Resultats de la cerca

Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a  La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’…

Filla de l’arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols , i germana de l’activista Josep de Calassanç Serra i de la lingüista Blanca Serra i Puig Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1967, es doctorà l’any 1978 amb la tesi  La societat rural catalana del segle XVII Sentmenat, un exemple local del Vallès Occidental, 1590-1729 , estudi sistemàtic de la producció agrícola i les relacions de producció des de la triple òptica estadística, narrativa i institucional, dirigida per Emili Giralt i publicada el 1988 amb el títol Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII Baronia…

Vida i obra Acabat el batxillerat i havent estudiat a l’Escola de Dibuix i al Centre Artístic d’Olot, després de la mort dels seus pares s’incorporà a l’exèrcit carlí, dins el qual fou ajudant del general Tristany i formà part de l’estat major de Francesc Savalls Ferit d’una mà, s’exilià a Seta Llenguadoc, prop del seu germà, el pintor Joaquim Vayreda , i de Josep Berga i Boix, fins a l’acabament de la guerra Passà un període entorn del 1876 d’aprenentatge al taller del pintor Gérome, a París, i, de retorn de l’exili, continuà la seva formació a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, entre el…

Vida i obra Dirigí el Teatre Universitari de Catalunya 1934 D’ascendència francesa, durant la Guerra Civil Espanyola fou voluntari al front republicà i arribà a capità d’artilleria de l’Escola de Guerra de Catalunya Després d’un quant temps en un camp de concentració, acabà els estudis a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona i es doctorà en lletres amb una tesi sobre la presència de sant Martí en la toponímia catalana, encara inèdita Fou encarregat de premsa del consolat francès a Barcelona i sotsveguer d’Andorra Fou professor de castellà, francès i geografia i història al Liceu…

Llicenciada en filologia catalana a la Universitat de Barcelona 1993, el 1997 es doctorà en filologia romànica amb la tesi titulada Formes de la follia a l’Edat Mitjana Estudi comparatiu de textos medievals i representacions iconogràfiques Professora del departament de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona 1998-2013, en aquesta institució ocupà també el càrrec de directora acadèmica del màster de Literatura en l’Era Digital 2012-13 Fou també professora dels Estudis d’Humanitats i Filologia 1999-2007 i Llengües i Cultures 2007-09 de la…

Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic i rebé l’ordenació sacerdotal el 1956 Amplià els estudis a l’Institut Superior de Litúrgia de París, on el 1966 obtingué el grau de m agister sacrae liturgiae amb la tesi L’ordo catalano-narbonès per a la consagració d’esglésies Retornat a Vic, exercí de director espiritual, prefecte de teologia 1973 i vicerector 1977 del Seminari i hi ensenyà també francès, religió i litúrgia 1966-77 Fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya 1970-2005 i a l’Institut de Litúrgia de Barcelona El 1978 succeí al doctor Eduard…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en filologia catalana el 1984 amb una tesi sobre la novella anònima cinccentista  Spill de la vida religiosa Ha fet estades de recerca a les universitats de Saskatchewan, Canadà 1976-77, i de Califòrnia a Berkeley, EUA 1996-97, i ha estat professor visitant a la Universitat de Perpinyà 1988, 1989 i 1998 i a la Universitat de Càller Sardenya 1991-92 D’ençà del 1977 és professor a la Universitat de Barcelona, d’on fou catedràtic al Departament de Filologia Catalana, i posteriorment ha estat…

Vida i obra Fill de Joaquim Nicolau i Bujons, doctor en dret i notari, que fou president del Collegi de Notaris de Barcelona, i de la barcelonina Anna d’Olwer El cognom matern originari era d’Oliver , Oliver o Olver , segons els documents El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Lluís Segalà i d’Antoni Rubió i Lluch Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro  1911 Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 El 1917…

Galindo, P 1923 Las Bellas Artes en Zaragoza siglo XV , “Estudios históricos”, pàg 463-468 García, Pierre 1990 Le métier du peintre , Dessain et Tolra, París Garcia Espuche, Albert – Guàrdia, Manuel 1992 “La consolidació d’una estructura urbana 1300-1516”, Història de Barcelona, vol 3, La ciutat consolidada segles XIV i XV , Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàg 37-72 García Marsilla, Juan Vicente 2001 La cort d’Alfons el Magnànim i l’univers artístic de la primera meitat del quatre-cents , “Seu Vella Anuari d’història i cultura”, 3, Lleida, pàg 13-54 2005 “Maestros de ultramar artistas…

Vida i obra És especialista en història agrària i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona Les seves línies d’investigació prioritàries són creixement agrari i factors mediambientals, canvi tècnic del sector agrari, organització del treball en el món rural, salaris agrícoles i sistema alimentari En la seva tesi de llicenciatura, La evolución de la estructura agraria de la Segarra desde el siglo XVIII hasta nuestros días UB, 1962, abordà l’estructura de la propietat, de les explotacions i dels tipus de cultius de diversos municipis de la Segarra, emprant els…