Resultats de la cerca

Format per diversos músculs semimembranós, semitendinós i bíceps femoral té gran importància en el sistema muscular perquè actua com a extensor dels malucs i flexors del genoll Són essencials per a córrer, saltar i flectir el tronc Per la força que desenvolupen, són músculs propensos a patir lesions, les més habituals de les quals són el trencament del bíceps femoral, les distensions i la contractura muscular

En l’organisme es transforma en un fals nucleòtid No és activa per via oral Actua en la síntesi de l’ADN en la fase S del cicle de la cèllula, inhibint l’enzim ADN polimerasa La seva administració per via intravenosa se sol fer en perfusió En medicina és emprada com a antineoplàstic i antivíric, sobretot en el cas de l’herpes generalitzat

Fill de família noble, descendent dels comtes de Rosselló, fou el primer sacerdot elegit mestre general dels mercedaris, quan aquest orde religiós deixà d’ésser prevalentment laic 1317 Dedicà una atenció especial als jueus i visità quatre vegades Àfrica per redimir captius Reformà els llibres litúrgics de l’orde, que dotà de noves constitucions Actuà diverses vegades com a conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó

Com a comandant d’un regiment d’infanteria, prengué part activa en la guerra dels Segadors i es destacà als setges de Bellaguarda i de Perpinyà, on actuà com a enginyer Lluís XIV li infeudà Fortià i Fortianell era descendent de Sibilla de Fortià Fou encarregat de dur a terme la construcció del fort de Montlluís, planejat per Vauban Fou governador d’aquesta plaça des del 1679

Durant el seu govern, el bandolerisme assolí un moment crític amb les infiltracions d’hugonots i la revolta de Joan Cadell 1592 Actuà de forma autoritària prescindint sovint de les constitucions Per pressió de la duquessa de Cardona, Joana d’Aragó, fou nomenat virrei de Sicília 1598-1601 En morir, li succeí en aquest càrrec el seu fill Jorge de Cárdenas y Manrique mort el 1644

De llinatge narbonès per part de pare, era segurament germà de Jaspert de Botonac i de Castellnou Intervingué en el setge de Balaguer del 1280, fou encarregat de la custòdia dels barons rebels després de llur rendició i actuà com a testimoni de la submissió solemne d’aquests, efectuada al castell de Lleida 1281 Acompanyà Pere el Gran en la seva expedició a Alcoll, Sicília i Calàbria

Alumne de l’escola imperial de Peterburg El 1908 fundà amb Anna Pavlova una companyia que actuà en diverses capitals europees Del 1909 al 1914 fou primer ballarí dels Ballets Russes de Diaghilev El 1916 s’installà als EUA i muntà ballets per a l’òpera de Chicago, l’òpera de San Francisco i el teatre Colón de Buenos Aires Signà la coreografia de diversos films

Estudià amb Gaspar Cassadó i després amplià la tècnica instrumental a la Hochschule de Berlín Debutà l’any 1930 com a concertista posteriorment actuà en diverses formacions orquestrals i també en conjunts de cambra, compaginant aquesta tasca amb les actuacions com a solista arreu d’Europa Com a investigador de la música antiga publicà diversos treballs i edità obres de teòrics musicals com Tomàs de Santa Maria

Inicià la construcció de la catedral de Sant Joan de Perpinyà 1324 i promulgà diverses constitucions sinodals, especialment sobre la instrucció i l’estudi del clericat, i impulsà l’ensenyament superior 1326 Restà fidel a Jaume III de Mallorca durant la conquesta de l’illa per Pere III de Catalunya-Aragó Tant a Elna com a Mallorca actuà contra els franciscans espirituals fraticelli i els begards

Debutà al teatre San Carlo de Nàpols l’any 1830 Actuà a Roma, Viena, Londres, París i Peterburg El seu art era a mig camí entre el ballet romàntic i el virtuosisme de l’escola vienesa La seva gran popularitat es basava més en la gràcia personal que en el rigor tècnic Com a coreògrafa creà Rosida 1845, del qual escriví el llibret, i Gemma 1854