Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme de Montserrat, a la zona anomenada de la Tebaida, i no gaire lluny del Cavall Bernat Degué ser una de les diverses ermites que sorgiren a la muntanya L’església és esmentada el 1282, i encara que només apareix com a Sant Antoni, sense cap més detall, la referència correspon a un testament d’un habitant de Monistrol de Montserrat que fa deixes a Santa Maria de Montserrat, on vol ser enterrat, i a Sant Pere de Monistrol i a Sant Antoni per tant creiem que es refereix a aquesta capella L’església de Sant Antoni fou reedificada el 1490, i el 1498 s’hi feren…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Montserrat, a la zona coneguda com la Tebaida Fou sempre una capella eremítica Depengué del monestir de Santa Maria de Montserrat, dintre el qual terme es trobava De l’església hom diu que el 1217 ja hi havia una ermita dedicada a Sant Salvador i era habitada per eremites Les notícies documentals que hem trobat el 1282 parlen d’ella com a Sant Salvador, ermita de Montserrat, i el 1295 la citen com a Sant Salvador de la Penya Penna L’ermita seguí utilitzant-se contínuament però degué resultar molt malmesa durant la Guerra del…

Aquesta església era situada al sud-oest del poble d’Anglesola El primer esment de l’indret de Paganell és de l’any 1156, en què apareix consignat Pere de Paganell L’any 1166, dins la vila d’Anglesola, es documenta el carrer de la porta de Paganell L’església de Sant Pere fou un petit priorat de Santa Cecília de Montserrat, que més endavant acabà unit a Santa Maria de Montserrat El 1472 rebé la visita d’un delegat de Llorenç Marull, abat de Santa Cecília de Montserrat El 1547 en tenia cura Joan Palau, beneficiat de Tàrrega El darrer clergue que consta com a responsable d’aquesta…

Capella situada al sector N de la parròquia, enfilada sobre la capçalera de la riera de Cànoves, prop del mas Quintana, del qual ha rebut el nom És documentada des de l’any 1226 i molts testaments en fan esment al llarg dels segles següents amb deixes o llegats El 1376 tenia un sacerdot beneficiat que se n’ocupava més tard estigué a mans dels Quintana, que el 1714 hi varen fer construir un retaule barroc El nom de Terrades és documentat entre els segles XIV i XVI L’any 1930 es va erigir, darrere l’antiga capella una de nova, neogòtica, amb elements modernistes, obra de l’arquitecte Josep…

Església de planta rectangular i amb campanar d’espadanya situada en el poble de Guardiola, a l’extrem sud del terme de Vilanova de l’Aguda Era sufragània de l’església de Santa Maria de Ribelles No es conserven referències documentals sobre aquesta església, però pel que fa al terme de Guardiola, ja apareix mencionat el 24 de novembre de 1066, en un document pel qual Roger donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles un alou en el lloc dit Pujol de Ribelles, el qual confrontava a ponent amb el terme de ipsa Quardiola Posteriorment, ja al segle XII, una altra referència indica…

El poble de Vilargell, documentat des del 976, és situat al sud de Sant Joan de Pladecorts, entre les viles de Ceret i Morellàs, a la banda dreta del Tec De la seva antiga església, dedicada a sant Julià, hom té notícia per una escriptura datada l’any 1009 segons aquest document, l’abadia de Santa Maria d’Arles va rebre la donació d’un alou situat al Vallespir, al territori de Vivers i de Sant Joan de Pladecorts, el qual confrontava amb l’església de Sant Julià Posteriorment, aquest temple és mencionat l’any 1409 En l’actualitat no resta cap vestigi d’aquesta antiga església…

A mig camí entre Biasques i Beranui hi ha el despoblat de Pardinella, a la riba esquerra de l’Isàvena El 1044 un tal Ató, prevere de Pardinella, va escriure un document a precs de Galí Gisbal, sagristà de Roda Es tracta de la primera referència sobre l’església del lloc Poc després, el 1047, Oriol Duran de Pardinella va vendre una terra a l’abat Ató de Santa Maria d’Ovarra El document porta la data “ in die catedre Sancti Petri ” i duu la signatura d’Oriol, “ magister ” és possible que ambdues notícies tinguin a veure amb la consagració de Sant Pere de Pardinella L’església…

L’església de Sant Pere, dins la parròquia de Sant Climent de l’Espunyola, no conserva cap element arquitectònic de la seva construcció romànica Situada al comtat de Berga i dins el terme del castell de l’Espunyola, fou sempre sufragània de Sant Climent La primera notícia documental de l’església és de l’any 1112, que surt esmentada com un dels límits d’una donació feta per un particular a Santa Maria de Solsona De meridie terminis de sent Pere de Esglesiola L’any 1314 el cavaller R de Cespunyola, senyor del castell de l’Espunyola va vendre al seu oncle Ramon de Sant Serni, la…

Inicià la pràctica i l’estudi de la música com a nen cantor a Santa Maria la Major d’Inca El seu primer mestre fou el dominic exclaustrat Pere Andreu Ferragut, a qui succeí com a organista quan només tenia onze anys Posteriorment prosseguí la seva formació a Palma sota el mestratge de PJ Vanrell i de M Tortell El 1858 fou nomenat organista a Sant Nicolau Estudià magisteri a Múrcia Retornà a Mallorca per problemes de salut, i s’hi dedicà intensament a l’ensenyament Foren deixebles seus, a més dels propis fills Melcion i Josep, G Miralles, A Noguera, N Bonnín, M Capllonch i J…

Estudià al monestir de Montserrat, segons B Saldoni, del 1826 al 1831 Després fou organista dels convents dels franciscans i dels trinitaris a Vilafranca del Penedès El 1838 apareix com a professor de solfeig al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona -llavors Liceo de Montesión- i des del 1847 fou auxiliar de Marià Obiols en les tasques de direcció de l’orquestra del recentment creat Gran Teatre del Liceu Alguns anys més tard consta com a membre del Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès, on, des de l’any 1854, fou director de l’ensenyament musical També hi ha constància de la seva…