Resultats de la cerca

La llegenda li atribueix un paper important en la predicació i organització de la primera croada Les seves predicacions, però, són posteriors al concili de Clarmont d’Alvèrnia 1095 Prengué part principal en l’expedició popular que culminà en el desastre de Herseek 1096 i incorporà les restes de les seves tropes a l’exèrcit de Jofré de Bouillon 1097 Durant el setge d’Antioquia 1098 fugí, però s’uní després a les tropes, per entrar a Jerusalem De retorn, fou fundador i prior del monestir de Neufmoustier, prop d’Huy Venerat com a beat, la seva festa se celebra el 8 de…

Establert a Madrid, hi impulsà les auques tradicionals catalanes en castellà L’imprès seu més antic que hom ha trobat data del 1842, i una de les seves primeres auques fou la Vida de San Vicente Ferrer 1855 Destaquen una trentena de fulls amb personatges i amb escenes típics de les auques catalanes El mundo al revés, Vida del enano don Crispín, Vida de la criada buena y la mala, Vida del hombre y la mujer borrachos , etc Les seves auques més reeixides foren les que dibuixaren per ell Ramon Puiggarí, Tomàs Padró, Francisco Ortego i els gravadors Miquel Cavanach, Josep Noguera i Celestí Sadurní

Exposà a l’Academia de San Fernando el 1841 Cap al 1884 visità París Tingué una participació important en la decoració del Teatro Real de Madrid 1850 Fou tinent de la Milicia Nacional 1856 Vigorosament romàntic, fou un bon retratista al marge del món acadèmic, però sobresortí per les seves escenes populars, en les quals hom sovint aprecia l’influx de Goya, a qui han estat atribuïdes, erròniament, obres seves Mal estudiat fins a una època recent, hom l’havia cregut d’Alcalá de Henares, més jove i amb el segon cognom de Padilla El seu fill Eugenio Lucas Villamil Madrid…

Doctor en farmàcia Amb el pseudònim Sr Petrequín publicà l' Álbum humorístico 1865 Collaborà a Un Tros de Paper , L’Ase , La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Ilustració Catalana , Gil Blas i altres revistes Per suggeriment de Marià Fortuny es dedicà a la pintura Conreà la temàtica d’escenes i tipus populars Bé que caigué en tots els tòpics, se salvà per la finor i l’elegància de les seves composicions Esperant una processó és una de les seves millors obres, juntament amb Un ball de llàntia, Tornant de bateig, Damiselles en el balcó i Una cacera de…

El 1727 s’establí a Bath, on construí una gran part de les seves obres, la majoria de les quals segueixen les directrius de l’ordre palladià, en voga en aquell moment La residència Prior Park 1743 i les borses de Bristol 1740-43 i Liverpool 1748-55, com també la capella del castell de Capesthorne, són les seves obres més remarcables però sobresurt el pla urbanístic de Bath, amb els edificis formant cercles, com el Royal Circus, que acabà de construir el seu fill, al qual es deu el Royal Crescent, que segueix els esquemes del pare i que fou força imitat posteriorment

Li fou atorgat el títol de reial inicialment ocupà l’edifici de la Canonja, i successivament es traslladà a la Granvia, a la Rambla, a la plaça de Catalunya i, finalment, a l’antic palau dels Pignatelli, de la família Girona, al carrer dels Arcs Els pintors Eliseu Meifrèn, Modest Urgell, Joaquim Mir, Ramon Casas, Hermenegild Anglada i Camarasa i Isidre Nonell, entre altres, foren membres de les seves penyes, on es perfilà i visqué el moviment modernista Hom destaca les seves sales d’estudi per a dibuixar i pintar del natural amb model viu Ha organitzat concerts, exposicions i conferències,…

Les característiques visuals de les seves propostes han permès la realització regular de nombroses produccions específiques per a la televisió En les seves escenificacions hi ha una contínua exploració de l’ésser humà enfrontat a si mateix i a tot allò que l’envolta Cal destacar Zotal 1984, Zombi 1988, Z 1991, Organum 1993, del malaguanyat Esteve Grasset, o l’espectacle gastronòmic Zigurat 1996, amb texts de Manuel Vicent traduïts al català per Cinta Massip La seva tasca de recerca i creació teatral meresqué el premi Crítica Serra d’Or 1989 Han actuat a diversos…

Fou mestre de capella de la collegiata d’Alacant i de la catedral de Tarragona del 1691 al 1716 És considerat el compositor que introduí a la península Ibèrica els violins en la música religiosa Fou defensor de les teories harmòniques innovadores de Francesc Valls Les seves obres conservades són villancicos a sis i a vuit veus, tonos per a solista i a quatre veus, una missa a dotze veus amb instruments, una salve per a veus i instruments, uns improperis i els motets La fuente angular i Christus factus , ambdós a sis veus Les seves obres obtingueren una gran difusió a…

Doctorat en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid, fou catedràtic a la Universitat de Barcelona del 1889 fins el 1912, quan es traslladà a Madrid Durant la seva estada a Barcelona reformà completament l'ensenyament de les ciències de la universitat Introductor del darwinisme a l'Estat, fou separat temporalment de la càtedra de la universitat a causa de les seves idees evolucionistes Fundà i dirigí 1907 el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca, i posteriorment l’Instituto Español de Oceanografía 1914 El 1939 s’exilià a Mèxic El 2003 les seves…

Es traslladà a Anglaterra el 1920, on es formà com a violinista a la Royal Academic of Music de Londres El 1937 participà en uns cursos de composició impartits per N Boulanger Les seves primeres composicions daten del 1937, any que escriví, entre altres, Three Greek Epigrams i Quartet de corda Més tard, l’estrena d’altres obres seves, com la Suite per a clarinet 1943 o el Rèquiem 1956, amb un llenguatge influït per B Bartók i I Stravinsky, li proporcionà un gran prestigi El seu estil musical fusiona sonoritats africanes amb elements avantguardistes, tot creant un…