Resultats de la cerca
Es mostren 119432 resultats
tutela
Dret civil
Poder atorgat per la llei a persones determinades (tutor), que té com a objecte la protecció i defensa dels menors d’edat orfes i dels incapacitats i de llur patrimoni.
Càrrec de dret privat la representació de l’incapaç es refereix només als seus drets civils, té un interès públic o general, que en fa l’exercici obligatori i gratuït Les funcions del tutor depenen del grau d’incapacitat del menor o incapaç, bé que generalment es refereixen al fet de tenir cura de l’incapaç i de la seva educació i protecció generals, a la seva representació en tots els actes civils i administratius que puguin afectar la seva persona i els seus béns La tutela pot ésser testamentària quan en el testament dels pares ja hi ha determinada la persona que…
dret
Dret
Sistema de normes que fixen i tutelen una determinada organització de les relacions socials i que tendeixen a evitar-ne la violació.
La força organitzada adopta la forma d’estat, el qual s’eleva per sobre de la societat tot adoptant un to d’imparcialitat i de neutralitat El dret expressat per la llei sembla ésser la lliure voluntat general de tota la societat però, de fet, la llei no expressa aquesta voluntat general, sinó les relacions econòmiques, polítiques i ideològiques L’estructura econòmica de la societat és constituïda per les forces productives i les relacions de producció, i és sobre aquesta base que s’aixeca la superestructura jurídica i política de la societat l’estat i les seves institucions Les relacions…
neoplatonisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que assolí el desenvolupament màxim als segles II-IV dC.
En la seva història hom distingeix tres èpoques la romana, representada per Plotí 204-270 i el seu deixeble i editor Porfiri la síria, a la qual pertanyen Jàmbic i Julià l’Apòstata i l’atenesa, centrada en les figures de Procle i Damasci Plotí, considerat el fundador de l’escola, presentà sempre el seu ensenyament com un comentari a la doctrina de Plató però, a través de les seves refutacions, exegesis o correccions, estructurà un pensament que era alhora una prolongació del platonisme i una creació autènticament seva La preocupació religiosa, que a partir del segle I aC es féu…
filiació
Etnologia
Dret civil
Lligam de parentiu que uneix un fill als seus pares.
Aquest lligam pot ésser per descendència patrilineal, és a dir, per línia masculina, o bé per descendència uterina o matrilineal, regulada per línia femenina En la primera, que és la més estesa en les diverses civilitzacions, els béns passen de pares a fills En la segona, pròpia de certs pobles primitius, el fill pertany a la mare i a la família d’aquesta, però els béns, que són sempre patrimoni de l’home, no els rep d’ella, sinó de l’oncle matern Hom distingeix la filiació natural de l’adoptiva i la matrimonial de la no matrimonial La legislació sobre filiació s’ha recollit totalment en el…
modista
Indumentària
Persona que té per ofici fer vestits i capells per a senyores.
Fins al final del segle XVIII el sastre era l’única persona que s’encarregava de la confecció de les peces Fins aleshores no es permetia que les dones exercissin en l’àmbit de la modisteria i s’apellava a raons morals a l’hora de prendre les mides o fer emproves i es considerava que no estava ben vist que als homes els vestís el sexe oposat Organitzats en gremi, els sastres controlaven i dirigien la producció de vestits Durant aquesta època encara no es pot documentar el mot sastressa , fet que condueix a pensar que probablement les dones no exerciren…
Corbera de la Ribera
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa estès des de la serra de Corbera (el Cavall Bernat, 584 m alt.) fins a la plana al·luvial quaternària de la dreta del Xúquer, regada per la séquia de Corbera o dels Quatre Pobles (Corbera, Fortaleny, Polinyà i Riola), que aprofita l’aigua del Xúquer.
Els escorredors d’aquesta séquia formen l’anomenat riu de Corbera , el qual desguassa a mar a través de l’estany Gran o estany de Corbera , al sud de Cullera Una gran part del terme és situada en aquesta plana i en el limitat raiguer de la serra La zona muntanyosa no conreada pins i matollar ocupa unes 500 ha L’agricultura és gairebé exclusivament de regadiu 1 340 ha, de les quals 837 aprofiten l’aigua del subsol, i 503, de la séquia El secà es limita a 100 ha El conreu dominant, base de l’economia, és el taronger 774 ha, a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, de…
tipus
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les peces, generalment de metall d’impremta, foses en forma de paral·lelepípede de base rectangular, que porten en relleu, en una de llurs bases, una lletra o un signe i que, posades les unes al costat de les altres, adequadament ordenades, formen el motlle o la forma d’allò que hom vol imprimir.
La forma parallelepipèdica del tipus és trencada per diversos ressalts i fenedures, com el relleu de la lletra o del signe anomenat ull , l’altura que sobresurt i les entalles, algunes de les quals, els crans , permeten la ràpida identificació de la família a què correspon la lletra del tipus i la seva orientació en la composició, mentre que d’altres —l’entalla feta a la base oposada a l’ull— faciliten la collocació del tipus en el componedor El parallelepípede que sosté l’ull és anomenat arbre , i també és anomenada així la seva altura, la qual, juntament amb el cos —dimensió de la base…
Oligocè
Geologia
Última sèrie o època del Terciari inferior, compresa entre l’Eocè i el Miocè.
Juntament amb l’Eocè es caracteritza per la presència abundant de nummulits Hi predominen els materials detrítics amb abundància de trams argilosos Hi ha també calcàries lacustres i evaporites Als Països Catalans és regressiu i està mal caracteritzat L’època oligocena ha durat, com a màxim, dels 38 als 24,6 milions d’anys, i la seva divisió en estatges és força discutida, així com els seus límits concrets Es divideix actualment en dos estatges Estampià i Catià A part alguns grups de foraminífers que permeten de definir bé l’Oligocè, com és ara les lepidociclines i alguns nummulits i…
meteorit

El meteorit Hoba, convertit en monument nacional de Namíbia
Giraud Patrick, llicència GNU
Astronomia
Sòlid del medi interplanetari, generalment petit, que penetra en l’atmosfera de la Terra i n’ateny la superfície.
Els meteorits penetren en l’atmosfera terrestre a una gran velocitat d’11 a 74 km/s En travessar-la, s’escalfen a causa del fregament amb l’aire les molècules d’aire absorbeixen part de la calor que desprèn el meteorit i passen a un estat excitat o bé s’ionitzen Atès que l’estat excitat és molt inestable, les molècules d’aire tendeixen a tornar a llur estat fonamental és a dir, a l’estat de menor energia i, en fer-ho, emeten llum visible D’aquesta manera, la trajectòria del meteorit és delatada pel traç lluminós visible especialment de nit emès pel deixant de molècules excitades que origina…
mitosi

Esquema de la divisió cel·lular per mitosi
© Fototeca.cat
Biologia
Procés de divisió de les cèl·lules somàtiques dels eucariotes, que consisteix, fonamentalment, en una divisió longitudinal dels cromosomes i en una divisió del citoplasma.
Aquest procés dóna com a resultat la constitució de dues cèllules filles En la mitosi hom pot distingir la profase, la metafase, l’anafase i la telofase En la profase el material genètic s’enrotlla i pren consistència en els cromosomes, que es fan visibles al microscopi La membrana nuclear comença a esmicolar-se Entre els dos centríols, que s’han duplicat durant la interfase prèvia a la mitosi, s’agrupen una colla de fibres, que formen el fus acromàtic Cap a la fi de la profase desapareix el nuclèol Durant la metafase cada centròmer s’uneix a una fibra del fus, i els cromosomes,…