Santa Cecília de la Carrera i Santa Margarida de Fontarnau (Vic)

Aquestes esglésies es trobaven dins l’antic terme del castell de Sentfores. Encara que puguin semblar dues esglésies diferents, cal creure que es tracta de dues advocacions dintre un mateix temple, únicament que un trasllat d’edifici i de culte fa que sembli que hi hagi hagut dues esglésies ben separades. Inicialment apareix esmentada com a Santa Cecília. La primera dada és de l’any 1151, quan el bisbe Pere de Redorta consagrà l’església parroquial de Sant Martí de Sentfores i uní les sufragànies de Sant Pere de Sentfores i Santa Cecília a la parroquial, encara que la condició de sufragània la perdé posteriorment; l’any 1687 ja no ho era. En els llegats testamentaris dels segles XIII i XIV s’associen les advocacions de santa Cecília i de santa Margarida, repartint-se a parts iguals les deixes que se’ls fan. Segurament que els terratrèmols del segle XV afectaren l’edifici ja que l’any 1451 es trobava enrunada i es concedí permís per traslladar el culte a una església nova que s’havia de construir prop del mas Serrabassa, en un lloc diferent del primitiu. Després d’un llarg silenci durant els segles XVI-XVII, torna a documentar-se a partir de l’any 1722, per sofrir una profunda refecció el 1792, la qual motivà que l’església s’aixequés i es fes una volta nova. A partir d’aquest moment ja només serà santa Margarida la titular del temple. El fet que actualment al seu costat s’aixequi el mas Fontarnau, ha fet que el nom s’hagi transformat de l’antic de Santa Cecília de la Carrera a Santa Margarida de Fontarnau. L’edifici actualment es troba ben agençat així com els seus voltants, dels quals tenen cura els amos del mas Fontarnau, així com del culte del temple.