Resultats de la cerca

Arrelat en la necessària recerca, després de la Revolució Francesa, d’una alternativa cristiana enfront dels corrents socialistes l’expressió “catolicisme social” s’encunyà als voltants del 1890, en plena desclosa del moviment obrer, amb els seus sindicats i partits influïts pel marxisme, fou un corrent assistencialista i paternalista, nascut a Bèlgica congrés de Malines, 1863-64, i en foren principals protagonistes Kettler a Alemanya, Manning a Anglaterra, i Taparelli d’Argelio a Itàlia En formen també part els cercles catòlics obrers O Harmel, compost d’obrers i patrons 1871, els cercles d’…

Vida i obra Estudià magisteri a Saragossa i exercí alguns anys l’ensenyament a la seva vila natal Atret des de ben jove per la literatura i el dibuix, anà a Barcelona, on treballà en feines editorials A l’editorial Montaner i Simon coincidí amb l’escriptor Pere Calders, de qui rebé un reconegut mestratge literari La seva obra s’inicià amb els llibres de narracions Històries de la mà esquerra 1973, premi Joan Santamaria 1971, que, ampliat amb nous relats, es reedità l’any 1981 amb el títol Històries de la mà esquerra i altres narracions , prologat per Pere Calders, i amb El cafè de la granota…

Passà a Barcelona, on els seus membres foren ciutadans honrats i cavallers des del començament del s XIV Tingueren repetidament —fins al primer terç del s XVI— els càrrecs de batlle, síndic de la ciutat, conseller, mostassaf, cònsol de mar, diputat i oïdor de comptes Uns Desplà tal vegada els mateixos d’Alella foren senyors de la casa Desplà a Sant Gervasi de Cassoles Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Joan Desplà , doctor en lleis, que fou pare de Joan Desplà mort abans del 1441, tresorer del rei, que no tingué successió de la seva muller, Elionor de Sacirera morta el 1441 A la…

De la reforma del 1978 a l’aprovació de la Constitució Andorrana Després de la reforma del 1978, el componien 28 consellers, quatre per cada parròquia, elegits per sufragi universal, i llur mandat durava 4 anys Les seves reunions ordinàries —quatre d’anuals— i extraordinàries eren convocades pels síndics Davant seu prestaven jurament els coprínceps, els veguers, els batlles i el jutge d’apellacions, que tenien cura de fer observar els privilegis, els usos i els costums de les Valls Li pertocava de nomenar la sindicatura, el secretari general, el nunci, els raonadors i els altres càrrecs…

El premi no té dotació econòmica Relació de guardonats 1956 Final del laberint de Salvador Espriu 1957 Barcelona de Josep Pla 1958 Absència de Josep Carner 1959 Els primers comtes catalans de Ramon d’Abadal 1960 És a dir de Clementina Arderiu 1961 Onze Nadals i un Cap d’Any de JV Foix 1962 Vacances pagades de Joan Oliver 1963 Nosaltres els valencians de Joan Fuster 1964 Maragall i la Setmana Tràgica de Josep Benet 1965 La cultura catalana del Renaixement a la Decadència de Jordi Rubió 1966 Cendra per Martina de Manuel de Pedrolo 1967 Teoria dels cossos de Gabriel Ferrater 1968…

Estudià a la Central School of Speech and Drama l’any 1954, i debutà en el teatre el 1958 En pocs anys esdevingué una de les joves actrius més celebrades de l’escena anglesa, i el 1961 ingressà a la Royal Shakespeare Company Debutà en el cinema amb Morgan, a Suitable Case for Treatment 1966, premi a la millor actriu principal al Festival de Canes, de Karel Reisz, el qual la tornà a dirigir en l’esplèndida creació d’ Isadora 1968, film amb el qual tornà a guanyar a Canes Entre aquests dos films, actuà també a Camelot 1967, de Joshua Logan Posteriorment protagonitzà, entre d’altres, Mary, Queen…

Feu els estudis eclesiàstics al seminari de Mallorca i es llicencià en teologia 1963 a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma S’especialitzà en litúrgia a l’Ateneu Anselmià de la mateixa ciutat 1963-65 Ordenat sacerdot el 1962, des del 1970 fou professor de teologia sacramental i litúrgica del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca —que dirigí entre el 1984 i el 1990— i de l’Escola Universitària Alberta Giménez des del 1975 Fou coordinador de l’àmbit religiós a les Illes Balears del Congrés de Cultura Catalana, i membre de la Comissió Interdiocesana per a la Versió dels Textos Litúrgics…

Malgrat la possible existència d’un castell sarraí a la vila que avui coneixem amb el nom delaPobladeMafumet, hom descarta la pretesa localització llegendària d’un castell de grans proporcions en aquest indret un castell que segons la tradició rondallística seria fortíssim, inexpugnable i gaudiria de grans jardins És evident, però, la relació entre la vila i la dominació sarraïna, no sols per les troballes…

Vida Es formà musicalment amb Josep Poch, Carles Guinovart i Josep Soler, i també realitzà estudis de matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona Interessat per la música electroacústica i les seves tècniques, fou deixeble de Gabriel Brncic al laboratori Phonos de Barcelona L’exposició Espais sonors 1975 a la Sala Tres de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell fou el punt de partida d’una carrera que no es vol limitar al fet musical, sinó que vol englobar també les arts plàstiques i la literatura Així, el mateix any realitzà els 14 poemes sonors sobre 14 poemes visuals de…

Vida Format en el si d’una família de músics, rebé la primera formació musical de la seva mare, Trinidad Bidaola solfeig i piano Estudià harmonia a Madrid amb Valentín Arín, i posteriorment a Bilbao amb José Sáinz Basabé El 1904 es traslladà a la Schola Cantorum de París, on estudià orgue amb A Decaux i composició amb A Sérieyx El 1906 fou deixeble de Joseph Jongen a Lieja, i el 1910 anà a Colònia per a estudiar instrumentació amb O Neitzel De retorn al País Basc, fou organista de diferents esglésies de Bilbao, i el 1911 assumí la direcció de la Sociedad Coral de Bilbao, amb la qual estrenà…