Resultats de la cerca
Es mostren 68643 resultats
Francesco di Giorgio Martini
Arquitectura
Escultura
Pintura
Pintor, escultor i arquitecte italià.
Com a pintor, preocupat per la perspectiva, uní el linearisme florentí amb el refinament senès Naixement 1475 Pinacoteca Nazionale, Siena Com a escultor féu el relleu del Davallament per a l’església del Carmine de Venècia i els putti de bronze de la catedral de Siena 1497-99 Com a arquitecte participà en la construcció del Palazzo Ducale, a Urbino, i de les cases de les ciutats d’Ancona i Iesi El 1485 dirigí les obres de l’església de Madonna Calcinaio, a Cortona És autor d’un Trattato di architettura
Nikolaj Aleksandrovič Dobrol’ubov
Literatura
Comunicació
Crític, publicista i poeta rus.
Collaborà en la revista Sobremennik ‘El Contemporani’, dirigida per Černyševskij El 1860 anà a l’estranger, on es familiaritzà amb els moviments revolucionaris De concepcions liberals, evolucionà vers les idees democraticorevolucionàries del socialisme utòpic en defensa dels camperols oprimits Estudiava la història de la literatura com una mostra del procés històric en què el poble participa com més va més Els assaigs sobre Gončarov, Ostrovskij i Turgen'ev resten com a mostres clàssiques de la crítica literària russa Fou un dels qui marcaren el principi de les idees revolucionàries i…
Antonio Mira de Amescua
Teatre
Dramaturg andalús.
Fou sacerdot i ocupà els càrrecs de capellà reial de Granada, capellà de la cort i ardiaca de Guadix Influït per Lope de Vega, però amb pinzellades de l’ampullositat pròpia de Góngora, escriví un nombre elevat de comèdies, que hom sol dividir en religioses, com La mesonera del Cielo i El esclavo del demonio , històriques, com El ejemplo mayor de la desdicha i Obligar contra su sangre , i de costums, com La fénix de Salamanca i Lo que puede una sospecha També escriví actes sacramentals i poemes
escepticisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que considera la raó humana incapaç de conèixer la veritat.
L’escepticisme sorgí davant la varietat i contrarietat d’opinions sobre els mateixos problemes i com a reacció enfront del dogmatisme Des d’un punt de vista pràctic, representa una negativa a adherir-se a qualsevol opinió determinada i comporta l’adopció, com a única actitud, de l' epokhé L’escepticisme, com a doctrina, fou sistematitzat per primera vegada per Pirró d’Elis, i Arcesilau de Pítana, cap de l’Acadèmia, l’introduí en el platonisme Li donaren de nou un fort impuls Montaigne, al Renaixement, i més tard Hume i Kant
Claudi Arimany
Música
Flautista.
Alumne i posteriorment company als escenaris de tot el món de Jean-Pierre Rampal, que el veia com un dels millors flautistes de la seva generació i de qui és considerat hereu directe quant a estil interpretatiu i concepte musical La seva trajectòria com a solista l’ha portat a actuar amb importants formacions, com les orquestres Franz Liszt de Budapest, Filharmònica Txeca, Israel Sinfonietta, Ensemble Orchestral de París, Solistes de Zagreb, English Chamber, Amadeus Chamber i Berliner Kammerorchester Utilitza l’emblemàtica flauta d’or WSHaynes de J-PRampal
Hugh Leonard
Literatura
Pseudònim del dramaturg irlandès en llengua anglesa John Keyes Byrne.
Treballà com a funcionari mentre es dedicava al teatre d’afeccionats El 1962 obtingué el seu primer èxit amb Stephen D 1962, cosa que li permeté emigrar a Londres, on s’establí com a dramaturg i autor de guions televisius Autor molt prolífic, hom pot esmentar les obres The Patrick Pearse Motel 1971, Da 1973, guardonat amb un premi Tony, Dublin by Summer 1974 i Time Was 1976 Moltes de les seves obres tenen com a tema els seus conterranis, als quals fa blanc d’una àcida crítica
valència
Química
Poder o capacitat de combinació d’un element mesurat pel nombre d’àtoms d’hidrogen, d’un metall alcalí o de fluor, amb què es combina un àtom de l’esmentat element o pel qual pot ésser substituït en un compost.
Segons llur valència, els àtoms i els radicals es divideixen en univalents, bivalents, trivalents, quadrivalents , etc Tanmateix, el concepte de valència és poc clar i tendeix a ésser reemplaçat per d’altres, com ara el nombre d’oxidació, la covalència i el nombre de coordinació, més precisos i que fan referència a la natura de la unió química No obstant això, hom continua emprant el terme valència com a expressió general del poder de combinació dels elements o com a sinònim de qualsevol dels termes més precisos esmentats
blau de metilè
Biologia
Química
Substància cristal·lina de color verd fosc, amb lluïssor metàl·lica, soluble en aigua, alcohol i altres dissolvents.
Sota l’acció d’agents reductors perd el color i el recupera davant agents oxidants o per simple exposició a l’aire És emprat com a colorant vital en microscòpia i també com a indicador d’oxidoreducció, com a part d’alguns indicadors mixts de neutralització Té una certa acció antisèptica, i és emprat especialment en infeccions urinàries, puix que en tenyir l’orina dún color blau verdós dóna alhora una indicació de la permeabilitat renal també és emprat en forma de tocs en les afeccions bucls i faríngies
procaïna

fototeca.cat
©
Farmàcia
Química
Anestèsic local sintètic introduït el 1906 per Einhorn.
És un sòlid cristallí blanc que es fon a 60°C És sensible a la llum i a l’aire És soluble en alcohol i insoluble en l’aigua Forma un hidroclorur soluble en l’aigua i que es fon a 153-156°C Pot ésser obtingut, entre altres mètodes, per transesterificació del p -aminobenzoat de metil amb el 2- N , N -dietilaminoetanol La procaïna ha estat emprada com a anestèsic, com a retardant de l’excreció de la penicillina i en geriatria gerovital Presenta molt poca toxicitat i és coneguda comercialment com a novocaïna
tricloroetilè
Química
Hidrocarbur insaturat clorat.
És un líquid incolor no inflamable, ni explosiu, ni combustible, d’olor clorofòrmica, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb aigua, que té una densitat d’1,4642 i bull a 87°C Hom l’obté per tractament amb bases aquoses o per descomposició tèrmica del tetracloroetà Presenta una gran estabilitat química i una toxicitat moderada i és emprat fonamentalment en el desgreixatge de metalls, com a solvent d’extracció i tintoreria, com a refrigerant i fluid per a bescanvi de calor, com a fumigant i en síntesi orgànica