Resultats de la cerca
Es mostren 7453 resultats
música holandesa
Música
Música desenvolupada a Holanda.
El període d’esplendor de la música holandesa coincidí amb la unió política i cultural amb Flandes aquesta part dels Països Baixos juntament amb Valònia i el nord de França tingué un paper predominant en la vida musical als segles XV i XVI Holanda tingué dues grans figures musicals Jacob Obrecht i Jan Pieter Sweelinck Als segles XVII i XVIII la vida musical d’Holanda fou activa gràcies a estrangers com Vivaldi i Locatelli, i a l’activitat editorial Amb motiu de la independència aparegué una música nacional amb Alphons Diepenbrock 1862-1921, Johan Wagenaar 1862-1941,…
missal
Pàgina miniada del missal de Santa Eulàlia (catedral de Barcelona)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Llibre litúrgic usat pel sacerdot en la celebració de la missa.
És el resultat de la fusió, en un sol volum, del leccionari i de l’antifonari de la missa, del sacramentari i d’altres elements, els quals començaren a combinar-se sobretot a partir del segle IX, pel que concerneix el ritu romà El Missale Romanum tridentí 1570 ha estat totalment renovat després del concili II del Vaticà 1970 La versió oficial catalana aparegué el 1975, amb la deguda separació del leccionari, el qual consta de vuit volums 1971-74 Als Països Catalans, els primers intents de reunir els diversos elements del missal apareixen a Catalunya als segles IX-X, en què es troben en un sol…
Vicent Simbor i Roig
Literatura
Historiador de la literatura.
És catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València, on s’ha especialitzat en la literatura dels segles XIX i XX, sobretot del País Valencià En els seus inicis s’interessà per la Renaixença valenciana, i publicà Els orígens de la Renaixença Valenciana 1980, i també estudis sobre el Romanticisme valencià o la figura de Teodor Llorente Amb posterioritat ha centrat el seu interès en el primer terç del segle XX valencià, sobre el qual ha publicat nombrosos estudis en què la figura del poeta i gramàtic Carles Salvador i la narrativa del període tenen un lloc de referència Carles…
,
ucraïnès
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava que pertany, amb el rus i el bielorús, a la branca oriental de les llengües eslaves.
A mitjan anys noranta era parlada per uns 38 milions de persones, 33530000 de les quals la tenien com a llengua materna a Ucraïna, on és oficial La resta dels parlants és repartida per les diverses comunitats ucraïneses del món, especialment a Rússia i a alguns altres estats de l’antiga URSS, part de l’Europa oriental, els EUA i el Canadà Amb la cristianització del regne de Kíev, el vell eslau procedent de Bulgària fou introduït com a llengua escrita de l’Església oriental eslava Només en la literatura profana documents, cròniques, comèdies s’introduïren elements del llenguatge colloquial,…
gueto

Entrada del gueto de Lódź
Història
Del segle XVI al segle XX, nom amb què eren designats a l’Europa central i oriental els barris de residència obligada per als jueus.
La Contrareforma agreujà la situació dels jueus d’Europa El sistema coercitiu del gueto fou imposat i substituí el de les jueries o calls , més oberts Els jueus, fugint dels avalots i les persecucions dels segles XIV i XV a la península Ibèrica, s’havien refugiat en algunes zones de l’Europa oriental —particularment a Polònia i a Lituània— Als segles XVII i XVIII hagueren de fugir dels pogroms entre el 1648 i el 1658 els soldats cosacs, primer, i després els suecs i russos mataren més de 20000 jueus de Polònia i Lituània Aquestes matances se succeïren al llarg del segle XVIII i…
any
Cronologia
Història
Període de temps que abraça de l’1 de gener al 31 de desembre, i aquest període considerat, no d’una manera absoluta, sinó amb relació als fets que s’hi han esdevingut i amb relació als anys precedents i subsegüents.
La fixació de l’any dels esdeveniments, així com la datació dels documents, ha variat segons els temps i els llocs La llei romana prescrivia que els actes públics fossin datats per l' any dels cònsols nomenats el dia 1 de gener A partir de l’any 567 només hi hagué un cònsol, l’emperador, i els documents foren datats pels anys del postconsolat Després fou afegit l' any de l’imperi , que aviat substituí l’anterior El papa Adrià I segle VIII introduí la fórmula de l' any del pontificat La datació de documents pels anys dels reis francs fou usada a Catalunya, Aragó i Navarra des de Carlemany…
Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí

Plat de ceràmica exposat al Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí
© Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí
Museu
Museu inaugurat a València el 1947 a partir de la col·lecció de Manuel González i Martí i enriquit posteriorment amb aportacions particulars i estatals.
La collecció inicial de ceràmiques, de més de 6000 peces, reunia rajoles medievals heràldiques, i pisa i terrissa dels segles XIII al XX, especialment de procedència valenciana Actualment conté una important representació de ceràmica de Manises i de l'Alcora, i de paviments i de rajoles amb escenes de cuina de les grans fàbriques de la ciutat de València dels segles XVIII i XIX, porcellana xinesa i ceràmica contemporània d'artistes com Picasso, Josep Llorens i Artigas, Antoni Cumella i Alfons Blat, a més d’altres produccions històriques internacionals La collecció…
Apocalipsi
Representació de l’Apocalipsi en una miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell
Museu Diocesà de la Seu d’Urgell
Escrit profètic de l’evangelista sant Joan, enviat en forma de carta a les esglésies de la província romana d’Àsia.
Segons la tradició dels segles II i III aquest Joan era apòstol, autor també del quart evangeli segons la mateixa tradició Treta la salutació i la conclusió en forma de carta, l’opuscle es divideix en dues parts desiguals La primera es refereix a la situació present de les comunitats cristianes d’Àsia la segona, a una persecució insidiosa i sagnant, que era a punt de començar Totes dues parts es proposen de mantenir la fidelitat dels creients, anunciant-los el desenllaç darrer d’aquella història El sentit del llibre sembla impenetrable, però queda clar quan hom pren com a clau l’ús que feia…
Santa Cecília de la Carrera i Santa Margarida de Fontarnau (Vic)
Art romànic
Aquestes esglésies es trobaven dins l’antic terme del castell de Sentfores Encara que puguin semblar dues esglésies diferents, cal creure que es tracta de dues advocacions dintre un mateix temple, únicament que un trasllat d’edifici i de culte fa que sembli que hi hagi hagut dues esglésies ben separades Inicialment apareix esmentada com a Santa Cecília La primera dada és de l’any 1151, quan el bisbe Pere de Redorta consagrà l’església parroquial de Sant Martí de Sentfores i uní les sufragànies de Sant Pere de Sentfores i Santa Cecília a la parroquial, encara que la condició de sufragània la…
Santa Margarida de Quart d’Onyar
Art romànic
Situació Campanar de l’església de Santa Margarida de Quart, únic element totalment romànic que resta d’aquest edifici, transformat als segles XVII i XVIII Va ésser acuradament restaurat l’any 1983 F Tur Al poble de Quart d’Onyar, s’hi arriba per la carretera de Girona a Llagostera, a uns 7 km de la primera població L’església és dalt un petit turó, fora del nucli urbà Mapa L39-13334 Situació 31TDG873434 JAA-MLlC Història Aquesta església parroquial havia estat possessió de la seu de Girona i pertanyia a l’ardiaconat de la Selva Al segle XIV la població era ja lloc reial ASA…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina