Resultats de la cerca
Es mostren 2016 resultats
Pere de Vilaragut i de Boïl
Història
Noble, fill de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià.
Prengué part molt activa en les bandositats de la seva família contra els Riu-sec i d’altres 1379, i hagué de partir de València Signada la pau i treva 1382, succeí Guillem de Montcada com a senyor d’Almedíxer 1386 Fou camarlenc de Martí I de Catalunya-Aragó Lluità, per mar, contra els sarraïns del nord d’Àfrica 1399, i capitanejà un altre bàndol contra els Centelles i els Soler 1405-12, però es manifestà ben disposat per a la pau Partidari de Jaume d’Urgell, no acatà les treves de València Fou empresonat, i el rei el féu alliberar 1413 Al seu palau de València fou celebrat el matrimoni del…
Ignasi Valls
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Gravador i argenter.
Gravador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fou un dels més actius de la ciutat i un dels pocs a treballar també la fusta Collaborà en la illustració de la quasi totalitat d’obres d’ensenyament editades pels ordes religiosos barcelonins Entre les moltes làmines que gravà hi ha la de la Proclamació de Ferran VI 1746, amb dibuix de Manuel Vinyals, altres sobre dibuixos de Joan Pau Canals i Martí 1759, i diverses per als germans Francesc El príncep de Viana , 1756 túmul de les exèquies de la reina Amàlia, 1761 etc i Manuel Tremulles entre les quals l’acció de la Junta de…
Imre Thököly

Imre Thököly
© Fototeca.cat
Història
Patriota hongarès.
Es distingí en la lluita per la independència contra Àustria El 1678 es posà al capdavant d’un exèrcit, constituït per refugiats residents a Transsilvània, que aconseguí d’ocupar el nord d’Hongria Ajudat per Turquia, en guerra amb l’emperador Leopold I, vencé els austríacs 1681 Es casà amb Ilona Zrínyi, vídua de Francesc I Rákóczy Després de la desfeta turca a Viena 1683, es deteriorà la seva posició i el 1685 fou empresonat pels turcs, que sospitaven tractes secrets entre ell i Leopold I Alliberat el 1688, el soldà li forní un exèrcit de 9 000 homes, que no obtingué, però, suport de la…
Guerau de Doni
Economia
Mercader.
Es dedicà al comerç de teixits amb els ports tirrènics Agent banquer de la cort de Martí I de Catalunya-Aragó, administrà els diners per a la campanya de Sardenya, en la qual participà personalment a la batalla d’Asinara i a Sanluri 1409 Fou recompensat amb la donació en feu de les viles sardes de Mara, Tuili i Gesturi per part de Martí el Jove A la mort d’aquest, Martí I li encarregà l’organització dels funerals i la recerca d’informació sobre les relacions amoroses del príncep amb l’anomenada bella de Sanluri Per un préstec a Ferran I, obtingué l’exempció de duana i grans…
Valentí Gómez i Oliver
Literatura catalana
Poeta, narrador, traductor i crític.
Professor universitari i director de l’Observatori Europeu de Televisió Infantil Com a poeta són destacables els tres reculls de plantejament temàtic i formal original Selva endins 1993, XLIX sonets d’amor i contracant amorós 1997 i La realitat poètica un any voltant pel món 2000 L’any 1993 aparegué la versió catalana de la seva única novella, L’ull del faraó , publicada originalment en italià i escrita en collaboració amb l’egiptòleg, príncep Boris de Rachelwiltz En narrativa ha publicat Invocacions 2007, amb Miquel de Palol Resident a Itàlia des del 1960, és autor de dues…
Alexander von Bach
Història
Polític conservador austríac.
En esclatar la revolució del 1848 fou elegit membre de l’assemblea constituent i, més tard, ministre de justícia perseguit per la nova insurrecció del 6 d’octubre, es presentà a l’emperador a Olmütz Olomouc i formà part del govern de resistència del príncep Schwarzenberg com a ministre de justícia i com a ministre de l’interior La seva política esdevingué cada cop més conservadora i partidària de la centralització i germanització de l’imperi sistema de Bach , acompanyada d’algunes reformes socials Malgrat la confiança de l’emperador i de l’avantatjós concordat amb la Santa Seu…
Edmond Solanas Pierre

Edmond Solanas Pierre
REIAL FEDERACIÓ ESPANYOLA DE VOLEIBOL
Voleibol
Jugador de voleibol.
Atacant, vestí la samarreta de l’Hispano Francès fins el 1996, que fitxà per l’Associació Esportiva l’Hospitalet El 1998 aconseguí l’ascens a la màxima categoria, en la qual també competí amb el Club Voleivol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona El 2005 fitxà pel Volley Lleida, amb el qual també assolí l’ascens a la Superlliga El 2008 es quedà sense equip per la renúncia del Volley Lleida i un any més tard fitxà pel CV Eivissa com a reforç en la fase d’ascens a primera estatal Amb l’equip balear guanyà una Copa del Príncep, un subcampionat de la Superlliga 2 2012 i un ascens a la…
Cándido Antonio Sibilio Hughes

Cándido Antonio Sibilio Hughes
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ – ARXIU CONDE RAMOS
Basquetbol
Jugador de basquetbol conegut com Chicho Sibilio.
Aler, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1976-89 després de la seva participació amb la selecció dominicana en un torneig amistós a l’Hospitalet de Llobregat Amb el Barça guanyà cinc Lligues 1981, 1983, 1987, 1988, 1989, vuit Copes del Rei 1978-83, 1987, 1988, una Copa Príncep d’Astúries 1988, dues Recopes d’Europa 1985, 1986, una Copa Korac 1987 i un Mundial de clubs 1985 L’any 1993 es retirà com el primer jugador de l’ACB que anotà més de 650 triples i més de 6000 punts Després de la seva nacionalització com a espanyol, disputà 87 partits amb la selecció estatal i participà en dos…
Tomàs Jofresa Prats

Tomàs Jofresa Prats
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
S’inicià a l’Escola Pia de Barcelona i el 1983 passà al Joventut de Badalona, club on jugà fins el 1996, passant per tots els equips de les categories de promoció Debutà amb el primer equip la temporada 1987-88 Guanyà dues Lligues ACB 1991, 1992, una Eurolliga 1994 i una Copa Príncep d’Astúries 1991 Posteriorment jugà al Club Bàsquet Màlaga 1996-97 i als clubs CB Granada 1997-98, Benetton de Treviso italià 1998-99, amb el qual guanyà la Copa Saporta, CB Gijón 1999-2001 i CB Sant Josep de Girona 2001-02 Finalitzà la seva carrera la temporada 2002-03 jugant al Panellinios grec i el…
duc
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és normalment per damunt del de marquès i per sota del de príncep (excepte a Itàlia i a Alemanya, on generalment és més un duc que un príncep).
A Anglaterra el primer títol de duc Cornualla fou concedit el 1333, o 1337, a Portugal el 1415 Coïmbra, a Escòcia el 1398 Rothesay, a Castella el 1371 Molina i Sòria, suprimit aviat i el 1423 Arjona i a Aragó el 1483 Híxar Als Països Catalans, fou concedit, molt escaridament, a partir del segle XIV, a membres de la família reial duc de Girona el 1351, de Montblanc el 1387, de Gandia el 1399, de Vilafermosa el 1464 i de Sogorb el 1476, i àdhuc de Villena el 1420, a Castella i a grans magnats relacionats familiarment amb la casa reial a més del duc d’Híxar, a Aragó, els de Cardona el 1491,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina