Resultats de la cerca
Es mostren 27740 resultats
Falset

Restes del castell de Falset
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Priorat.
Situació i presentació Situat a la part meridional de la comarca, és envoltat pels de Pradell de la Teixeta E, Porrera NE, Gratallops NW, Bellmunt del Priorat W, el Masroig SW i Marçà S, tots del Priorat Es troba a la zona de contacte del Priorat històric i geogràfic, a l’anomenat Baix Priorat, a la fossa secundària de Falset, que conforma la Serralada Prelitoral, al centre de la conca del riu de Siurana El drenen els barrancs d’Aiguassals, de la Fuina, de l’Olla, de les Aloses, de Barretet, de la Font Vella, de la Vall de la Pistola i de la Vall de la Sardana Les característiques de rerepaís…
Alonso de Plaja
Música
Compositor possiblement d’origen castellà, actiu cap al 1500.
No se sap gairebé res sobre la seva trajectòria biogràfica Tot i que no s’ha conservat cap document que acrediti el seu pas per les capelles musicals de les corones de Castella o Aragó, algunes obres seves apareixen en fonts manuscrites al costat de composicions d’altres autors que tradicionalment s’han identificat com procedents d’aquests importants focus musicals En un manuscrit de la Biblioteca de l’Orfeó Català hi apareixen un kírie i un glòria d’una missa a tres veus conservada incompleta i un Regina Coeli , també a tres veus, atribuïts a Plaja El seu estil és molt proper al…
Guinea
Regió
Regió litoral d’Àfrica, compresa entre el cap Verd i cap López, que voreja el golf de Guinea.
D’W a E hom distingeix diverses unitats de relleu La Guinea mitjana, amb altiplans gresosos que culminen al mont Loura 1537 m al NE La Guinea forestal Sierra Leone, Libèria, o de la Costa d’Ivori, de relleus de planes i altiplans graonats dominats per alts relleus que culminen al Fon 1656 m i Nimba 1752 m El conjunt d’aquests massissos que s’alineen del NW al SE rep el nom de Dorsal Guineana El tercer sector és una regió de planes i baixos altiplans on els únics relleus importants són a Ghana i Costa d’Ivori L’últim sector és la Nigèria central i oriental, on sobre el sòcol antic s’alcen…
Aḥmad al-Šarīf
Història
Política
Cap dels sanussi (1902-18), net del fundador d’aquesta secta.
El 1911 establí relacions amb els turcs i durant la Primera Guerra Mundial es posà a llur costat i lluità contra els britànics a Egipte, però cap al final hagué de fugir i es refugià a Odessa Treballà a favor del panislamisme a Ankara 1921
Jordi I de Sèrbia
Història
Príncep de Sèrbia (1804-13) i cap de la dinastia Karagjorgević.
Sotsoficial d’un cos de voluntaris, fou elegit cap suprem de l’assemblea d’Arašac 1804 Proclamat príncep hereu 1808, el tsar de Rússia li féu costat, però l’abandonà després En produir-se la invasió turca es refugià a Àustria 1813 Morí assassinat
Rafael Casanova i Comes
Monument a Rafael Casanova i Comes, a Barcelona, obra de Rossend Nobas
© Fototeca.cat
Història
Darrer conseller en cap de la ciutat de Barcelona (1713-14).
Fill de Rafael Casanova i Solà, propietari rural, natural de Moià, i de Maria Comes i Sors, nascuda a Granollers El pare ocupà diferents càrrecs a la seva vila nadiua cap del sometent, conseller, sotsveguer i, finalment, batlle Rafael Casanova cursà estudis de filosofia i dret civil i canònic a la Universitat de Barcelona, on obtingué la titulació de doctor Essent resident a la Ciutat Comtal, es casà, el dia 22 de juliol de 1696, amb Maria Bosch i Barba, filla d’una casa benestant de Sant Boi de Llobregat i vídua de Josep Campllonch i Puig, doctor en medicina El matrimoni tingué quatre fills…
Josep Maria Ventura i Casas
Música
Compositor popular i cap de cobla català.
Vida Fou el principal impulsor de la sardana llarga o sardana moderna El seu pare, militar, havia estat destinat a Alcalá la Real, d’on la família retornà a Roses al cap d’un parell d’anys del naixement de Pep Després d’una infantesa poc afortunada, el 1830 anà a Figueres a fer d’aprenent de sastre calceter amb Joan Llandrich, capità reialista i cap de cobla, que també l’inicià en la música, per a la qual manifestà ben aviat un talent excepcional Els anys quaranta del segle XIX, Pep Ventura era ja capdavanter de la cobla que es convertí en la més prestigiosa de la…
Vilauba

Vista aèria de la vil·la romana de Vilauba, jaciment rural abandonat cap a mitjans del segle VII
© Fototeca.cat
Vil·la rústica romanovisigoda que es troba al terme de Camós (Pla de l’Estany), a un km i mig de Banyoles, a la dreta de la carretera que duu a Pujarnol, al SW del llac de Banyoles.
Era coneguda des de l’any 1932, quan fou oberta la carretera que la tallà pel mig Foren realitzats llavors treballs de recuperació de materials arqueològics a càrrec de JButinyà i RAlsius, estudiosos de Banyoles El 1978, JTarrús i JMNolla, arqueòlegs, reiniciaren l’excavació del camp baix de la villa i localitzaren una habitació gran, de 7 × 8 m 2 , amb estructures de conducció d’aigua, i materials arqueològics del s I aC al III dC A partir del 1979 hom prosseguí les excavacions, al camp alt, amb la collaboració de professors i estudiants catalans i anglesos El 1982, l’àrea excavada al camp…
Mestre de la Seu d’Urgell

Sant Jeroni penitent (cap al 1495)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom amb què es coneix un pintor anònim de les acaballes del segle XV, autor de les teles de l’orgue de la Seu d’Urgell i del retaule de Sant Jeroni a Puigcerdà, avui al Museu d’Art de Catalunya, a Barcelona.
Aquestes obres es troben a mig camí entre el corrent flamenc, demostrat en el minuciós tractament de totes les parts, i la influència italiana, palesa en l’incipient naturalisme i la creació d’atmosfera al paisatge Hom l’ha volgut identificar —sense que hagi pogut ésser demostrat— amb Roderic Valdevells, domiciliat a Barcelona el 1498, pintor de la casa del bisbe d’Urgell Pere de Cardona, i amb Roderic de Bielsa, que pintà set estudis al costat de la casa del bisbe També se suposa que aquests dos noms poden correspondre a la mateixa persona Darrerament hom ha assenyalat les estretes relacions…
pedió
Mineralogia i petrografia
Forma cristal·lina de la classe pedial que pertany al sistema triclínic i no té cap centre de simetria; per això no hi ha cap cara que en tingui d’equivalents.
Aquests cristalls són limitats per cares singulars i sense que, de vegades, n'hi hagi cap de parallela
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina