Resultats de la cerca
Es mostren 2489 resultats
amalgama
Tecnologia
Aliatge de mercuri i un o altres metalls més.
El ferro, el cobalt i el níquel no s’amalgamen directament, i el platí ho fa amb dificultat, però tots els altres metalls corrents es dissolen en major o menor quantitat en el mercuri i molts d’ells or, argent, coure, estany, cadmi, zinc, sodi, etc es dissolen àdhuc en fred Les amalgames poden ésser sòlides o líquides i consisteixen en solucions del metall amalgamat o en solucions d’un compost definit entre aquest metall i el mercuri són preparades, bé partint d’una de les seves sals que hom tracta amb amalgama de sodi o que hom electrolitza amb càtode de mercuri Totes les amalgames es…
Xavier Miserachs i Ribalta
Fotografia
Fotògraf.
Feu estudis de medicina Exposa a Barcelona des del 1956 Publicà Barcelona, blanc i negre 1964 dins un objectivisme ambiental que defuig la retòrica expressionista, i Costa Brava show 1966, i illustrà, amb retrats espontanis, les Conversaciones en Cataluña 1966 de Salvador Pàniker, Los cachorros 1967 de M Vargas Llosa, El arte prerrománico asturiano 1967, Andalucía Barroca 1978, Catalunya des del mar i Catalunya a vol d’ocell 1982 i 1985 texts de C Barral, Barcelona a vol d’ocell 1987, text de M Roig i L’Empordà 1997, amb text d’A Puigverd, etc El 1992 feu a Barcelona la seva…
Imma Bellafont
Política
Nom pel qual és coneguda la llibretera i activista cultural Immaculada Bellafont i Senties.
El dia de Sant Jordi de 1976 obrí amb altres socis la llibreria La Tralla, a Vic, que, a més de la difusió i venda de llibres, ha esdevingut un dels principals dinamitzadors de la vida cultural de la ciutat i de la comarca d’Osona Entre altres actes, s’hi celebren colloquis i conferències, i a l’inici acollí una galeria que introduí a Vic l’art d’avantguarda El 2006 obrí una llibreria a Ripoll Al juny del 2013 cedí la propietat i la direcció de la llibreria a Oriol Roig Presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya 2006-10, ha estat guardonada amb el Premio Nacional del Ministeri de Cultura…
Judith Colell i Pallarès

Judith Colell i Pallarès
© Festival de Cinema de Sant Sebastià
Cinematografia
Directora, guionista i productora cinematogràfica.
El 1991 debutà com a directora i guionista amb el curtmetratge Clara Foc , seguit de Roig 1994 i Escrito en la piel 1995, que l’any següent estigué nominat al premi Goya en la seva categoria El 1996 participà en la pellícula collectiva El domini dels sentits Ja en solitari, dirigí Dones 2000, premi Butaca 2001 a la millor pellícula catalana i 53 dies d’hivern 2006 El 2010 codirigí amb Jordi Cadena Elisa K , basada en la novella Elisa Kiseljak , de Lolita Bosch, una pellícula que obtingué el premi del jurat al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià L’any 2021 estrenà…
Pere Darder i Vidal
Educació
Pedagog i professor universitari.
Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en ciències de l’educació Fundador de l’ Associació de Mestres Rosa Sensat , juntament amb Marta Mata, Maria Antònia Canals, Maria Teresa Codina, Jordi Cots, Enric Lluch i Anna Maria Roig També cofundà 1959, amb Pau López, i dirigí l’escola Costa i Llobera, una de les més prestigioses de la renovació pedagògica a Catalunya Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona Les seves línies d’activitat i de recerca se centraren en la formació inicial i permanent del professorat, l’organització, la gestió, el finançament i l’avaluació de…
Joaquim Michavila i Asensi
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola Superior de Sant Carles de València, exposà per primer cop el 1953 Formà part dels grups Els Set i Parpalló, i residí a Itàlia 1957, on participà en diverses exposicions Prato, 1960 Pistoia, 1961 Fou seleccionat per a participar en la Biennal de São Paulo del 1961 Dedicat a l’ensenyament, fou membre electe de l’Acadèmia de Sant Carles 1975, que presidí en 2003-07 S'inicià en paisatges i natures mortes d’influència cubista i passà a l’abstracció geomètrica arran de la seva estada a Itàlia Posteriorment derivà vers el constructivisme escultopictòric Conreà la pintura mural, el…
Sant Julià de la Portella (Camarasa)
Art romànic
Aquesta església degué ser només una capella eremítica del terme del castell de Rúbies, vinculada a través de la parròquia de Santa Maria al monestir de Santa Maria de Meià No és clar si en la relació de parròquies que formaren part de la dotació del monestir de Santa Maria de Meià de l’any 1095, en l’esment de les esglésies de Rúbies amb les seves pertinences, cal incloure o no la de Sant Julià, ja que en el terme també hi havia la de Sant Quirze de la Grallera D’aquesta església, no se’n té cap més referència fins a mitjan segle XVII, que Roig i Jalpí afirmà que el priorat de…
Sant Salvador de Fondespatla
Art romànic
La vila de Fondespatla és situada a 710 m d’altitud, a la vora de la carretera de Vall-de-roures a Mont-roig de Tastavins El terme de Fondespatla fou donat l’any 1175 pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó a l’arquebisbe de Saragossa, Pere de Torroja, i al capítol de Sant Salvador d’aquella ciutat, com a part integrant del terme de la Pena d’Asnarlagaia Una de les primeres mencions documentals de l’església de Fondespatla data de l’any 1232, en què el bisbe de Saragossa la dotà amb els delmes i les primícies El 1279 era regida per un vicari i el 1324 consta ja com a titular seu sant…
Francesc Soler
Música
Mestre de capella i compositor català.
Vida S’ignora el lloc on realitzà la seva formació musical, que pogué ser l’escolania de la catedral de Tarragona La primera notícia documentada, que apareix el 1680, diu que era mestre de capella de Mont-roig del Camp Baix Camp, Tarragona Optà a aquest mateix càrrec a la catedral de Vic, que estava vacant, i aconseguí la plaça el 1680 El 1682 es presentà a la vacant de la seu de Girona, deixada pel seu anterior detentor, Felip Perallada guanyà les oposicions, superant els seus rivals, Josep Gas i Joan Jansana, i fou proclamat mestre titular aquell mateix any A la catedral…
Obres e trobes
Literatura catalana
Títol factici del volum que recull els poemes presentats en el certamen marià celebrat a València el 1474 i potser imprès aquell mateix any, considerat el primer incunable dels Països Catalans.
L’únic exemplar conegut es conserva a la Biblioteca Universitària de València Manca de data i de nom d’impressor Té 58 fulls impresos Conté obres, entre d’altres, de J Fenollar, J Moreno, Francesc de Castellví, Joan Verdanxa, Roís de Corella, Lluís Alcanyís, Miquel Peres, Narcís Vinyoles , J Gassull, Lluís Garcia, Jeroni Motsó, Jaume Roig, Joan Llançol, Bernardí Vallmanya i Pere Bell, amb un total de 40 poetes i 45 poesies 40 en català, 4 en castellà i 1 en toscà Posteriorment, ha estat editat el 1894 amb transcripció de Manuel Rúbio i Borràs i introducció de F Martí i Grajales,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina