Resultats de la cerca

Els temes iconogràfics són novedosos i, malgrat que hom hi coneix la mà de diferents artistes, tots pertanyen a una mateixa escola d’influència jònica, que treballà al final del segle VI i durant el segle V aC Destaca per la seva magnitud i qualitat el monument dels guerrers Les restes es conserven al museu d’arqueologia de Jaén

En aquest indret se situa el  poblat ibèric del Puig d’en Rovira o  de la Creueta És un poblat ibèric de tipus oppidum , datat entre els segles VI i II aC i utilitzat en època romana entre els segles I i II dC Conserva restes de les antigues muralles, que s’adapten a la forma del terreny 

Prop, al clot del castell, hi ha les restes d’una força A l’extrem meridional del coll, damunt el tossalet dels Castellar, hi ha l’església parroquial Sant Pere, romànica, amb campanar de planta quadrada sobre l’absis i un notable portal decorat amb columnes i capitells esculpits El lloc és esmentat ja el 839

Les restes És un edifici de planta de creu llatina amb una sola nau, transsepte i capçalera carrada, bastit entre els segles XII i XIII La nau es divideix en quatre trams, mentre que el transsepte en té tres, tots ells delimitats per columnes adossades La porta d’entrada, avui desapareguda, se situava al mur nord de la nau Cal suposar, per les restes conservades, que en tot el temple s’hi obrien dotze finestres de doble esqueixada Segons revela la documentació antiga, la coberta de l’absis, del transsepte i de la nau era de dues aigües, i al creuer s’alçava un…

D’una altitud de 26 m, hi ha el monestir de Santa Maria de Vilanera  En 1999-2000 s’hi dugueren a terme excavacions arqueològiques que documentaren diverses fases d’ocupació, des de l’edat del bronze fins a l’època moderna La superfície excavada era d’uns 1500 m 2 , però s’estima que tot el jaciment és entre tres i quatre vegades més gran Les restes més antigues corresponen a diverses estructures i objectes funeraris del Neolític mitjà uns 3500 anys aC, d’entre les quals sobresurten unes 300 peces de ceràmica, la major part de les quals són urnes, algunes de procedència fenícia…

Situació Els suposats vestigis d’aquesta capella són situats a la part central del recinte sobirà del castell, al sector més alt Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 21′56″ N - Long 2° 32′37″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit a la monografia anterior JBM’ Història Hi ha referències d’aquesta església des de l’any 1255, en què Bernat Hug de Serrallonga, senyor del castell, feu un llegat testamentari a Sant Miquel de Cabrenys Entre les esglésies que apareixen en la relació de la dècima papal del 1280 figura Sant Miquel de Cabrenys, que no havia de pagar res a causa de les…

Situació Petit edifici de planta rectangular, ara sense coberta, que domina la vall de Barravés ECSA - MÀ Font Aquesta petita capella és emplaçada sobre un turonet a les envistes del nucli d’Estet Aquest indret gaudeix d’una magnífica panoràmica sobre la vall de Barravés, amb Bono i Senet al fons, i alhora dels cims que delimiten la divisòria de vessants amb la Vall d’Aran Mapa 32-9218 Situació 31TCH122102 Per a arribar-hi cal agafar un camí que surt de la part alta del poble d’Estet Aproximadament, el recorregut és d’uns 15 minuts a Peu Església Els murs conservats actualment dibuixen un pla…

Situació Edifici del qual només queden vestigis de la seva planta D Ferran La torre de senyals pertany al mateix conjunt de la Torrota de la Roca La situació, doncs, és la mateixa, però per arribar-hi ens hem de desviar uns metres cap a l’est, tot pujant la carena Allà on comencen els pins trobarem les restes, que descansen sobre un petit cingle rocós Torre En l’actualitat només es conserven uns 50 cm d’aquesta possible torre de senyals o de guaita La planta d’aquesta construcció és semicircular, d’uns 2 m de diàmetre En un dels extrems del semicercle observem l’arrencada d’un angle…

Consta d’una Primera part de la història de València que tracta de les antiquitats d’Espanya i fundació de València , amb tot lo discurs fins al temps que l’ínclit rei don Jaume la conquistà , escrita entre el 1530 i el 1537 i publicada a València el 1538 el 1971 en edició facsímil És escrita en un català amb pocs dialectalismes i castellanismes i amb una lleu tendència llatinitzant L’autor hi fa gala d’una gran erudició, però mostra poca exigència crítica Esmenta per primer cop, entre els cronistes catalans, fonts d’origen àrab i posa a contribució, d’una manera sistemàtica, les restes…

Situació Un aspecte de les ruïnes d’un mur de planta circular que hi ha vora l’església del Grauet Tant l’època com la seva funció ens són desconegudes A Daura Tot passant pel mateix camí per anar a l’església de Santa Maria del Grauet, a uns 500 m de la capella vers llevant, es troben les restes d’una construcció antiga Long 1°37’20” — Lat Ruïnes Les restes consisteixen en uns murs d’un metre de gruix, els quals es tanquen tot formant un cercle de 5,50 m de diàmetre exterior i atenyen una alçada màxima d’1,50 m L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra, de mides…