Resultats de la cerca
Es mostren 2970 resultats
Sant Pere de Malpàs (el Pont de Suert)
Art romànic
El poble de Malpàs és situat a la dreta del barranc de Peranera, a la banda nord-est del terme del Pont de Suert La seva església parroquial és esmentada en l’inventari del monestir de Santa Maria de Lavaix, confegit a la darreria del segle XII, on es reporta com a pertanyent a l’esmentat cenobi l’“ ecclesia Sancti Petri de Malpaso ” amb la seva sufragània de Santa Maria d’Erillcastell l’abat de Lavaix hi tenia el dret de provisió i visita Al final del segle XIV, Malpàs pertanyia als barons d’Erill, els quals cobraven els delmes de l’església parroquial de Sant Pere En la relació…
Johannes Nucius
Música
Teòric de la música i compositor alemany.
Es formà com a compositor amb Johannes Winckler Cap al 1586 ingressà a l’abadia cistercenca de Randau L’any 1591 fou elegit abat del monestir de Himmelwitz Escriví i publicà el tractat Musices poeticae sive compositionis cantus praeceptiones Neisse, 1613, un dels mètodes de composició més importants del principi del segle XVII Fou el primer a utilitzar la terminologia de la retòrica per a explicar procediments de composició musical El seu pensament exercí una gran influència sobre M Praetorius i J Mattheson La seva faceta com a compositor és també molt important Publicà algunes de les seves…
Tomás Gómez
Música
Teòric castellà.
Fou monjo de l’orde del Cister al monestir de Nogales Exercí diversos càrrecs dins d’aquest orde, com per exemple el de visitador general i abat de diversos monestirs Segons afirma Andrés Lorente en el seu llibre El porqué de la música Alcalá de Henares, 1672, Tomás Gómez sembla que és l’autor del tractat Arte de canto llano, órgano y cifra junto con el de cantar sin mutanza, altamente fundado en principios de aritmética y música Madrid, 1649, escrit amb l’objectiu de simplificar l’aprenentatge del solfeig i del cant pla També hi ha indicacions sobre la notació mensural i…
Berenguer d’Oms i de Mura
Història
Cavaller i conseller reial.
Senyor de la casa d’Oms i de Montescot Berenguer III d’Oms Fill de Berenguer II d’Oms En 1343-44 fou fidel a Jaume III de Mallorca, però a la derrota d’aquest, reconegué Pere III de Catalunya-Aragó En 1354-55 anà amb el seu pare a la campanya de Sardenya i entrà després a formar part del consell reial El 1381 l’infant Joan li vengué en franc alou tota la jurisdicció dels llocs de Torèn, Menpet, Cauders, Pi els dos darrers havien estat de l’abat de Camprodon, Aituà de Grimau d’Avellanet, la Clusa, Saorra, Fullà, Creu i Vilanova de Formiguera per 1500 florins d’or, i el 1385 la…
Rodrigo Sánchez de Mercado
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge de la catedral de Zamora, inquisidor de València, abat de Santa Maria a la catedral d’Astorga, membre del Consell Suprem de la Inquisició i un dels seus delegats el 1501 a Còrdova Bisbe de Mallorca 1511-30, llevat dels primers anys no hi residí, i la mitra fou governada pel seu germà Sancho com a procurador seu Durant les Germanies, intervingué des de València en la preparació de l’exèrcit reialista de repressió contra els agermanats mallorquins Fou després bisbe d’Àvila 1530-48, virrei de Navarra i comissari de la Santa Croada Admirador de Cisneros, fundà, el 1543, el…
Rupert de Deutz
Cristianisme
Teòleg alemany.
Monjo benedictí a Lieja i a Siegburg, i abat a Deutz Escriptor fecundíssim, és autor de diferents comentaris bíblics i d’altres obres, entre les quals cal esmentar De divinis officiis , per la seva difusió, De voluntate Dei i De omnipotentia Dei , per la controvèrsia amb Anselm de Laon i Guillem de Champeaux, i De gloria filii hominis super Matthaeum , per la posició antiadopcionista de l’autor Com a escriptor, ocupa un lloc notable en el pensament antiaugustinià, antidialèctic i poc sistemàtic preescolàstic i en la reforma eclesiàstica Amb una concepció molt cristocèntrica de la història,…
Guillem VIII de Montpeller
Història
Senyor de Montpeller (1177-1202), fill i successor de Guillem VII.
Es casà el 1181 amb Eudòxia Comnè, de qui tingué una filla, Maria , que fou la mare de Jaume I de Catalunya-Aragó Repudià Eudòxia el 1187 i s’uní amb Agnès, parenta de la comtessa-reina Sança de Castella, però aquest enllaç no fou reconegut per l’Església D’aquesta unió tingué diversos fills, entre els quals Guillem IV, que el succeí el 1202, però fou destituït en ésser declarat bastard pel papa el 1204, i Bernat Guillem de Montpeller Començà el seu govern sota la tutela del seu oncle Guiu de Montpeller , i després sota la d’un altre oncle, Ramon, abat d’Aniana i bisbe de Lodeva…
Ramon d’Escales
Sepulcre de Ramon d’Escales , d’Antoni Canet
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Abat de Vilabertran, bisbe d’Elna 1377-80, de Lleida 1380-86 —conservà, però, l’administració de la seu d’Elna— i de Barcelona 1386-98 Doctor en decrets i conseller de Pere III de Catalunya-Aragó Féu promulgar 1385 els estatuts sinodals de la seu d’Elna, assistí als concilis tarraconenses del 1391 al 1395, contribuí a l’armament d’una galera per a combatre els pirates musulmans, promogué a la catedral de Barcelona les obres de clausura del cor, del campanar damunt la porta de Sant Ivó i de la capella dels Sants Innocents —on fou després enterrat en un magnífic sepulcre de marbre…
Ramon Descatllar
Cristianisme
Bisbe d’Elna i de Girona.
Fill de Ponç Descatllar i de Móra Monjo i abat de Ripoll 1383-1408, designat per Urbà VI 1383-84, no es pogué possessionar de l’abadia fins a la mort de Pere III 1387, que, el 1386, l’havia lliurada a Pere Batet Durant el seu abadiat hom acabà de construir el claustre de Ripoll Es passà al partit de Benet XIII, el qual, a la mort del cardenal Jaume d’Aragó 1396, el nomenà administrador perpetu de Montserrat Promogut 1408 a la seu episcopal d’Elna, el mateix any fou traslladat a la de Girona Tanmateix, no residí a les seves diòcesis, sinó que el papa el retingué sempre al seu…
Hincmar de Reims
Cristianisme
Arquebisbe i teòleg, monjo de Saint-Denis sota l’abat Hilduí, amb el qual freqüentà la cort de Lluís el Piadós.
Arquebisbe de Reims 845, fou conseller de Carles el Calb i dels seus successors Fou famós com a teòleg, sobretot com a canonista, defensor dels drets eclesiàstics enfront de la corona Fou adversari de Prudenci Galí, bisbe de Troyes, de Llop de Ferrières i de Joan Escot Eriúgena
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina