianum 1992, fou professor de litúrgies orientals i de patrologia al Pontifici Institut Litúrgic i a l'Institut Monàstic També impartí la docència a la Universitat de la Santa Croce, al Pontifici Institut Oriental i a la…

Vida i obra Fill de Guerau de Peguera i de Berardo Fou membre fundador, juntament amb el seu germà Josep Francesc, de l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona 1700 n’esdevingué un dels més actius, i quan l’Acadèmia publicà el volum Nenias reales 1701, dedicat a la mort de Carles II, hi contribuí amb una poesia en català Al comú sentiment de tota Espanya Romanç heroic i Mor Espanya perquè mor son rei , i una en castellà Poeta en aquests dos idiomes, però sobretot en castellà, conreà la poesia seriosa, de tema civil o religiós, així com l’amorosa i galant, sovint amb un to bucòlic i intimista…

Té més d’un milió de volums, uns 64 000 dels quals són anteriors al segle XIX, i més de 40 200 corresponen a publicacions periòdiques Té 2 045 manuscrits i 910 incunables, a més de notables colleccions d’impresos lullians catàleg publicat el 1913, impresos barcelonins dels segles XV al XVIII, obres de mística i teologia dels segles XVI i XVII, fullets, revistes i una collecció de 25 cartells de la guerra de 1936-39, 896 pergamins i uns 5 000 gravats Entre les peces més notables que guarda cal remarcar la Crònica del rei Jaume I , manuscrit català del segle XIV, la versió llatina de Marsili de…

Era fill d’Ingelbert i d’Adaltruda, nobles de la regió d’Agde La seva elecció fou deguda al comte Guifré el Pelós de Barcelona-Girona i a l’arquebisbe Teodard de Narbona Mentrestant, el comte Sunyer II d’Empúries nomenà un altre bisbe intrús, Ermemir, ajudat pels bisbes Esclua d’Urgell, erigit en metropolità, Frodoí de Barcelona i Gotmar d’Osona, oposats al narbonès Sunyer II i el seu germà el comte Delà expulsaren Servusdei de la seva seu 888-90, que s’exilià de primer a les seves terres d’Agde i Besiers i es refugià tot seguit al monestir de Banyoles l’església del qual consagrà el 889,…