Resultats de la cerca
Es mostren 2409 resultats
realisme
Filosofia
Doctrina metafísica, oposada al nominalisme, segons la qual els universals (els gèneres i les espècies) existeixen com a essències a part no reductibles als conceptes intel·lectuals i als mots que en són expressió.
Al segle XII Guillem de Champeaux defensà, enfront de Roscelin i d’Abelard, un realisme extremat , segons el qual a l’universal conceptual correspon en els individus existents i concrets una realitat ‘Comuna’ l’essència o quiditat i “actualment” distinta dels aspectes concrets, individuals del real Tomàs d’Aquino, tanmateix, establí un realisme moderat , en virtut del qual hom afirma com a reals les essències, les quals, però, només són “virtualment” distingibles dels individus en què són realitzades i dels quals l’intellecte les abstreu, actualitzant-les i coneixent-les separadament Al…
Ponç Carbonell
Cristianisme
Teòleg.
Franciscà, fou, almenys des del 1334, provincial de la corona catalanoaragonesa Fou preceptor, entre altres personatges, de l’infant Joan d’Aragó, arquebisbe de Toledo i administrador de Tarragona, que acompanyà sovint i al qual dedicà un comentari de la Bíblia en vuit volums que restà inèdit, influït per la Catena aurea de Tomàs d’Aquino Intervingué, per encàrrec de Jaume II de Catalunya-Aragó, prop de Frederic de Sicília en l’expulsió dels fraticelli refugiats a l’illa 1314 L’any següent treballà per obtenir la pau entre Frederic i Robert de Nàpols Fruí de la confiança del papa Benet XII,…
Rafael Bover
Literatura catalana
Poeta.
Estava relacionat amb Jaume Pujol i possiblement era natural de Porreres Sembla que es pot identificar amb el Bover que apareix com a participant en el certamen en honor de la beata Caterina Tomàs, celebrat el 1625 recull imprès a Barcelona, 1636 Poeta en català i castellà, els fragments poètics que transcriví Joaquim Maria Bover a la seva Biblioteca i els versos que es conserven en un cançoner manuscrit de l’Abadia de Montserrat de la primera meitat del segle XVII, amb poesies amoroses, religioses i burlesques, en castellà i català, sense nom d’autor el mostren com a autor de poesies…
,
José de Orejón y Aparicio
Música
Compositor i organista peruà.
Compositor precoç, a nou anys ingressà al cor de la catedral de Lima en substitució d’un cantant adult que havia mort Probablement fou deixeble de Tomás de Torrejón i Velasco, director musical de la catedral, i estudià orgue amb Juan de Peralta, organista de la mateixa església L’any 1742 fou nomenat organista principal de la catedral de Lima, on el 1760 substituí Roque Ceruti com a mestre de capella La música conservada d’Orejón es guarda a l’Arxiu Episcopal de Lima La seva obra més ambiciosa fou la Pasión de Viernes Santo 1750, per a triple cor i orquestra Gran part de la seva producció…
August Eberhard Müller
Música
Compositor alemany.
Deixeble de JCh Bach, treballà els primers anys de la seva carrera com a flautista, pianista, organista i director d’orquestra El 1794 fou nomenat organista de l’església de Sant Nicolau i flautista de l’orquestra de la Gewandhaus de Leipzig, ciutat on l’any 1804 succeí a JA Hiller com a cantor a l’església de Sant Tomàs Dimití aquest càrrec l’any 1810 i esdevingué mestre de capella a la cort de Weimar La seva producció inclou obres per a piano sonates, variacions, concerts etc, per a flauta, per a orgue, música de cambra i música vocal Fou també autor de diversos mètodes pedagògics de piano…
Albert Magne
Música
Teòleg i teòric musical alemany.
Cap al 1222 ingressà a l’orde dominicà a Pàdua, on rebé la seva formació Ensenyà a l’Estudi General de Colònia i tingué Tomàs d’Aquino com a deixeble Fou canonitzat el 1931 Les seves referències a la música es troben disperses en els seus escrits i són destacables els seus comentaris sobre la Política d’Aristòtil Per a ell, la música acomplia tres funcions era lúdica, servia per a purificar i també recreava l’esperit Albert assegurà, avançant-se a la seva època, que cantant i fins i tot ballant es podia arribar a expressar els sentiments Un catàleg del segle XV li atribueix el tractat Summa…
Sants Sagrera i Anglada
Música
Violoncel·lista.
Començà els estudis a l’acadèmia de música fundada a Girona per Tomàs Mollera i els continuà amb Josep Soler, Gaspar Cassadó i Joan Massià a Barcelona Fou membre de l’Orquestra Pau Casals i de diverses formacions de cambra com el Quintet Català, que fundà, quan encara residia a Girona, amb Miquel Oliva, Josep M Dalmau, Rafael Serra i Josep Serra També formà part del Quintet Laietà, del qual fou promotor l’any 1927, i del Trio Ateneu, amb Manuel Borguñó i Rafael Serra Fou, així mateix, un dels fundadors del Quartet de Corda de Barcelona, amb el qual feu nombroses gires per tot el territori de…
Joan Cantó i Francès
Música
Compositor valencià.
Inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà a la seva ciutat natal Per la vàlua que mostrà, la Diputació d’Alacant li concedí una beca per a anar a Madrid, on estudià composició amb Zabalza i Emilio Arrieta, i harmonia amb Miquel Galiana El 1883 fou nomenat professor d’harmonia del Conservatori de Madrid, i posteriorment es dedicà a la composició Alguna de les seves obres fou interpretada per la Sociedad de Conciertos de Madrid, dirigida llavors per Tomás Bretón El seu Poema sinfónico guanyà un dels premis de composició simfònica convocats amb motiu del quart centenari del…
Geórgios Skholários
Cristianisme
Teòleg i patriarca de Constantinoble (Gennadi II).
Gran coneixedor de la teologia bizantina i llatina sobretot de l’obra de Tomàs d’Aquino, essent encara laic predicà diverses vegades a la cort i fou nomenat secretari de l’emperador Joan VIII, que acompanyà al concili de Ferrara-Florència, on defensà per raons polítiques el projecte d’unió de les esglésies teològicament sempre s’oposà a l’"heretgia” llatina Monjo amb el nom de Gennadi, fou el primer patriarca reconegut i investit pel soldà 1454 Reelegit dues vegades més 1462 i 1464, es retirà al mont Athos i, després, en un monestir de Constantinoble Escriptor prolífic, és autor de diversos…
Rolandino de’Passaggeri
Història del dret
Notari bolonyès.
Al servei del partit güelf, fou nomenat primicier de la milícia de la Croce 1274 exercí diversos càrrecs municipals El 1255 escriví una Summa Artis Notariae, coneguda també per Formularium i per Rolandina , molt difosa i editada fins al s XVII Vers el 1280 escriví l' Apparatus amb comentaris i explanació de la seva Summa , anomenats també Aurora i amb el temps, per llur diafanitat, Meridiana Aquesta obra i en general tots els seus escrits, plenament romanitzats, serviren per a refermar la penetració pràctica del dret justinianenc en l’àmbit notarial de l’àrea del dret comú A Catalunya són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina