Resultats de la cerca

Ocupa una posició defensiva al camí de Terradets, prop de les restes de l’antic castell de la Guàrdia , esmentat ja el 1051, que fou patrimoni dels comtes de Pallars, i després de la corona L’església parroquial és dedicada a l’Esperit Sant Fins el 1972, que s’annexà al de Mur, fou municipi independent

Diverses missions arqueològiques hi han descobert els monuments palau reial, habitacions, temples, muralles i un gran nombre d’inscripcions que integraven Dūr-Šarrukīn, vila construïda per Sargon II d’Assíria 721-705 aC i capital traslladada després, per Sennàquerib, a Nínive dels seus dominis Les restes arqueològiques foren destruïdes pel grup gihadista Estat Islàmic al març del 2015

L’església de Santa Maria, esmentada ja el 1104, és d’origen romànic, però molt restaurada és sufragània de la de Sant Miquel de Prenyanosa Damunt el poble hi ha, aturonades, les restes de l’antic castell de Malgrat , esmentat ja el 1078 dins la marca de Berga, que fou possessió de Santa Maria de Solsona

Prop, al clot del castell, hi ha les restes d’una força A l’extrem meridional del coll, damunt el tossalet dels Castellar, hi ha l’església parroquial Sant Pere, romànica, amb campanar de planta quadrada sobre l’absis i un notable portal decorat amb columnes i capitells esculpits El lloc és esmentat ja el 839

Hi ha agricultura cereals, llegums i ramaderia boví, oví, porcí La indústria és vinculada al sector del metall parament de cuina, serralleria, fundició de materials no ferris A la vila d’Eskoriatza, cap del municipi, destaquen disverses cases senyorials i esglésies Dins el terme són destacables també les restes medievals del castell d’Aitzorrotz i el cementiri d’Apozaga

Ocupaven des del riu Chone fins a l’illa de Chalango eren excellents comerciants, i llurs expedicions arribaven fins al nord del Perú Als jaciments arqueològics d’allò que foren llurs poblacions hi ha les restes d’una rica cultura ofrenes als déus de figuretes de pedra i terra cuita, peces d’or i bells vasos de ceràmica

L’antiga Aventicum Helvetiorum , situada sobre la via romana que travessava els Alps pel Gran Sant Bernat, era la ciutat principal dels helvètics Conserva importants restes de l’època de la seva florida als primers segles de l’era cristiana Fou destruïda pels alamans 259-260 i sofrí successives invasions fins que perdé la seva importància

Morfològicament molt similar al Vesuvi, presenta un gran cràter exterior, dins el qual hi ha un con menor, el Monticchio, amb un petit cràter de dues boques, ara ocupades per dos petits llacs Com a restes de l’activitat volcànica cal considerar l’actual abundància d’aigües termals i alguns moviments sísmics esporàdics de caràcter local

Rebé de l’emperador Claudi el privilegi de la ciutadania romana 44 dC Durant el segle III tingué un gran desenvolupament De les seves restes es destaca el fòrum, amb un arc de triomf en honor de Caracalla 217 dC Són importants també les termes, un capitoli i els mosaics policroms de les cases, exposats al museu local

Hi han estat trobades restes d’un hipogeu amb pintures murals s III aC que enllacen la tradició pictòrica etrusca amb la romana representen escenes de la primitiva història de Roma i són considerades com una mostra de l’escola de Fabi Píctor Al s IV dC hi fou construïda la basílica de Santa Maria Major