Resultats de la cerca

Sota la dinastia Sailendra, visqué un període de gran esplendor segles IX-XII i esdevingué un poderós imperi marítim i mercantil, que féu sentir la seva influència en els estats veïns El 990 inicià la guerra contra Java, que acabà amb la victòria de Śrīvijava 1007 Palembag, la seva capital, fou un gran centre del budisme, i els Sailendra feren construir el temple de Borobudur, a Java Al segle XII començà la seva decadència, fins que, el 1377, caigué sota el domini de l’imperi de Madjapahit, de Java Oriental

Instituïts per un capitular del 802, formaven diversos grups, integrats per un element eclesiàstic i un de laic generalment un bisbe i un comte, els quals visitaven els comtats, els monestirs i les viles proveïts d’instruccions Com a representants absoluts de l’emperador, els missi dominici jutjaven en darrera instància els afers judicials més greus i controlaven els imposts i els treballs públics Sota Carlemany foren el principal instrument de la centralització imperial, però sota els seus successors perderen importància, i desaparegueren al començament del segle X

Originàriament segle VIII era un simple capell cònic de roba blanca, conegut també per phrygium La primitiva orla daurada fou convertida en corona segle X i fou anomenada també regnum sota Bonifaci VIII 1294 hi fou afegida una segona corona, i una tercera triregnum sota Benet XII 1334 Segons el Pontifical Romà del 1596 significava el triple poder papal com a vicari de Crist, pare dels prínceps i reis i rector del món Signe d’autoritat i jurisdicció, Pau VI renuncià a usar-la, bé que continua com a emblema pontifici

Segons les tradicions del Gènesi , els avantpassats d’Israel foren els patriarques hebreus Abraham, Isaac i Jacob o Israel, i els dotze fills d’aquest darrer foren els progenitors de les dotze tribus del poble La realitat històrica, però, degué ésser molt més complexa Segons la crítica historicoliterària, l’arqueologia i el coneixement de la història dels grans pobles veïns d’Israel, els avantpassats d’aquest poble foren pastors seminòmades d’origen amorreu, emigrats cap al segle XVIII aC a Canaan, lloc des del qual la majoria passaren a installar-se a Egipte, on un dels seus, Josep, arribà a…

Sol ésser un component d’altres tipus de programes de desarmament pràctic generalment en conflictes violents crònics Normalment els programes de retirada d’armes de la circulació s’acompanyen d’amnisties i també d’alguna mena d’incentiu, sota l’anonimat i sense indagar l’origen de les armes irregulars lliurades Faciliten que els propietaris d’armes sense llicència o amb llicència caducada la puguin posar al dia, com també la recollida d’armes que es puguin convertir en illegals sota una nova legislació El problema que presenta és que, per a ésser efectiva, necessita sistemes…

Les illes principals són Ponape, Chuuk, Kosrae i Palau Llurs principals recursos econòmics són l’exportació de copra, fosfats i bauxita Descobertes per Toribio Alonso Salazar el 1526 i annexades a la corona castellana el 1686, el 1899 foren venudes per l’Estat espanyol a Alemanya i restaren sota el seu domini fins el 1914, que foren annexades al Japó Durant la Segona Guerra Mundial foren conquerides pels EUA passaren després sota la tutela de l’ONU, que en confià l’administració als EUA, en règim de fideïcomís, dins el grup designat com a Illes del Pacífic en…

Sota Enric VII acomplí diverses missions diplomàtiques a Roma, a Flandes, a Escòcia, prop de Maximilià, etc i, en la seva absència, fou nomenat bisbe de Londres 1501 i arquebisbe de Canterbury 1503 Nomenat lord canceller 1504, conservà la seva posició sota Enric VIII, del qual celebrà el matrimoni amb Caterina d’Aragó i la coronació 1509 Fou substituït per Thomas Wolsey 1515 Reconegué el rei com a cap suprem de l’Església d’Anglaterra, bé que féu introduir en la llei de supremacia la clàusula “en tant que ho consent la llei de Crist” i protestà contra la nova…

Filla del vescomte Pere I i germana de Gastó V, a qui succeí En morir el seu pare, ella i el seu germà restaren sota la tutoria de Ramon Berenguer IV de Barcelona El 1170 es casà amb Guillem de Montcada, fill del gran senescal Guillem Ramon, del qual tingué Gastó VI de Bearn, Guillem Ramon I i Saurina Restà vídua el 1172 A desgrat de l’oposició dels bearnesos, instaurà al Bearn la dinastia dels Montcada, posada de primer sota la tutoria d’Alfons I de Catalunya-Aragó i sempre més vinculada a la política catalana

Sembla que provenia de la família Llorenç Passà a Nàpols el 1506, amb el seu marit Joan Llong, valencià, regent del Consell d’Aragó Vídua amb tres fills, serví els malalts inguaribles com a terciària franciscana i membre de la Compagnia dei Bianchi, juntament amb altres dames entre les quals, Vittoria Colonna Dirigí l’hospital dels inguaribles i el 1535 fundà, sota el guiatge espiritual de Gaetano da Thiene, el monestir de Santa Maria di Gerusalemme, del terç orde franciscà L’any 1538 el monestir fou posat sota la direcció dels caputxins, arribats a Nàpols el 1530

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1872, i, bé que exercí un temps d’advocat, es professionalitzà com a periodista i fou redactor i director de La Vanguardia Amb el pseudònim de Juan Buscón , durant vint-i-cinc anys hi mantingué la secció diària “Busca, buscando” i, sota aquest títol, publicà un recull dels articles, devers el 1896 Collaborà a La Illustració Llevantina  i, epígon del costumisme vuitcentista, escriví quadres de costums, recollits sota el títol de Croquis barcelonins a “Lectura Popular” 1913 Bibliografia Massot i Muntaner, J 1999 Semblances i comentaris…