Resultats de la cerca

Ingressà el 1944 a la Companyia de les  Filles de la Caritat , on començà la seva activitat com a mestra en una escola de Barcelona Posteriorment retornà a Sabadell, on fou directora de la Casa de la Caritat De nou a Bar­celona el 1967, compaginà els treballs dins l’orde amb les tasques d’assistència social L’any 1980 creà al barri de la Barceloneta  el Centre de Convalescència Nostra Senyora de Montserrat, dedicada als drogoaddictes Gestionat des del 1984 per les Filles de la Caritat, donà lloc a l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, de la qual el 1993 l’orde n’esdevingué titular Per…

Incloïa el Gapencès, el Champsaur i l’Embrunès i fou comtat independent des de l’any 1054 fins al 1209 La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida, es casà amb el comte Ermengol IV d’Urgell en morir el seu pare 1096, Adelaida retornà al comtat amb el fill segon, que en fou nomenat hereu Guillem II, fet que vinculà el casal d’Urgell al comtat de Forcalquier El 1193 el comte Guillem III accedí a casar la seva neta i hereva Garsenda —que era una Sabran — amb el futur Alfons II de Provença, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó més tard Guillem III volgué desdir-se’n, però fou obligat a…

Fou canonge regular a Sant Antoni i prior de Sant Serni de Tolosa 1100 D’allà 1104 el tragué el rei d’Aragó Pere I per fer-lo bisbe de Roda i de Barbastre, seu reconquerida feia poc El seu caràcter pacifista el feu topar amb el nou rei Alfons I, que féu costat al bisbe d’Osca que el foragità de Barbastre, ciutat que pretenia aquell bisbe allegant que l’antiga frontera del seu bisbat arribava fins al Cinca El 1116 fou expulsat del bisbat El 1119 retornà a Roda de Ribagorça, però Barbastre restà en poder del bisbe d’Osca El 1125 prengué part en una de les campanyes del…

Format al Club Hoquei Caldes, amb tretze anys arribà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Després de jugar al primer equip la temporada 2011-12, fitxà pel Moritz Vendrell, equip amb el qual aconseguí la Copa del Rei 2012 i la Copa CERS 2012 La temporada 2013-14 tornà al primer equip del FC Barcelona on guanyà sis OK Lligues 2012, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, cinc Copes del Rei 2012, 2016, 2017, 2018, 2024 i cinc Supercopes d’Espanya 2012, 2014, 2015, 2016, 2018 En l’àmbit internacional ha guanyat la Lliga Europea en tres ocasions 2014, 2015, 2018, la Copa Continental 2016 i…

Davanter format al Club Esportiu Noia, debutà a la divisió d’honor la temporada 1997-98 Posteriorment jugà al Liceo de La Coruña 2002-06, a l’Igualada 2006-08 i de nou al Liceo, on jugà des de la temporada 2008-09 fins a la 2015-16 L’any 2016 fitxà per l’Oliveirense portuguès i el 2021 retornà al Club Esportiu Noia on jugà fins al final de la temporada 2024-25 quan es retirà  En el seu palmarès hi ha tres Copes d’Europa 2003, 2011, 2012, tres Supercopes d’Europa 2003, 2012, 2017, dues Copes Intercontinental 2004 2012, dues Copes de la CERS 1998, 2010, dues Copes del Rei 1998, 2004, una Lliga…

Participà en els moviments catalanistes del començament del segle XX a Tarragona, i dirigí, de fet, Lo Camp de Tarragona 1900-07, així com Catalunya Nova 1907-13 i Renovació 1913-18 Fou diputat provincial per Falset-Gandesa, i participà en la Mancomunitat de Catalunya des de la seva creació Fou president de la Diputació de Tarragona en 1917-19 Membre fundador d’Acció Catalana Alcalde de Tarragona de l’abril del 1931 a l’octubre del 1934 i febrer-març del 1936, promogué la urbanització del passeig Arqueològic de la ciutat Fou 1932 diputat al Parlament de Catalunya, com a representant únic d’…

Feu estudis d’enginyeria industrial i agronomia a Barcelona, i, a vint anys, anà a l’Argentina, on fou cofundador de L’Aureneta 1870 En retornà el 1880 i fundà a Valls La Pàtria Catalana  1880 i La Veu de la Comarca  1885 Establert a Barcelona el 1886, fou directiu de banca  Publicà nombrosos reculls poètics, amb predomini de romanços i romancets històrics, llegendaris i de costums Moneda de fadrí recollida en lo Camp de Tarragona , 1892, que inclou notes lèxiques i de costums populars Breus consells , 1905, quartetes sentencioses, premiat a Caldes de Montbui, i Poesies , a Lectura Popular…

Membre de l’exèrcit francès, durant la Segona Guerra Mundial participà en la campanya d’Itàlia 1943 Tornà a Algèria 1945, i milità en organitzacions nacionalistes Acusat de participar en l’atac a la delegació de correus d’Orà 1949, fou detingut 1950 i condemnat a vuit anys de presó El 1952 aconseguí d’evadir-se i arribà al Caire 1953, on organitzà l’aparell exterior del Front de Libération Nationale FLN, creat el 1954 Empresonat per les autoritats franceses 1956-62, posteriorment fou cap de govern 1962, president de la República Algeriana 1963 i secretari general de l’FLN 1964, instaurà un…

Fill de Cosme Marià Argerich del Castillo , estudià al Colegio de San Carlos de Buenos Aires, on fou condeixeble de Bernardino Rivadavia El 1801 inicià la seva carrera de medicina com a alumne del primer curs sota el patrocini del Protomedicat, on tingué, entre altres mestres, el seu pare Metge militar des del 1806, fou també professor d’anatomia i director de l’Institut Militar de Medicina 1815-21 Nomenat cirurgià major de l’exèrcit 1822, ocupà el càrrec de secretari interior de l’Acadèmia de Medicina 1823 Treballà com a cirurgià, en diversos períodes, a l’Hospital de Dones de Buenos Aires…

Residí des d’infant a Perpinyà, on es doctorà en filosofia i teologia 1658 Fou professor a Tarragona durant un any 1658 retornà després a Perpinyà, on fou rector de la universitat 1663 i prior del convent de dominicans Durant els primers anys de domini francès s’enfrontà amb els religiosos francesos introduïts als convents rossellonesos, actitud que provocà una ordre reial que obligava els religiosos catalans a residir a d’altres convents del regne de França per tal d’acostumar-los a la llengua i els costums d’aquest país S'enfrontà també amb els jesuïtes, contra els quals publicà un pamflet…