Resultats de la cerca

Com a artista, formà part del Grup Parpalló En un viatge a París ingressà al Partido Comunista de España  i, a partir d’aleshores, abandonà l’art i es dedicà a l’activisme polític antifranquista, subsistint gràcies a la feina en el negoci familiar Un dels principals dirigents comunistes al País Valencià, fou detingut diverses vegades i torturat per la policia Després del franquisme es distancià del PCE, en part pel seu valencianisme, i el 1984 fou un dels fundadors d’ Unitat del Poble Valencià Durant la Transició, la seva intervenció fou decisiva per al retorn del cartellista…

Planifica i executa la política esportiva de la Generalitat de Catalunya sota les directrius de la Secretaria General de l’Esport, i està adscrit al Departament de la Presidència Planifica i coordina els programes esportius de federacions, clubs i altres entitats esportives catalanes Impulsa les activitats d’esport federat, en especial les de tecnificació i d’alt rendiment, i les seleccions esportives catalanes Gestiona la xarxa d’equipaments esportius catalans, és seu del Registre d’Entitats Esportives, regula la inspecció esportiva i n’estableix el règim sancionador Té…

Creada per membres de les famílies adinerades de Reus provinents del clausurat Fomento de la Instrucción, fundat el 1841, i del Casino Reusense, una societat recreativa fundada el 1850 Des del 1920, l’entitat és propietària del Teatre Fortuny inaugurat el 1882, en el mateix edifici del qual hi ha la seu institucional, i també promogué la construcció del Teatre Circ 1920, ja desaparegut  Fundà una secció de tenis el 1921 després d’installar en el seu local d’estiu, el Teatre Circ, dues pistes de tenis de mides reglamentàries Organitzà campionats fins que el 1933 es…

Pianista amateur de sòlida formació musical, estudià a l’École Normale Supérieure de París i, més tard, fou professor de filosofia a la Sorbona Tot i que intentà ignorar dràsticament la tradició filosòfica i musical alemanya que considerà indissociable del des astrós episodi nacionalsocialista, els grans eixos del seu pensament i la forma de crítica musical que exercí, a mig camí entre l’anàlisi i la divagació poètica, són netament deutors del pensament d’autors romàntics com ara F von Schlegel i ETA Hoffmann D’acord amb la fragilitat dels seus objectes de meditació, els seus nombrosos…

Estudià a la Universitat de Viena i el 1922 començà a ensenyar filosofia del dret a Hamburg S’establí als Estats Units el 1938 i ingressà al Museu Fogg de la Universitat de Harvard, on romangué fins el 1941 Conservador de la collecció d’instruments al Museu Metropolitan de Nova York del 1941 al 1949, aquest any fou nomenat director de la collecció, càrrec que exercí fins el 1973 Com a musicòleg, s’interessà per diverses branques d’aquesta disciplina des de la història i l’estètica dels instruments fins a la iconografia i l’arqueologia musical del Renaixement El seu llibre Musical…

Estudià dret a la Universitat de Sant Petersburg i, després de la Primera Guerra Mundial, ingressà al Conservatori de Música d’aquesta ciutat, on realitzà estudis de violí i composició El 1920 obtingué la graduació i a partir d’aleshores exercí la docència a l’Escola Superior de Música de Tartu fins el 1940 Aquest darrer any es traslladà a Tallinn i ensenyà al conservatori de la ciutat fins a la seva mort Parallelament a la seva tasca docent es dedicà a la composició i se’l considera un dels pares del nacionalisme musical estonià En moltes de les seves composicions usà elements del folklore…

Nen prodigi, debutà com a concertista a sis anys La intervenció del príncep Poniatowski, conegut mecenes musical, feu possible el seu ingrés a l’Escola de Música Religiosa Niedermeyer de París En 1866-69 estudià al Conservatori de París, on guanyà successivament els primers premis de piano, harmonia, solfeig i orgue Entre el 1871 i el 1892 fou organista i mestre de capella de l’església parisenca de Sant Eugeni També fou director del Théâtre Ventadours i professor d’harmonia 1892-96 i de piano 1896-1901 al conservatori de la capital francesa Aconseguí un gran prestigi com a…

Fill d’un cònsol, començà els estudis de música molt aviat i a set anys guanyà el primer premi de piano del Conservatori de Música de Belgrad Posteriorment estudià amb Alfred Cortot a l’Escola Normal de Música de París i també amb Yvonne Lefébure i amb Marguerite Long al conservatori de la capital francesa, on obtingué un primer premi de piano el 1940 El 1943 fou guardonat en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano El compositor Pierre-Petit li dedicà el seu concert, que François estrenà el 1956 També fou actiu en el camp de la composició, al qual pertany el seu…

Amb una trajectòria artística vinculada en bona part a la del seu germà gran, el també pianista Aloys Kontarsky , dedicà una part important de la seva activitat concertística a la música contemporània Estudià piano a la Hochschule für Musik de Colònia amb Else Schmitz-Gohr i música de cambra amb el violoncellista Maurits Frank Des de la meitat de la dècada dels cinquanta i fins a la meitat dels setanta formà duet de piano amb el seu germà Aloys, amb el qual, el 1955, guanyà el primer premi del Concurs Internacional de la Ràdio Bavaresa, a Múnic Tots dos tingueren un…

Vida De jove marxà a Nova York, on acabà dirigint l’Hotel Plaza Tornà a Barcelona i es feu càrrec de l’Hotel Ritz i després del Ritz de Madrid Finançà una part de la primera i única producció del jove debutant Domènec Pruna, El Cafè de la Marina 1933-34, basat en la peça teatral de Josep Maria de Sagarra i realitzada en la doble versió catalana i castellana El seu nebot Joan Pere Montllor i Puigvert Barcelona 1919, fill del seu germà Salvador antiquari, arribà els EUA el 1937 i treballà a la Paramount Pictures al costat de Joan Ventura, com a traductor de films nord-…