Resultats de la cerca
Es mostren 1812 resultats
Paramount Films de España
Cinematografia
Distribuïdora nord-americana establerta a l’Estat espanyol el 1927 i situada a Barcelona.
Abans d’aquesta data, Joan Casanovas el 1914 i Joaquim Guàrdia el 1915 ja havien importat alguns títols de la Famous Players i Julián de Ajuria el 1917 altres títols de la Lasky Però els primers films de la Paramount Pictures Corporation, societat creada el 1916 en fusionar-se la Famous Players Films Company i la Lasky Features Players Company, arribaren a Espanya sota el guiatge d’Ajuria, la qual n’obtingué l’exclusiva el 1919 A partir del 1920, el material de la Paramount s’exhibí a través de la distribuïdora Seleccine, empresa que sorgí de la fusió de la Casa Ajuria de Barcelona i la…
Union pour la Démocratie Française
Política
Organització política francesa creada el 1978 pel Parti Radical, el Parti Républicain, el Centre des Démocrates Sociaux i el Mouvement Démocrate et Sociale de France (Parti Social-démocrate des del 1982).
Presidida per Jean Lecanuet, nasqué com una aliança electoral de partits de centre no gaullistes per donar suport a la política de VGiscard d’Estaing, aleshores president de la república A les eleccions generals del 1978 es convertí en la segona força política del país i participà en el govern de coalició amb el RPR Derrotat a les generals del 1981, aconseguí l’any 1986 de formar un altre govern RPR-UDF, dissolt per la convocatòria anticipada d’eleccions legislatives 1988, en les quals la coalició perdé la majoria El mateix any, VGiscard d’Estaing en fou nomenat president En les eleccions del…
Joan Serra i Vilaró
Arqueologia
Història
Eclesiàstic, arqueòleg i medievalista.
Estudià als seminaris de Solsona i Vic i fou ordenat prevere el 1902 Nomenat conservador del museu diocesà de Solsona 1905, hi creà una secció de prehistòria, i del 1915 al 1925 dugué a terme una intensa labor d’excavacions prehistòriques al Solsonès El coneixement actual de la prehistòria de la comarca i els materials arqueològics del museu deriven bàsicament dels seus treballs, que resumí en dos llibres, El vas campaniforme a Catalunya 1923 i La civilització megalítica a Catalunya 1927 També excavà altres jaciments poblats ibèrics, com el Vilaró d’Olius o el Castellvell de Solsona, i…
Vicent Salvador i Montserrat
Història
Historiador, erudit i militar.
Signava els seus escrits amb el títol nobiliari de què era titular marquès de Cruïlles, atorgat al seu besavi pel rei Carles de les Dues Sicílies el 1735 A més, també era titular de les baronies de Planes i de Patraix Abandonà la carrera militar per la de l’estudi de la història valenciana D’idees conservadores, fou membre del Senat gràcies a la representació que li atorgà la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València Amb el treball Guía urbana de Valencia antigua y moderna 1876, aconseguí ser nomenat soci de mèrit d’aquesta institució L’obra esmentada recull gran quantitat de…
,
Rafael Tristany i Parera
Rafael Tristany i Parera
© Fototeca.cat
Història
Guerriller carlí.
Nebot de Benet Tristany , descendia d’una família pagesa, la pairalia de la qual era can Tristany , a Ardèvol A dinou anys s’incorporà als rengles carlins Durant la primera guerra Carlina participà en un gran nombre de combats, com els del Bruc, Calaf, Tona, l’assalt a Solsona i d’altres, i assolí el grau de tinent coronel Fou ferit al combat de Biosca abril del 1840 i, acabada la guerra, restà amagat — probablement convalescent — Lluità novament a la segona guerra Carlina i arribà a comandar una brigada de 3000 homes, amb el grau de brigadier 1849 prengué Berga i Sallent, feu presonera la…
Castell d’Aitona
Art romànic
Les ruïnes del castell d’Aitona són en un turó que domina el poble D’origen islàmic, apareix com un dels castells que l’alcaid de Lleida ibn Hilgl atorgà al comte Ramon Berenguer III en una convinença feudal feta l’any 1120 La conquesta definitiva d’aquest sector devia anar parella a la conquesta de Lleida i Fraga l’any 1149 L’any 1192, Alfons I confirmà al comte d’Urgell, Ermengol VIII, les donacions i infeudacions que li havia fet el seu pare, Ramon Berenguer IV, entre elles el castro de Aythona L’any 1209, apareix encara el comte d’Urgell com a senyor del castell i la vila d’Aitona Aquell…
Sant Andreu de Sobre-roca (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
L’església de Sant Andreu de Sobre-roca, o Barroca, apareix documentada per primera vegada l’any 985, amb motiu d’una permuta de terres realitzada entre Gotmar, bisbe de Girona, i un home anomenat Guillemó, segons la qual el primer donava al segon “ terra de Sancti Andreae apostoli qui est situs in locum que dicunt Super rocha ”, mentre que, en canvi, d’això rebia “ terra et vinea qui mihi advenit per ex comparacione, qui est in comitato Gerundense in locum que dicunt Monte Super rocha ” Tanmateix, aquest origen antic no va acompanyat d’una documentació abundant, ja que no és fins ben entrada…
premi Joaquim Ruyra
Literatura catalana
Premi de narrativa juvenil en llengua catalana atorgat anualment per l’editorial la Galera.
S’atorga des del 1963 Entre el 1992 i el 2023 comptà amb la participació de la Fundació Enciclopèdia Catalana en la convocatòria El premi fou entregat durant la Nit de Santa Llúcia fins a l’edició del 2024 i publicat l’any següent per la Galera fins el 2022, i des del 2023 pel segell Elastic Books de la mateixa editorial El novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la Nit de les Lletres Catalanes Relació d’obres i autors guardonats 1963 L’abisme de Pyramos , de Josep Vallverdú 1964 Un paracaigudes sobre la vall Ferrera , de Carles Macià 1965 desert 1966 Entre juliol i setembre…
privilegi
Dret
Disposició emanada del poder legislatiu, en virtut de la qual hom atorga a una persona o a una categoria de persones un dret especial o un tracte de favor, distint del que dóna la llei comuna, amb un cert caràcter de permanència.
Té la força de llei, bé que no serveix d’exemplaritat
ciutat gegantera
Folklore
Títol honorífic que l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya atorga per assemblea a una població diferent, la colla de la qual es fa càrrec de la custòdia dels gegants de l’Agrupació i de la representació oficial gegantera durant un any.
La primera fou Sallent, el 1985, i posteriorment n'han estat també designades Tona, Vilassar de Dalt, Molins de Rei, Sant Celoni, Manresa, Reus, Palamós i Lleida L’any 1996 no se celebrà la festa i el 1997 el títol recaigué en Esplugues de Llobregat, seguida per Móra d’Ebre, Vic, Barberà del Vallès i Sant Feliu de Llobregat 2001 El dia central és la festa que agrupa gran quantitat de gegants, i com a acte més característic, el ritual de traspàs dels gegants de l’Agrupació de la ciutat gegantera sortint a la ciutat entrant
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina