Resultats de la cerca

En aquest indret, a l’antic lloc de can Blau, fou construïda l’església de la Mare de Déu de la Soledat la imatge desaparegué el 1835 per una comunitat de mínims que fundaren el 1582, de manera estable, el primer convent mallorquí de l’orde, després de diversos intents entre els quals, a Sant Nicolau de Portopí traslladats el 1585 a l’interior de la ciutat, hi retornaren el 1596 i hi restaren fins el 1682, que es traslladaren, definitivament, a Santa Maria del Camí, on fundaren un convent amb la mateixa advocació L’església esdevingué filial de la parròquia de Santa Eulària de Mallorca i…

És situat a la ribera de l’Isàvena el riu travessa el terme de N a S pel sector occidental Hi ha la capella de Sant Llorenç del Pont Fins el 1980, que el terme de Serradui fou annexat al municipi d'Isàvena, aquest nucli fou un barri, anomenat el Pont de Serradui per la seva proximitat al pont que comunicava el municipi amb la riba dreta de l'Isàvena, on es concentrava la major part de la població del poble i cap municipal de Serradui, actualment conegut amb el nom del Barri L'antic terme de Serradui és accidentat també pels vessants de la serra del Cis tossal del Cis, 1759 m alt roca Cirera,…

En aquest lloc, a la confluència del riu de Bellera i el Flamisell, hi hagué amb anterioritat al segle IX un monestir de tradició visigòtica dedicat a santa Grata, d’on ha derivat el nom de Senterada Després d’un quant temps d’abandonament, el bisbe Possidoni d’Urgell hi fundà, poc abans del 814, una nova casa monàstica dedicada a santa Maria Santa Maria de Senterada , a la qual sotmeté la cella o petit monestir de Sant Fruitós de Balestui Un privilegi de Lluís el Piadós, del 823, concedia la immunitat a la nova casa i hi confirmà la regla de sant Benet, però els bisbes d’Urgell continuaven…

El santuari existia ja el 1234 i fou molt popular a partir del s XIII Segons una tradició, hi féu penitència sant Magí, un màrtir tarragoní de vida i existència llegendàries El 1603 el santuari fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi fundaren un convent de cinc membres, els quals tenien cura del santuari i fomentaren la devoció i el culte del lloc amb la construcció de la capella de les Fonts, al centre de la vall, que, segons tradició, féu brollar sant Magí per calmar la set dels seus perseguidors, i les veïnes capelles de Sant Domènec i la Salut, que,…

Aquest territori és dominat pel puig d'Olorda, on s’alçava el castell d’Olorda El poblament és disseminat i centrat en l’església parroquial de Santa Creu, esmentada ja el 1066 El lloc fou donat el 1147 al monestir de Sant Cugat del Vallès Dins el seu terme existí, des d’abans del 1202, el monestir cistercenc de Valldonzella, traslladat el 1263 al pla de Barcelona les abadesses conservaren el dret de presentació de la parròquia fins el 1608 El castell d’Olorda comprenia al segle XIV les parròquies de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera de la de Santa Creu depenia…

El pla de la Perxa és una dovella enfonsada respecte a les dues alineacions axials pirinenques la del Carlit i el roc de la Calm al N, i la del Puigmal al S El sòcol paleozoic que és el pla apareix recobert en part del cantó cerdà pel neozoic lacustre Hi neix la Tet, que per un llindar comunica amb el Capcir, superfície d’erosió similar però també afluents del Segre, com el riu d’Angost, format pels d’Eina i Bolquera, i el de Jardó La importància estratègica del coll de la Perxa, només superada pels colls de l’Empordà en les comunicacions pirinenques, ve del fet que és el més baix a ponent…

El seu origen sembla posterior al 1165 és esmentat ja el 1200 Una llegenda tardana atribueix a un pastor la troballa de la imatge Des del seu origen fou servit per donades, reemplaçades el 1615 per una família d’ermitans Fracassaren dos intents de crear-hi un priorat canonical el 1384 i el 1546 El santuari és format per un conjunt d’edificacions església, porxo, casa de l’ermità, cavallerisses i altres dependències construïdes en gran part al s XVI, bé que l’església té una part dels s XIII i XIV i fou ampliada en 1739-46 amb una capella i un cambril barrocs dedicats a la Mare de…

El terme és de reduïdes proporcions El riu entra engorjat al sector NW, prop de la presa del pantà d’El Regajo les fonts hi són abundants cal destacar la font de l’Esperança, i permeten el regadiu d’unes 120 ha llegums i arbres fruiters sobretot El secà 350 ha és ocupat per vinya i oliveres El 27% de la població activa es dedica a l’agricultura, el 15% a la indústria fàbrica de rajoles i el 40% als serveis La tradicional activitat balneària són nombroses les fonts mineromedicinals ha perdurat en l’estiueig de famílies de la ciutat de València, viu ja al començament del s XX als…

La importància d’aquest jaciment rau en el fet que no sols s’han preservat organismes amb parts esquelètiques dures, sinó també molts altres organismes de cos tou dels quals no es tenia notícia Fou descobert pel paleontòleg nord-americà Charles DWalcott, de la Smithsonian Institution, l’any 1909, i ha lliurat restes de fins a vuit tipus nous d’organismes i nombrosos tipus d’artròpodes fins llavors desconeguts, com els enigmàtics Opabinia i Anomalocaris Juntament amb ells, es troben membres de grups d’invertebrats primitius encara existents, com els priapúlids i els onicòfors La preservació…

L’església fou erigida per Guillem Bernat d’Òdena, senyor del veí castell d’Arraona, el qual la feu consagrar l’any 1076 i la cedí tot seguit a la canonja catedralícia de Barcelona poc després el fundador o el seu fill la donà al monestir de Santa Maria de l’Estany, igual com havia fet amb Sant Pere dels Arquells Segarra L’Estany, després de certes qüestions amb el bisbe de Barcelona resoltes el 1185, hi fundà un priorat o prepositura que ja es trobava en funcionament el 1192 La vila de Sabadell nasqué i es desenvolupà entorn d’aquest priorat de Sant Salvador per això s’hi…