Resultats de la cerca

Membre d’una família benestant, estudià dret per seguir una tradició familiar, però la seva vocació científica es manifestà aviat amb un treball premiat per l’Académie des Sciences El seu Traité élémentaire de chimie 1789, obra fonamental, desenvolupa la teoria correcta de la combustió combinació de l’oxigen amb altres substàncies, bandeja la vella idea del flogist i fa néixer la química moderna, sota el principi de la conservació de la matèria Poc temps abans, perfeccionant experiments de Cavendish i de Priestley, havia obtingut l’"aire inflamable” i l’"aire vital” que ell anomenà hidrogen i…

Ingressà a l’Academia de San Fernando el 1851 Des del 1856 patí d’una malaltia que limità les seves possibilitats La pintura italiana d’El Escorial li desvetllà l’interès per Itàlia i, passat un quant temps a França, s’establí a Roma el 1857 Iniciat en l’idealisme natzarenista Tobies i l’àngel , 1860-62, Madrid, Casón del Buen Retiro, ben aviat passà al realisme, sense deixar, però, la temàtica històrica Testament d’Isabel la Catòlica , 1864 —medalles d’or a Madrid 1864 i a París 1867— Presentació de Joan d’Àustria a Carles V , 1869 o La mort de Lucrècia , 1871 —medalla d’or a…

Petita caleta tancada per rocam, a la costa nord-oriental d’Eivissa, prop de cala Mastella Ernest Costa La talaia de Sant Carles 21, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El nord-est d’Eivissa és format per un massís accidentat i alt, la talaia de Sant Carles És un territori de turons i muntanyoles ben coberts de vegetació forestal pi blanc, savina, etc amb enclavaments de conreus tradicionals El substrat és calcari, de la sèrie tectònica d’Eivissa calcàries i calcarenites secundàries Es tracta d’un dels punts més variats de la geologia eivissenca dolomies i calcàries del…

Es tracta d’una família formada per gairebé mig centenar d’espècies tropicals i amb un representant mediterrani, Cynomorium coccineum Són plantes paràsites obligades, que consten de grossos rizomes subterranis algun cop de la mida d’un meló petit, i de sorprenents tiges carnoses Els rizomes, que estableixen contacte amb les rels de l’hoste, solen ramificar-se irregularment, i les gruixudes tiges són molt simples, sovint de forma cilíndrica, ovoide o clavada, i de colors vius, com ara groc o vermell A causa de l’estranya aparença d’aquestes plantes, fins ben entrat el segle passat…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Aguilar, al seu costat mateix Molt aviat degué tenir la categoria de parròquia del terme, que conserva en l’actualitat, bé que en un altre edifici i en un altre lloc El lloc d’Aguilar és documentat des del 972 l’església pot ser la que amb l’advocació de Sant Joan apareix el 983 situada a Aguilar, la qual després experimentà un canvi d’advocació Abans de 1154 apareix la parròquia d’Aguilar, sense que en sapiguem l’advocació real En el cas que l’església de Sant Joan d’Aguilar correspongui a la de Sant Andreu tindríem que abans del…

L’any 1122 trobem esmentat Ramon Dalmau de Medinyà Midiano , que devia ésser senyor d’aquest lloc, on segurament ja tenia un castell o casa forta El 1128 és documentat Artau de Medinyà, germà de Ramon Dalmau, en un conveni establert entre els comtes d’Empúries i els de Barcelona Durant tot aquest segle tenim referències de membres de la família Medinyà, però encara no n’hi ha cap del castell, tot i que hom pugui pensar que la seva construcció fou d’aquesta època El primer document que en parla és de l’any 1328, quan l’infant Joan vengué a Francesc de Sant Climent la jurisdicció de diversos…

Aquest convent és situat al sud-est de la vila de Montblanc, fora de l’antic sector emmurallat, a l’actual plaça de Sant Francesc Es pretén que ja existia l’any 1253, bé que les primeres notícies segures de l’existència d’aquest convent són de l’any 1287 L’any 1414, s’hi celebrà una cort general de Catalunya convocada pel rei Ferran d’Antequera Sembla que hi visqué durant un quant temps fra Anselm Turmeda Es conserva l’església gòtica, dels segles XIII-XIV, un magnífic edifici d’una sola nau amb absis poligonal, capelles laterals i teulat d’embigat sobre potents arcs de diafragma El claustre…

Antiga parròquia rural situada al vessant meridional del Montnegre Fou centre d’un municipi independent que al segle passat es va unir a Tordera El terme unit a aquesta església consta en un establiment de terres fet en 1080-81 pel prior Bernat, de Sant Pol de Mar, que es trobaven in apendicio Sanctae Eulaie de Orto Saviniano El 1111 el bisbe de Girona, Bernat Humbert, fill dels senyors de les Agudes-Montpalau, consta que tenia un mas a Calella cum alodio Orto Saviniani Més tard és documentada amb molta freqüència perquè a l’alou de Fredena, del seu terme, es va alçar a partir…

Aquesta església era situada dins l’antic terme del castell de Sisquer Inicialment degué ésser una simple capella o sufragània, que passà posteriorment a tenir funcions parroquials que en un moment indeterminat perdé En l’actualitat és centre d’una parròquia molt més àmplia Estigué vinculada al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, com a propietat del monestir de Sant Llorenç de Morunys Les primeres notícies de l’església es troben a l’acta de consagració del 1040 de l’església del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, on, entre les esglésies de la vall de Lord pròpies del monestir, figurava…

La primera referència d’aquest castell situat a llevant de l’Aranyó es remunta al 1095, any en què el cavaller Guillem Isarn de Trevics deixà en testament al seu fill o filla que havia de néixer el castell de Montcortès Aquest noble tenia també possessions al Solsonès, a Gerb i a altres llocs de la Segarra Segurament cal relacionar amb el terme Guillem de Montcortès, pare de Berenguer de Montcortès i Arnau de Montcortès, que apareix documentat el 1188 L’any 1306 consta com a senyor del lloc Berenguer d’Anglesola, el qual també n’era d’altres indrets propers El 1381 el castell de Montcortès…