Resultats de la cerca

Rival de la família zegrita intervingué repetidament en les lluites interiors del regne nassarita de Granada segle XV Una llegenda atribueix a Boabdil l’assassinat de 36 membres d’aquesta família a la sala dels Abenserraigs de l’Alhambra granadina Chateaubriand, entre d’altres escriptors, s’hi inspirà en la seva narració Aventures du dernier Abencérage 1826

Descendent de jueus conversos, fou acusat de judaïtzant 1486 Doctor en drets civil i canònic, Bardaixí es defensà bé i recorregué a la Santa Seu El papa excomunicà l’inquisidor 1487 Tanmateix, preferí d’escapar-se cap a França Posteriorment s’establí al regne de Nàpols, on serví alhora els reis de Nàpols i Ferran II de Catalunya-Aragó

Partí a la primera croada amb els seus cosins Jofre de Bouillon i Balduí succeí aquest darrer en el comtat d’Edessa 1100-18 i en el regne de Jerusalem 1118-31 Fou fet presoner pels turcs el 1104, i del 1123 al 1124 socorregué el principat d’Antioquia i n'assumí la regència en circumstàncies difícils

Fill de Francesc de Borja i de Centelles, duc de Gandia Canonge de València 1586, fou vicari general de la diòcesi a la mort de l’arquebisbe Juan de Ribera 1611 A Mallorca, d’on fou designat governador 1628-29, fomentà les obres de fortificació i posà la ciutat i el regne sota el patronatge de la Puríssima Concepció

Ordinàriament hom la representa amb els dos travessers situats a igual distància dels extrems del pal Fou símbol de la França lliure i del partit gaullista, i havia estat un badge dels ducs de Lorena des de Renat I, rei titular de Nàpols i amb pretensions al regne d’Hongria, a l’escut del qual país figurava aquesta creu

Fill i successor de Roberto Orsini Molt addicte a Alfons el Magnànim, aquest li concedí el principat de Salern 1438, el feu mestre justicier del regne de Nàpols i el casà —ja vidu d’Isabella Caracciolo— el 1438 amb Elionor d’Urgell , filla del comte Jaume II el Dissortat , dotada pel rei amb el ducat d’Anolfi

No és obra del temps de Vamba s VII, sinó de la fi del s XI Les delimitacions dels bisbats dels Països Catalans són totes arbitràries i irrecognoscibles Això no obstant, la Divisió fou allegada el 1239 en el plet entre Tarragona i Toledo referent als drets sobre l’arxidiòcesi de València arran de la conquesta cristiana del regne

Àustria entrebancà aquesta creació, tement, com de fet ocorregué, que la unitat econòmica propugnada per Prússia comportaria l’hegemonia d’aquest regne sobre Alemanya El Zollverein transformà Alemanya, ja a la darreria del s XIX, en la primera potència industrial de l’Europa continental El gran propagandista d’aquesta unitat duanera fou l’economista Friedrich List

Establia un nou repartiment de Navarra entre aquests dos monarques i també la delimitació de les zones atribuïdes a cadascun en la futura conquesta L’acord atribuïa als catalans la zona del País Valencià i gairebé tot el regne de Múrcia, llevat de Llorca i Vera, amb llurs castells, però mantenia el vassallatge dels catalans a Castella

Fill d’Èdip i de Jocasta, germà d’Etèocles, la rivalitat amb ell —fruit de la maledicció del pare— desencadenà la guerra dels Set contra Tebes, ja que, havent estat pactada entre els dos germans una alternança anual en el govern, Etèocles expulsà Polinices del regne Finalment, ambdós s’enfrontaren en un combat i s’occiren mútuament